Els Mossos investiguen tres homicidis en l'òrbita de les bandes juvenils de Catalunya

Entre 2025 i 2026, almenys tres morts violentes registrades a Catalunya tenen una relació directa amb l'òrbita dels grups juvenils violents.

Tot i que les fonts policials no han especificat de quines morts es tracta, sí que confirmen l'existència de tres casos, tots ells a l'espera de judici, en què tots els indicis recollits apunten a un crim entre bandes.

Les mateixes fonts aclareixen que hi ha altres episodis que s'estan analitzant i que la xifra podria augmentar a mesura que es vagi obtenint nova informació.

Per ara, i en base a les dades obtingudes, la policia catalana només s'atreveix a etiquetar tres homicidis entre mitjans de 2025 i el que portem d'any.

Falten indicadors clars

Precisament, amb la posada en marxa del nou 'Pla Proa' es busca obtenir més intel·ligència policial per poder catalogar amb més dades objectives els incidents que tenen a veure amb aquests grups juvenils violents.

No només els homicidis, sinó també els robatoris violents, les baralles o el menudeig de droga. I és que a dia d'avui els Mossos encara no disposen d'indicadors prou precisos per establir quants casos estan relacionats amb el fenomen de les bandes.

Mil joves identificats

A partir de les dades que s'han obtingut de l'anàlisi policial, s'han identificat 34 grups juvenils violents estables i al voltant de 1.000 persones relacionades amb aquestes estructures, de les quals entre 400 i 500 serien considerades membres actius.

A més, tres de cada quatre d'aquests últims pertanyen a alguna de les tres organitzacions amb més presència: Els Trinitarios, els 300 i Barrio 18, que aglutinen, per tant, el 75% dels membres actius a Catalunya.

"Socialització" de les armes de foc

Una cosa que preocupa als investigadors és la "socialització" de les armes de foc: és a dir, l'expansió d'aquests instruments lesius cap a entorns criminals en què tradicionalment la seva presència era menys habitual.

Aquest fenomen arriba també a perfils joves que es vinculen a aquestes bandes.

És més, segons els Mossos, alguns d'aquests entorns tenen ara un accés més fàcil tant a armes blanques com a armes de foc.

Violència com a senya d'identitat

I lligat a l'accés d'aquests grupuscles a determinades armes, el nou 'Pla Proa' constata que la violència s'ha convertit en la senya d'identitat d'aquests joves.

Si bé és cert que les antigues bandes llatines es caracteritzaven per una forta identificació amb el país d'origen, actualment, el sentiment de pertinença es construeix al voltant de la marca, la seva identitat col·lectiva i, especialment, la violència.

Una violència que no sempre respon a un objectiu econòmic o delictiu concret i que, en molts casos, és totalment gratuïta.

Risc d'expansió

Els comandaments policials al capdavant del nou pla coincideixen que el fenomen actual no es pot equiparar al que Catalunya va viure entre 2003 i 2011.

Durant aquell període, organitzacions com els Latin Kings, els Ñetas o les Maras van arribar a desenvolupar estructures jeràrquiques, codis de conducta i mecanismes de control especialment rígids.

La por és que aquests grups arribin a recuperar la capacitat organitzativa de les antigues bandes llatines en un escenari en què la disponibilitat d'armes podria fer que els seus enfrontaments fossin encara més greus.

Actualment...

Ara, els Mossos d'Esquadra treballen perquè aquest fenomen no vagi a més. D'aquí que el 'Pla Proa' treballi amb el doble objectiu de neutralitzar els grups actuals i frenar la creació de nous.

Per aconseguir-ho, un dels instruments fonamentals serà l'elaboració d'un triple cens de persones, grups i espais. Aquest darrer inclourà tant llocs físics com entorns virtuals i espais d'interacció, entre ells els centres penitenciaris.

El repte, per tant, ja no consisteix únicament a identificar les bandes històriques, sinó a anticipar-se a grups cada cop més canviants, més heterogenis i amb un accés preocupant a armes de foc.