Els Mossos d'Esquadra treballen en coordinació amb altres policies europees per esclarir qui s'amaga darrere de 'Blocus', la plataforma anònima que va convocar a través de les xarxes socials les protestes d'aquest cap de setmana a Barcelona, Granollers i Girona.
Tot i que en aquestes dues darreres localitats no es van registrar incidents, les unitats antiavalots es van veure obligades aquest diumenge a blidar l'espai públic després del caos viscut només 24 hores abans a la capital catalana.
Agents antiavalots dels Mossos blinden la plaça de Catalunya durant els aldarulls de dissabte 24 d'octubre
Passat el cap de setmana i a la vista del balanç de detinguts i incidents registrats, els investigadors tenen una setmana per poder resoldre la gran pregunta: qui va mobilitzar tots aquests joves encaputxats?
El temps juga en contra perquè els perfils fantasma han tornat a convocar una nova jornada de mobilitzacions per al proper dissabte 31 d'octubre i l'objectiu és poder reunir en aquests gairebé set dies tots els indicis possibles.
Convocats pocs dies abans
D'aquesta manera, a contrarellotge, la policia catalana intenta reconstruir l'origen de la mobilització, identificar-ne els promotors i determinar si existeix algun tipus de coordinació entre els perfils que han impulsat protestes similars en diferents ciutats europees.
Però per comprendre el que va passar aquest dissabte a Barcelona cal remuntar-se al passat 18 d'octubre.
Va ser llavors quan van començar a proliferar a TikTok diferents perfils que, sota el nom de 'Blocus', animaven els estudiants espanyols a replicar les protestes que des de fa setmanes es desenvolupen a França.
Diversos joves saquegen una botiga de telefonia mòbil al centre de Barcelona durant els aldarulls d'aquest dissabte 24 d'octubre
Segons va documentar Newtral abans dels incidents, entre el 18 i el 20 d'octubre van començar a circular més d'una vintena de perfils de TikTok que difonien cartells digitals per convocar mobilitzacions a Barcelona, Madrid i altres ciutats espanyoles, sota reivindicacions relacionades amb la qualitat de l'ensenyament.
L'excusa: estudiants indignats
Segons ha quedat documentat, es tractava de comptes anònimes, moltes d'elles amb pocs seguidors i sense portaveus identificables, que compartien una estètica similar i reproduïen missatges inspirats en el moviment francès 'Lycées Indignés' (Instituts Indignats).
Una circumstància especialment rellevant des del punt de vista de la seguretat: i és que la capacitat de mobilització no depenia d'un sindicat o organització estudiantil tradicional, sinó d'una xarxa de perfils anònims, sense líders identificats, amb pocs seguidors, però que difonien convocatòries similars en diferents ciutats.
Un dels cartells que es va difondre a través de les xarxes socials
De TikTok als grups de WhatsApp
La difusió pública va ser només la primera fase. A mesura que avançava la setmana, els missatges van començar a redirigir els interessats cap a grups de WhatsApp i canals de Telegram, on les converses van adquirir un caràcter privat.
Segons la informació recollida sobre aquests canals, dos dels principals grups, corresponents a Barcelona i Madrid, van arribar a reunir uns 700 participants cadascun.
En aquests espais van començar a circular instruccions sobre com acudir a les mobilitzacions, com preparar-se i quina roba utilitzar.
Res a veure amb estudiants indignats
I així va ser com aquest dissabte 24 d'octubre, centenars de joves que no es coneixien entre ells es van reunir cap a les cinc de la tarda als voltants de la plaça Catalunya.
Joves destrossen el mobiliari urbà al centre de Barcelona aquest dissabte, 24 d'octubre
Tot i no haver-hi una estructura organitzada, es va aconseguir l'objectiu de reunir centenars de persones disposades a tot.
I és que molt aviat, el que inicialment es va presentar com una mobilització per reclamar millores educatives ja va derivar en missatges i actituds que poc tenien a veure amb les reivindicacions estudiantils.
El pillatge com a esquer
Ja els dies anteriors, van començar a circular referències a possibles saquejos d'establiments comercials, seguint l'exemple d'alguns episodis registrats a França.
De fet, a través de TikTok també es van difondre muntatges que assenyalaven determinats negocis, principalment botigues de luxe situades al centre de Barcelona, com a possibles objectius.
Agents dels Mossos d'Esquadra custodien un dels establiments saquejats aquest dissabte, 24 d'octubre, a Barcelona
I és que, segons les fonts policials consultades, aquest és un dels aspectes que ara adquireixen especial rellevància per als investigadors.
Doncs intenten determinar si aquests missatges responien a iniciatives individuals, a una dinàmica d'imitació o a una estratègia coordinada per promoure actes violents.
Similituds amb altres ciutats europees
En paral·lel, se sap que, sota el nom de 'Blocus', també han aparegut canals amb continguts idèntics a ciutats franceses com Lyon, Dijon, Béziers o Calais.
Altres canals 'Blocus' localitzats a xarxes socials
La coincidència ha despertat l'interès per estudiar possibles connexions internacionals, tot i que l'existència de perfils amb una denominació comuna no demostra, per si sola, que hi hagi una organització centralitzada al darrere.
La mirada posada en el 31 d'octubre
Mentre avancen les investigacions, la principal preocupació policial se situa ara en les noves convocatòries que han començat a circular sota la mateixa denominació.
Els perfils vinculats a 'Blocus' ja van anunciar, tot i que sense èxit, noves mobilitzacions per a aquest diumenge a Girona i Granollers, així com una altra jornada de protestes per al proper dissabte 31 d'octubre a Barcelona.
No obstant això, la policia catalana fa una crida a la calma: l'existència de noves convocatòries no implica necessàriament que tornin a produir-se aldarulls ni que els qui hi participin tinguin intencions violentes.
Per ara, la principal pregunta segueix sense resposta: qui s'amaga realment darrere de 'Blocus' i quin grau d'organització existeix entre els perfils que promouen aquestes mobilitzacions.