El drama de la Marta, diagnosticada d'una malaltia degenerativa: "M'han denegat totes les ajudes"
Als seus 24 anys, aquesta veïna de Barcelona ha hagut de deixar de treballar i d'estudiar després d'haver-se de sotmetre a diversos tractaments i operacions
Contingut relacionat: L'Hospital Joan XXIII acomiada el seu responsable econòmic entre acusacions de mala gestió
La vida de la Marta va fer un gir radical fa aproximadament un any, quan li van diagnosticar una malaltia degenerativa a la columna vertebral.
Va haver de deixar de treballar i d'estudiar perquè el dolor i la manca de mobilitat ja no li permetien seguir amb la seva rutina habitual.
Començava aleshores un procés de tractaments i operacions que, segons explica, continua a dia d'avui i que previsiblement l'acompanyarà durant la resta de la seva vida.
Sense ingressos ni ajudes
Als seus 24 anys, aquesta veïna de Barcelona necessita ajuda per a tot: dutxar-se, vestir-se o anar al bany.
Ha esgotat els seus estalvis per afrontar les despeses derivades de la seva situació i assegura que, de moment, li han denegat tant la incapacitat permanent com el ingrés mínim vital.
Sense ingressos econòmics, ha recorregut a una campanya a GoFundMe per costejar la seva recuperació i els productes que necessita en el seu dia a dia: "No tinc ni un euro al compte bancari, no tinc ni per menjar", explica.
El seu cas està en mans d'advocats i, segons assenyala, està pendent de judici per la denegació de la incapacitat: sosté que la consideren apta per treballar tot i les limitacions que descriu.
El recorregut mèdic
El recorregut mèdic tampoc ha estat senzill.
Segons el seu testimoni, va acudir inicialment a la sanitat pública a Catalunya, on va rebre un diagnòstic de lumbàlgia, sense que, segons ella, se li practiqués cap exploració física ni se la derivés a neurocirurgia.
Imatge d'arxiu d'una oficina de la Seguretat Social
També relata que, en acudir a urgències d'un altre hospital de Barcelona, no va passar del triaje perquè li van indicar que el centre no li corresponia per zona.
Finalment, va recórrer al seu segur privat. Allà, assegura, van haver d'ingressar-la per la intensitat del dolor.
Sis operacions de columna
Després de provar diferents tractaments, la Marta explica que es va sotmetre a sis intervencions quirúrgiques.
Entre elles, una artrodesi lumbar que, segons explica, no va donar el resultat esperat. A això s'hi va afegir una infecció bacteriana en una vèrtebra, una osteomielitis, que va agreujar la seva situació.
L'11 de març de 2026 va tornar al quiròfan per a una operació de vuit hores en la qual, segons relata, van ampliar la instrumentació de la seva columna i la fixació a la pelvis.
Després d'aquella intervenció, explica que ha perdut la mobilitat i la sensibilitat de la cama esquerra, encara que continua sentint dolor.
Dolors constants
La Marta assegura que pren morfina diàriament, a més d'altres medicaments, i que el dolor condiciona fins i tot les activitats més petites.
Romaner asseguda a la cadira de rodes o sortir a fer un passeig breu pot convertir-se en un esforç difícil de suportar. "De vegades un passeig breu ja és motiu de plorar pel dolor tan fort que tinc", explica.
La incertesa sobre la recuperació de la seva cama se suma a aquestes limitacions. Segons li han traslladat, explica, no saben si recuperarà la mobilitat ni quant temps podria necessitar per aconseguir-ho.
La seva esperança està posada en la neurorrehabilitació en una clínica especialitzada de Barcelona. Segons indica, els professionals que l'atenen li recomanen almenys dues sessions setmanals d'una hora, a un preu de 70 euros cadascuna.
Només aquest tractament suposa 140 euros a la setmana, una quantitat que ara no pot assumir amb recursos propis.
Campanya de finançament
Les donacions ja li han permès fer algunes adaptacions al seu habitatge i adquirir material de suport: barres per a la dutxa, un vàter adaptat, un trapezi per incorporar-se del llit, una cadira de rodes elèctrica i òrtesis per mantenir la posició de la cama.
Per explicar el destí de les aportacions, la Marta publica a les seves xarxes socials les factures de les despeses que va afrontant. La campanya busca finançar tant els tractaments com les eines necessàries per recuperar certa autonomia.
A aquestes necessitats s'han afegit problemes urinaris. Segons relata, li han indicat que s'ha de ssondar entre quatre i cinc cops al dia, la qual cosa implica utilitzar de forma habitual diferents productes sanitaris.
També busca una segona opinió a la Fundació Puigvert mentre espera la derivació des de la sanitat pública.
El cost emocional
La recuperació no es limita a l'aspecte físic. La Marta també necessita suport psicològic per afrontar la dependència, el dolor i la incertesa sobre el seu futur, però assegura que tampoc pot pagar-ho.
"No és fàcil acceptar un canvi de vida tan dràstic, d'un dia per l'altre", reconeix.
Explica que ha acudit als serveis socials i que té tràmits en marxa, encara que les respostes no arriben al ritme que necessita.
Mentre espera que es resolgui la seva situació, depèn de l'ajuda d'altres persones per cobrir les despeses més bàsiques i mantenir els tractaments amb els quals intenta recuperar part de la seva vida.
