La línia L5 del metro, el parc de la Pegaso a la Sagrera o algunes places de Nou Barris. També fora de Barcelona, a L'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Mollet del Vallès o Granollers. Fins i tot, en determinades zones de Lleida i Girona.
Aquest és part del mapa dels punts calents on els Mossos d'Esquadra han detectat una major presència de grups juvenils violents, un fenomen delinqüencial que la policia catalana porta investigant i tractant de dimensionar des de mitjans del 2024.
Un treball d'anàlisi que ha desembocat en la creació del 'Pla Proa': una nova estratègia policial que pretén combatre les organitzacions existents, prevenir l'aparició de nous grups i, sobretot, aprofundir en el coneixement d'un fenomen la veritable magnitud del qual encara resulta difícil de determinar.
Agent de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra durant un dispositiu a L'Hospitalet de Llobregat
34 grups identificats
Per ara, els investigadors han identificat 34 grups juvenils violents estables i al voltant de 1.000 persones relacionades amb aquestes estructures, de les quals entre 400 i 500 serien considerades membres actius.
A més, tres de cada quatre d'aquests últims pertanyen a alguna de les tres organitzacions amb més presència: Els Trinitaris, els 300 i Barri 18, que aglutinen, per tant, el 75% dels membres actius a Catalunya.
El que passava als 2000...
La presentació del nou pla ha comptat amb la participació de la comissària en cap Sílvia Catà, el sotscap executiu, el comissari Ramon Chacón i l'intendent Toni Rodríguez, un dels principals responsables del disseny d'aquesta estratègia.
Els comandaments policials han coincidit que el fenomen actual no es pot equiparar al que Catalunya va viure entre 2003 i 2011, quan organitzacions com els Latin Kings, els Ñetas o les Maras van arribar a desenvolupar estructures jeràrquiques, codis de conducta i mecanismes de control especialment rígids.
Agents dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Nacional custodien diversos dels Trinitaris detinguts a L'Hospitalet de Llobregat
Aquelles organitzacions es caracteritzaven per una forta identificació amb el país d'origen dels seus integrants, una simbologia reconeixible i una marcada rivalitat territorial.
Les agressions, el tràfic de drogues i els càstigs a qui intentava abandonar les bandes formaven part de les seves dinàmiques.
El que passa actualment...
Tanmateix, des de fa uns anys, i especialment des de mitjans del 2024 a Catalunya, els investigadors han començat a detectar noves dinàmiques que recorden aquelles estructures, però amb nous matisos.
La principal diferència és que molts dels seus integrants ja han nascut a Espanya. Encara que una part important té arrels llatinoamericanes, la nacionalitat ha deixat de ser el principal element de cohesió.
Ara, el sentiment de pertinença es construeix al voltant del nom de l'organització, la seva identitat col·lectiva i, especialment, la violència.
Una violència que no sempre respon a un objectiu econòmic o delictiu concret. En molts casos, constitueix una part essencial de la pròpia identitat del grup.
Joves i no tan joves
El fenomen tampoc es limita a una franja d'edat homogènia. Els Mossos han detectat des de menors de 12 o 13 anys fins a homes d'uns 50 anys que arrosseguen vincles amb les antigues estructures.
L'edat mitjana dels membres actius, però, se situa al voltant dels 20 anys.
Agents de la BRIMO s'enduen un detingut per presumpte delicte contra la salut pública
I encara que les organitzacions actuals presenten una jerarquia menys definida, una simbologia menys visible i una major fragmentació, els investigadors adverteixen de diversos factors que podrien incrementar considerablement la seva perillositat: la captació de menors, l'accés a armes blanques i de foc i les connexions amb la delinqüència transnacional.
La por és que aquests grups arribin a recuperar la capacitat organitzativa de les antigues bandes llatines en un escenari en què la disponibilitat d'armes podria fer que els seus enfrontaments fossin encara més greus.
Dels imitadors als membres actius
Per comprendre la dimensió d'aquest fenomen, la Unitat Central d'Informació dels Mossos ha consultat unes 600 fonts des de mitjans del 2024.
L'anàlisi va permetre identificar, ja a l'abril, 34 organitzacions estables que comparteixen determinades característiques, encara que al seu voltant també es mouen simpatitzants, col·laboradors i imitadors.
Imatge detall de l'arma d'un agent de l'ARRO de Mossos d'Esquadra
Aquesta figura de l'imitador o 'bultero' constitueix un dels principals obstacles per als investigadors. Es tracta de delinqüents que utilitzen el nom, la simbologia o la reputació d'una banda per cometre delictes sense pertànyer-hi realment.
Per aquest motiu, la policia distingeix entre: imitadors i simpatitzants fins als integrants perifèrics i els membres actius, que constitueixen el principal objectiu de la nova estratègia.
Falten indicadors clars
Un altre dels problemes que a la llarga pretén solucionar aquest pla és poder arribar a determinar quin percentatge dels delictes violents que es registren a Catalunya pot atribuir-se realment a aquestes organitzacions.
Entre gener i setembre es van comptabilitzar 15.900 delictes de lesions i 19.500 robatoris violents, però els Mossos reconeixen que encara no disposen d'indicadors prou precisos per establir quants estan relacionats amb bandes juvenils violentes.
La mateixa dificultat es planteja a l'hora d'analitzar els homicidis. Encara que existeixen almenys tres morts violentes entre 2025 i 2026 que sí que reuneixen tots els indicis per poder-los atribuir aquesta relació.
Sense una unitat específica
A diferència del que va passar durant la primera gran expansió de les bandes llatines, els Mossos han optat aquesta vegada per no crear una unitat policial específica.
El 'Pla Proa' contempla una triple perspectiva: la investigació criminal, encarregada d'esclarir els delictes; els serveis d'informació, centrats a estudiar les organitzacions i anticipar-ne l'evolució; i les comissaries territorials, que aportaran el coneixement directe del que passa als carrers.
Un dels instruments fonamentals serà l'elaboració d'un triple cens de persones, grups i espais. Aquest últim inclourà tant llocs físics com entorns virtuals i espais d'interacció, entre ells els centres penitenciaris.
Per coordinar la feina es constituiran sis taules territorials a partir del novembre i una taula central de seguiment al desembre.