Els Mossos d'Esquadra despleguen dues noves unitats per a la lluita contra les ciberestafes

Nou pas en la lluita policial contra la ciberdelinqüència. Els Mossos d'Esquadra han desplegat la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT) i el Grup de Ciberintel·ligència, ambdós integrats a la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CGTIC), amb l'objectiu d'incrementar la capacitat del cos de detectar, analitzar i investigar els fraus digitals.

Creats al gener, formen part del Pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2028 del Govern que s'aprovarà durant la reunió del Consell Executiu del proper dimarts, han indicat en un comunicat aquest divendres.

Una actual tendència a l'alça en el nombre i l'impacte de les ciberestafes a Catalunya respon "a l'aparició de noves modalitats delictives basades en tècniques d'enginyeria social i en l'ús intensiu d'eines tecnològiques avançades per part dels grups criminals", detallen sobre una estratègia que també té per objectiu combatre l'anomenada “xifra oculta”, aquella que fa referència als delictes que existeixen, però que no es denuncien.

Més coneixement

Aquesta nova estructura policial té com a objectiu "reforçar les capacitats d'investigació amb ús de la intel·ligència artificial davant l'augment i la complexitat de les ciberestafes" per consolidar un model especialitzat. Segons han especificat, "es tracta d'investigar totes aquelles estafes en què la tecnologia constitueix un element determinant per a la seva comissió, així com anticipar noves amenaces".

La UCCIT, que centralitza el coneixement i la investigació de les ciberestafes, manté actualment 28 investigacions obertes amb gairebé 2,8 milions d'euros bloquejats, dels quals s'han recuperat 1,25 milions, mentre que Ciberintel·ligència s'orienta a l'anticipació de les amenaces mitjançant la recopilació, correlació i anàlisi d'informació rellevant sobre l'ecosistema de la ciberdelinqüència, incloent actors, tècniques, tàctiques, procediments i objectius.

A més, la policia catalana ultima la creació d'una comissaria virtual a través de la qual es podran denunciar ciberestafes en línia, un servei amb el qual s'espera reduir la xifra oculta de delictes. La seva posada en marxa està prevista a partir del novembre.

Més rapidesa

Una de les fites de l'administració pública és augmentar la velocitat a la qual es transmet la informació entre els agents implicats, millorant la coordinació entre l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i el cos de Mossos d'Esquadra, així com altres organismes privats com entitats bancàries, operadores de telefonia o plataformes digitals.

En aquest sentit, el Govern ha anunciat la creació d'una comissió transversal de l'Agència, la policia catalana i les entitats bancàries que "centrarà els seus esforços a detectar noves estafes i en l'estudi del modus operandi" i que també inclourà una taula de treball amb les operadores de telefonia mòbil i reunions periòdiques amb diferents plataformes digitals de compra-venda.

103 milions d'euros

Les ciberestafes representen ja el segon delicte més denunciat a Catalunya, darrere dels furts, i, segons ha descrit la Generalitat, "es consoliden com una de les principals amenaces delictives i econòmiques" a l'autonomia. És per això que el Govern aprovarà aquest pla per establir un marc estratègic integral que permeti enfortir les capacitats de l'administració davant aquest fenomen.

L'impacte econòmic d'aquest tipus de delictes ha arribat als 103 milions d'euros només en els primers vuit mesos de 2026, "una xifra que evidencia la magnitud d'un fenomen que és una amenaça econòmica de primer nivell", subratlla el comunicat.

En els darrers dos anys, les ciberestafes han afectat més de 200.000 víctimes a Catalunya, amb una major incidència en la franja d'edat dels 31 als 64 anys, tot i que l'administració insisteix que els majors de 65 són "el col·lectiu més vulnerable" davant d'alguns enganys com el fals familiar o les suplantacions bancàries.

Inversions i criptomonedes

El nou pla d'acció del Govern s'ha dissenyat incloent totes les modalitats d'estafa realitzades a través de mitjans digitals recollides pel cos de Mossos d'Esquadra al llarg dels darrers anys: estafes en transaccions i falses inversions, càrrecs en línia d'origen desconegut, suplantacions i estafes d'enginyeria social.

Les estafes relacionades amb inversions i criptomonedes concentren bona part de l'activitat policial i continuen provocant casos especialment greus, ja que, tot i que no constitueixen la tipologia més nombrosa, són les que generen els perjudicis econòmics més elevats, ha explicat el Govern. Només durant el segon trimestre d'aquest any han ocasionat més de 14 milions d'euros en pèrdues per a la ciutadania i les empreses a Catalunya.

"Els estafadors adapten constantment les seves estratègies als hàbits i interessos de la ciutadania", alerten, i conviden a prestar atenció al fet que "concerts multitudinaris, vacances, allotjaments turístics, plataformes de compra-venda i xarxes socials es converteixen en oportunitats per captar noves víctimes".

Servei públic

També integrat en el pla de la Generalitat, l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha posat en marxa el Servei Públic de Ciberseguretat a la Ciutadania amb una inversió inicial de 1,8 milions d'euros per "enfortir la capacitació de les persones davant les amenaces digitals".

Una de les mesures d'aquest servei és el desplegament d'un assistent basat en intel·ligència artificial, accessible a través del portal web i de WhatsApp, que "ajudarà la ciutadania a identificar possibles estafes virtuals i a determinar si la persona pot haver estat víctima" d'alguna.