Ha passat mig any des que el Govern va obrir el període de sol·licituds per a la regularització migratòria extraordinària a Espanya i, en contra de la previsió que el procés podria donar-se per finalitzat al setembre, segueix inacabat i, a més, sense xifres que indiquin com evoluciona la tramitació dels expedients.
Entre titulars que destaquen el notable impuls a l'ocupació i la marea de noves afiliacions a la Seguretat Social, encara no se sap ni quantes peticions han estat admeses a tràmit —un pas que atorgaria al sol·licitant una autorització temporal per treballar— ni quantes han estat resoltes definitivament.
"No estaven preparats, estimaven que es presentarien entre 500.000 i 750.000 sol·licituds i se n'han presentat el doble", ha assenyalat el responsable de la Comissió d'Estrangeria de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Quim Clavaguera, en conversa amb Crónica Global.
La cua fora del Consolat de Colòmbia a Barcelona aquest dimecres, 15 d'abril
El termini per als sol·licitants (obert el 16 d'abril) es va tancar el 30 de juny amb 1.175.000 peticions —257.000 de les quals a Catalunya— i no s'han difós dades oficials actualitzades des del 2 de juliol.
Últimes informacions
Aquest darrer balanç de l'Executiu mostra un total de 609.737 admissions a tràmit, poc més de la meitat, i només 11.000 resolucions definitives, l'1%.
A poc més de sis setmanes de les eleccions generals i amb —per ara— dues setmanes de retard, Clavaguera calcula que més de la meitat de les peticions segueixen sense resoldre's i que almenys un 20% no hauria estat ni admès a tràmit.
Remarca també un cert desconcert en l'advocacia catalana: "Algunes de les peticions presentades la primera setmana del termini segueixen pendents de ser resoltes; no sembla haver-hi un ordre".
En consonància amb la valoració del lletrat, segons les dades finals d'una consulta de l'Agència EFE a nou despatxos d'advocats que han acompanyat milers de sol·licitants, el 28% dels casos estan resolts definitivament i, entre els restants, un 35% no han estat admesos a tràmit encara.
En el limbe
Sense aquest primer pas d'"admissió a tràmit", no es pot disposar de l'autorització provisional que permet residir i treballar mentre es resol l'expedient. El retard, doncs, pot impedir signar un contracte i començar a cotitzar, encara que portin mesos esperant una resposta.
Diverses persones migrants esperen a l'exterior d'una oficina de la Seguretat Social
Aquells que sí han obtingut aquest permís tampoc tenen garantit l'accés a la feina. Segons Clavaguera, algunes empreses es resisteixen a contractar fins que el treballador aconsegueixi la targeta d'identitat d'estranger (TIE), tot i que l'autorització provisional permet treballar.
Cal destacar que una resolució favorable tampoc garanteix un accés directe a l'obtenció de la targeta física; s'ha de demanar cita i anar a una comissaria de policia a posar les empremtes dactilars, un tràmit que, si s'opta per la via legal i gratuïta, condueix a un altre tap administratiu amb llargues esperes.
El balanç positiu
Malgrat l'embús, fins al setembre, la regularització va aportar 83.049 afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya, segons els registres exposats pel secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos.
De les 22.698 persones inscrites al Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) sota aquesta via extraordinària, gairebé un 30% (6.785) ja havia trobat feina.
En la seva compareixença de principis d'octubre, Ramos va subratllar que aquest aflorament de treballadors, molts d'ells procedents de l'economia submergida, va resultar "clau" perquè la comunitat superés de nou la barrera dels quatre milions d'ocupats.
Seu de Foment del Treball
En aquesta línia, des de Foment del Treball mantenen que "les empreses necessiten la immigració com l'aigua que bevem per mantenir l'economia".
L'organització empresarial considera que la incorporació de treballadors estrangers pot ajudar a cobrir vacants en sectors amb dificultats per trobar personal, com l'hostaleria, la construcció, el comerç i l'atenció sociosanitària.
No obstant això, per aprofitar les competències dels nous treballadors, reclamen orientació, formació i col·laboració entre les administracions i les empreses.
Avanç amb entrebancs
A la sobrecàrrega s'hi sumen els vaivens en els criteris, quelcom que l'advocacia ja alertava al maig, quan va reclamar instruccions més clares per evitar que els sol·licitants rebessin indicacions contradictòries.
L'ICAB denuncia ara, per exemple, que nombrosos sol·licitants reben requeriments per aportar documentació extra —com noves proves d'estada a Espanya— quan abans se'ls va garantir que el segell d'entrada al passaport era suficient.
"Ho van presentar com un procés senzill i ràpid i no està sent així", resumeix Clavaguera.
Cap a un altre tap?
De fet, seguirà sense ser així, perquè després de la resposta favorable i la "impossible" cita per a la presa d'empremtes i la tramitació de la TIE, segons la seva situació, hauran de modificar o renovar l'autorització al cap d'un any.
L'acumulació d'aquests passos pot traslladar la pressió a les comissaries i a les oficines d'Estrangeria durant els pròxims mesos. A Catalunya es van presentar més de 257.000 sol·licituds i abans del tancament del termini, l'advocacia ja avisava que la disponibilitat de cites per a les empremtes era insuficient fins i tot per atendre els tràmits ordinaris.
Des de les oficines d'Estrangeria, coincideixen que la major càrrega de treball podria arribar més endavant. Fonts internes expliquen a aquest mitjà que "encara no ha arribat l'onada d'expedients" que esperen per a la fase següent: "Se'ls dona un any de permís, amb la qual cosa fins al juny, juliol, agost de l'any vinent no veurem aquesta afectació".