La tarda de Nadal, només 24 hores abans que l'empresari Josep Juanpere morís a la seva residència de Baqueira, la seva parella, Belén López Granados —investigada per la seva presumpta participació en la mort de l'arquitecte— va convidar uns amics a passar pel domicili per visitar-lo.
La nit anterior, coincidint amb Nit de Nadal, havien hagut d'anar d'urgència a l'hospital de Vielha per una greu indisposició de l'arquitecte, i el seu entorn més proper es va preocupar pel seu estat de salut.
Tot i que Juanpere no va atendre cap de les trucades, alguns testimonis van poder sentir la seva veu de fons i López Granados els va assegurar que es trobava molt millor, convidant-los a una visita informal. Visita que, però, mai es va arribar a produir.
Una testimoni clau
Va ser Mireia B., una amiga de l'entorn familiar, qui va rebre aquesta invitació, tal com ella mateixa va declarar en seu policial. Una versió, a la qual ha tingut accés Crónica Global i que permet reconstruir una de les últimes converses que va mantenir la parella de l'arquitecte abans de la seva mort.
José Juanpere, en una entrevista
Però hi ha més. Segons consta a les diligències policials, el dia de Nadal, cap a les 13:00 hores, Belén va trucar a Mireia B. per comunicar-li que no podrien assistir al dinar que tenien previst juntament amb altres familiars i amics.
Va ser en aquesta trucada quan la parella de l'arquitecte va explicar a la testimoni que Juanpere havia passat diverses hores a urgències, després d'haver patit un fort episodi de vòmits.
Fins i tot li va comentar que havia caigut, colpejant-se contra un radiador.
No el van arribar a visitar
Aquella mateixa tarda, cap a les 20:20 hores, l'amiga va tornar a posar-se en contacte amb Belén, qui li va traslladar que l'arquitecte estava molt millor i li va oferir que s'acostés a la residència familiar per veure'l.
L'amiga, però, va declinar la invitació. Considerava que, després de les complicacions de salut que havia patit durant les últimes hores, Juanpere estaria cansat i necessitaria descansar.
Per això, van acordar deixar la visita per l'endemà.
Les trucades sense resposta
El 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve a Catalunya, la mateixa testimoni va intentar posar-se en contacte amb Belén i Juanpere a les 14:37 hores. Tanmateix, cap dels dos va respondre.
La dona va tornar a trucar cap a les 18:00 hores i va repetir l'intent a les 18:31, novament sense èxit.
Preocupada pel silenci, Mireia B. va demanar a un contacte en comú amb la família el telèfon del nebot de Juanpere, Álex I., a qui li va explicar que no aconseguia contactar amb la parella.
El nebot li va comentar que era a pocs quilòmetres de la residència familiar i que hi acudiria personalment per visitar el seu oncle i Belén.
Va contactar amb el nebot
A les 20:18 hores, el jove la va tornar a trucar. Li va explicar que hi havia llums encesos a l'habitatge, però que ningú responia al timbre. Tot i que disposava d'una clau, no s'atrevia a entrar sol.
Cinc minuts després, Mireia B. va arribar a l'immoble per acompanyar-lo.
Vista aèria de Baqueira Beret
Tots dos van intentar accedir amb la clau del nebot, però van descobrir que n'hi havia una altra introduïda per l'interior del pany. Finalment, van recórrer al responsable de manteniment de la finca, que va aconseguir obrir la porta utilitzant una radiografia.
La troballa del cadàver
Un cop dins, tots dos van començar a cridar l'arquitecte. Des d'una de les habitacions van sentir la veu de Belén, que es trobava al costat de Juanpere, estirat sobre el llit, amb els ulls tancats i el rostre pàl·lid.
Segons la declaració de Mireia B., Belén estava en estat de xoc sense poder oferir respostes coherents quan li van preguntar què havia passat o des de quan estava Juanpere en aquelles condicions.
La testimoni també va explicar en seu policial que aviat va comprendre que l'arquitecte havia mort i van decidir alertar immediatament el 112.
La reacció davant els Mossos
Segons l'atestat policial consultat per aquest mitjà, a les 20:58 hores, una patrulla es va presentar a l'edifici. A la seva arribada, els serveis sanitaris ja es trobaven a l'interior, practicant maniobres de reanimació a l'arquitecte.
I quan els policies van intentar accedir, la dona va intentar impedir-los el pas, argumentant que els equips mèdics estaven intentant salvar la seva parella.
"Els paramèdics estan intentant salvar-lo. No volen que entri ningú. Hem de pregar tots, si us plau, pregueu amb mi", els va manifestar, segons recull l'atestat.
Josep Juanpere, fundador de GCA Architects
Cap a les 21:20 hores, un metge va sortir de l'estança i va comunicar als agents que Juanpere havia mort.
Belén, segons l'atestat, es va mostrar especialment alterada quan va veure que els sanitaris abandonaven l'habitació. Va tornar a entrar-hi i un agent la va haver d'acompanyar fora per permetre que els professionals acabessin la seva intervenció.
Els policies van deixar constància que la dona semblava convençuda que encara podien salvar l'arquitecte.
Una mort sota investigació
Tot i que les autòpsies preliminars van atribuir la defunció a un infart derivat de problemes de salut, la troballa d'unes lesions a la zona cervical i el comportament erràtic de qui era la parella van motivar l'obertura d'una investigació judicial per esclarir les circumstàncies exactes de la defunció i determinar si hi va poder existir una intervenció de tercers o una omissió del deure de socors.
Un agent dels Mossos d'Esquadra
Després de mesos d'investigació, Belén López Granados va ser detinguda el 23 de setembre a Madrid per la seva presumpta implicació en els fets i posteriorment va quedar en llibertat provisional després de dipositar una fiança de 80.000 euros.
La defensa de la investigada sosté que les controvertides lesions podrien estar relacionades amb la caiguda patida per Juanpere durant l'episodi de vòmits que el va obligar a anar a l'hospital.
Mentrestant, les declaracions de familiars, amics i policies permeten reconstruir amb més precisió les últimes hores de l'arquitecte, que continuen plenes d'interrogants.