Víctor Cepero assegura que sempre s'ha deixat guiar per l'aprenentatge i la curiositat. Destres amb les assignatures de ciències, va triar estudiar Nanotecnologia a la UAB, tot i que durant un programa d'intercanvi a Austràlia va tenir l'oportunitat de treballar en vendes, i això va estimular el seu interès per la psicologia i el comportament humà. De tornada a Barcelona va continuar treballant en aquest àmbit fins a arribar a gerent de vendes, però va acabar sentint que allò li resultava poc estimulant. “Sentia que ja no estava aprenent”, recorda.
Llavors va decidir deixar-ho i estudiar un màster en Recerca en comportament i cognició a la UB. “M'interessava molt el comportament humà, però també els seus components biològics i com aquests poden modelar la conducta”, recorda.
Ajudar els equips mèdics
El destí va fer que durant l'elaboració del treball de final de màster a l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge coincidís amb Xim Cerdà, investigador al Brainvitge Cognition and Brain Plasticity Group i el Computer Vision Center (CVC), amb qui començaria a pensar com desenvolupar una tecnologia digital que ajudés els equips mèdics durant les operacions de tumors cerebrals i facilités la identificació de les zones del cervell relacionades amb funcions essencials com la parla, el moviment o la cognició.
“El meu treball de final de màster va ser precisament dissenyar un protocol per preservar la capacitat de jugar als escacs d'un pacient amb tumor cerebral”, recorda. Va ser en entrar al quiròfan quan van detectar que hi havia marge per millorar la manera en què es recollia tota la informació generada durant aquestes operacions. “Xim va dir: això, amb visió per computador i una càmera, es podria millorar moltíssim”, recorda Cepero. Junts van començar a desenvolupar petits prototips i, quan en van mostrar un al neurocirurgià Andreu Gabarrós, cap del Servei de Neurocirurgia de l'Hospital Universitari de Bellvitge, van veure que la idea tenia potencial.
BrainMapp
El resultat, dos anys després, és BrainMapp, una spin-off de la UAB i el Computer Vision Center (CVC) que desenvolupa una plataforma per digitalitzar el mapatge cerebral que es realitza durant determinades operacions de tumors cerebrals. El seu objectiu és fàcil d'entendre: ajudar els cirurgians a saber fins on poden arribar a l'extirpar un tumor sense comprometre funcions essencials del pacient.
En aquest tipus d'intervencions, el pacient pot romandre despert mentre el neurocirurgià estimula diferents zones del cervell amb un elèctrode i li demana que faci determinades tasques: parlar, moure una part del cos, reconèixer una imatge o fer algun exercici cognitiu. Si en estimular de forma repetida un punt concret el pacient falla, l'equip pot determinar que aquella zona està implicada en aquesta funció.
“Quan això passa consistentment es diu que aquesta zona és una zona eloqüent i es posa una bandereta física al còrtex cerebral per no tocar-la quan cal treure el tumor”, explica Cepero.
Ordenar la informació
El problema és que durant una intervenció es genera molta informació en molt poc temps. Neurocirurgians i neuropsicòlegs han de saber quin punt s'ha estimulat, què estava fent el pacient en aquell moment i com ha respost. “Hi havia molta informació que es perdia”, assenyala Cepero.
BrainMapp té com a meta ordenar i digitalitzar aquest procés. La plataforma registra automàticament les estimulacions realitzades pel cirurgià i les relaciona amb les respostes del pacient. D'aquesta manera, l'equip pot visualitzar en una pantalla els punts que s'han anat estimulant i saber què ha passat en cadascun d'ells, sense dependre únicament de les banderetes físiques utilitzades tradicionalment.
“En les operacions a les quals hem assistit, el màxim que hem vist són vuit banderetes en un cervell”, explica Cepero. BrainMapp, en canvi, permet registrar digitalment entre 180 i 250 punts d'estimulació per intervenció, juntament amb les respostes del pacient.
No tots aquests punts corresponen a àrees funcionals que calgui preservar, però permeten conservar molta més informació sobre la intervenció. La plataforma també pot integrar imatges obtingudes prèviament, com ressonàncies magnètiques, i superposar determinada informació sobre la imatge del camp quirúrgic.
Millorar el registre
Cepero posa com a exemple les fibres de matèria blanca, una mena d'“autopistes” que connecten diferents regions del cervell i que també poden estar relacionades amb funcions essencials. BrainMapp permet projectar la seva localització sobre el camp quirúrgic per oferir al cirurgià una informació addicional sobre les zones on cal extremar la precaució.
L'eina, però, no decideix pel metge ni pretén substituir el seu criteri. “Poden fer aquesta cirurgia sense nosaltres”, reconeix Cepero. El que aporta BrainMapp és un millor registre i visualització de les dades, a més de permetre revisar les intervencions a posteriori, generar informes o utilitzar aquesta informació per a la recerca i la formació de nous especialistes.
Incorporar la IA
La intel·ligència artificial també forma part del sistema. “No és un chatbot, evidentment”, bromeja l'emprenedor. BrainMapp utilitza models de visió per computador per detectar els elèctrodes, compensar els petits moviments de la càmera o del mateix cervell i aconseguir que els punts registrats romanguin a la posició anatòmica correcta. També s'empra per integrar diferents imatges mèdiques i processar l'àudio.
En el futur, l'equip espera incorporar també models d'IA predictiva. Un dels punts forts de BrainMapp és la seva capacitat per emmagatzemar de manera estructurada la informació generada en nombroses operacions. Amb prou dades, l'equip espera poder desenvolupar models que ajudin a estudiar quines regions del cervell tenen més probabilitat d'estar relacionades amb determinades funcions.
Passar a la comercialització
De moment, BrainMapp ha participat en intervencions de 33 pacients, tot i que només en uns 25 es va poder fer el mapatge cerebral i comprovar el funcionament de la tecnologia. El projecte ha treballat fins ara amb l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Hospital del Mar de Barcelona, l'Hospital Doctor Josep Trueta de Girona, el 12 de Octubre i La Paz de Madrid, i està en converses amb Sant Pau. L'objectiu és assolir uns 50 pacients i publicar els resultats de la fase de validació.
El següent repte serà aconseguir que la tecnologia passi d'un projecte de recerca a la comercialització de l'eina als hospitals. Per això BrainMapp haurà de completar el procés regulador i obtenir el marcatge CE. “Sabem que els processos de compra són lents, que aconseguir el marcatge CE és lent i requereix temps i que els pressupostos dels hospitals estan limitats”, reconeix Cepero, confiant que la creació de la spin-off facilitarà el salt al mercat.
L'objectiu és començar per Espanya i internacionalitzar-se de manera progressiva. Es tracta d'un sector molt especialitzat, ja que són relativament pocs els equips mèdics que realitzen aquest tipus d'intervencions.
Un projecte amb 'cara i ulls'
Pel que fa al finançament, BrainMapp està preparant la seva primera ronda d'inversió i ja compta amb l'interès d'algun inversor privat. L'emprenedor reconeix que el rebuig d'algunes sol·licituds d'ajudes ha endarrerit l'entrada de capital, tot i que es mostra optimista: “No crec que sigui tan difícil, sobretot si el projecte té cara i ulls”.
A cinc anys vista, Cepero confia que BrainMapp hagi pogut recopilar dades d'uns 1.000 pacients perquè el projecte pugui complir amb les seves dues missions: ajudar els equips mèdics durant les operacions i aprofitar la informació que es genera en elles per conèixer millor el cervell humà. “Hi ha una part d'assistència, però també hi ha un objectiu de recerca”, resumeix.