Juan M., acabat de divorciar i veí de Barcelona, representa l'altra cara del conegut decret Maricarmen. És un petit propietari que, segons explica, necessita tornar a el seu únic habitatge després de la ruptura del seu matrimoni.
Tanmateix, el llançament previst per recuperar l'immoble va quedar suspès el passat dijous, 1 d'octubre, sota l'empara de la nova normativa, que pretén protegir persones vulnerables i sense alternativa habitacional de determinats desnonaments.
El pis està al districte de Sant Andreu i, segons la versió del propietari, la impossibilitat de disposar-ne l'ha obligat a buscar una altra residència lluny del seu entorn, mentre continua assumint les despeses d'un immoble pel qual assegura no percebre cap renda des del gener de 2024.
Les dues cares de la moneda
El seu cas va ser presentat pel Sindicat de Llogateres com el primer desnonament paralitzat a Espanya gràcies a l'aplicació del citat decret.
I no només això, la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez García, se'n va enorgullir a les seves xarxes socials, assegurant que seria "el primer de molts".
La façana de l'habitatge on es va paralitzar el desallotjament
A l'altra banda d'aquesta història hi ha la llogatera que va signar el contracte i la seva neboda Maca, que no disposa de títol habilitant propi, segons la documentació a la qual ha tingut accés Crónica Global.
Una dona la vulnerabilitat de la qual ha estat documentada pels serveis socials.
Segons les fonts jurídiques consultades, aquesta situació il·lustra un conflicte que també afecta particulars que necessiten recuperar els seus immobles.
“No tot són fons voltor, també hi ha persones vulnerables, particulars, que no poden accedir a les seves propietats”, assenyalen.
L'inici dels impagaments
La història es remunta al 20 de març de 2017, quan Juan M. i C. Z. R., la primera llogatera, van signar un contracte d'arrendament per destinar el pis a la residència habitual de la dona.
La renda es va fixar en 850 euros mensuals, a més dels consums de llum, aigua i gas.
Mobilització del Sindicat de Llogateres a Sant Andreu el passat dijous, 1 d'octubre
Segons la demanda, la llogatera va deixar de pagar al gener de 2024. El propietari va reclamar inicialment 10.200 euros, corresponents a les 12 mensualitats d'aquell any, a més de les quantitats que es continuessin generant fins al lliurament efectiu de l'habitatge.
Intent de mediació
Tanmateix, abans d'acudir al jutjat, ambdues parts van participar en una mediació per videotrucada, celebrada el 14 de novembre de 2025.
D'acord amb la documentació consultada, la llogatera va manifestar que no podia retornar la possessió perquè l'immoble també estava ocupat per tercers sense especificar de qui es tractava i la sessió va acabar sense acord.
Quatre dies després, el propietari va presentar la demanda de desnonament per manca de pagament i la reclamació de rendes.
El primer llançament al juliol
El 12 de juny de 2026, el lletrat de l'Administració de Justícia va donar per finalitzat el judici de desnonament després que la llogatera no atengués el requeriment de pagament ni formulés oposició en el termini concedit i es va fixar el 16 de juliol per executar el llançament.
Arribat el dia, i segons l'escrit presentat per l'advocat del propietari, el lletrat David Martínez Cubells, la comitiva judicial va trobar a l'interior una dona que es va identificar com a Maca, neboda de la demandada, i va manifestar que hi convivien.
Es va concedir aleshores un termini de deu dies per acreditar documentalment el títol que legitimava la seva permanència. Tanmateix, segons explica el lletrat, no va aportar res.
No obstant això, l'informe de serveis socials permet precisar que la seva residència allà no era ni molt menys recent: la dona va manifestar viure al pis des de 2017 i va acreditar estar empadronada des de 2019.
Una nova suspensió
La següent data de llançament va quedar fixada per al dijous 1 d'octubre, a les 9:30 hores del matí.
La vigília del dia assenyalat, la representació de la neboda —exercida pel Sindicat de Llogateres— va sol·licitar la seva suspensió urgent, invocant el Reial decret llei 26/2026 —el conegut decret Maricarmen— i justificant la seva situació de vulnerabilitat.
Tall de trànsit pel 'decret Maricarmen' a Barcelona
La justícia va acordar paralitzar-lo de nou. I a l'espera que el tribunal resolgui mitjançant interlocutòria, no s'ha fixat una nova data de desallotjament.
Per a en Juan M., la decisió prolonga la impossibilitat de recuperar el pis que necessita de manera immediata després del seu divorci. A més, segons la seva versió, segueix sense cobrar el lloguer i assumint les despeses mentre espera una solució judicial.
La vulnerabilitat de la neboda
L'informe de serveis socials, amb data del 30 de setembre, acredita la vulnerabilitat econòmica i social de la neboda de la llogatera.
Recull que no disposa d'ingressos, segons la seva declaració responsable, ni d'un habitatge en propietat, i que ha iniciat els tràmits per sol·licitar l'ingrés mínim vital.
Centenars de persones durant una manifestació per l'habitatge convocada pel Sindicat de Llogateres, el 5 d'octubre de 2026, a Barcelona
També assenyala que té un diagnòstic de salut mental, rep seguiment i presenta una vulnerabilitat psicològica agreujada pel procediment de desnonament. La dona manifesta, a més, que no té una xarxa familiar o de suport que la pugui acollir.
Des del Sindicat de Llogateres sostenen que les administracions competents no li han ofert una alternativa habitacional concreta i efectiva quan van sol·licitar la suspensió.
L'abast del decret
El Sindicat va celebrar aquesta paralització com la primera aplicació a Espanya del ‘decret Maricarmen’ de la qual es tenia constància. El seu equip jurídic havia sol·licitat la suspensió i el jutjat la va acordar provisionalment.
La norma estableix un règim de protecció fins al 31 de desembre de 2030, també per a determinats procediments promoguts per particulars, com és el cas d'en Juan M.
En aquests casos, el decret que finalment es va tombar al Congrés contemplava revisions anuals, un màxim de tres anys de suspensió i compensacions a càrrec de l'administració competent.
I encara que la norma incloïa excepcions, com fer prevaldre la vulnerabilitat econòmica o habitacional del propietari, la resolució provisional aportada no va aprofundir en com es va aplicar aquesta previsió al cas d'en Juan.
A l'espera d'una resolució ferma, en Juan M. ha hagut de buscar una alternativa habitacional perquè no pot recuperar l'immoble.