L'Exèrcit avisa d'una nova era de guerra tecnològica i alerta de la necessitat d'"evitar dependències crítiques"
En la segona jornada del BCN Desperta!, centrada en tecnologia i defensa, Raimundo Rodríguez Roca adverteix del gir estratègic dels EUA cap a l'Indopacífic i de les lliçons d'Ucraïna, que obliguen Europa a reforçar la seva autonomia
Contingut relacionat: Illa lamenta al 'BCN Desperta!' el rebuig de PP i Vox al tractat d'amistat Espanya-França
"Europa ja no pot donar per fet l'escenari de seguretat de les últimes dècades. El desplaçament del focus estratègic dels Estats Units cap a l'Indopacífic, la guerra d'Ucraïna i la proliferació de noves formes de conflicte obliguen els països europeus a reforçar les seves pròpies capacitats de Defensa".
És el diagnòstic que ha plantejat aquest dijous el tinent general Raimundo Rodríguez Roca, inspector general de l'Exèrcit, en la seva intervenció a la segona jornada del IV fòrum BCN Desperta!, organitzat per Crònica Global, Metrópoli i El Español.
El militar ha advertit que "el model de lideratge global dels Estats Units del qual es beneficiava Europa s'està redefinint". Washington, ha assenyalat, "no ha deixat de ser el centre del sistema internacional", però el seu focus es desplaça cap a l'Indopacífic, on es concentra actualment la rivalitat estratègica amb la Xina. Un canvi que, al seu parer, obliga Europa a assumir una major responsabilitat en la seva pròpia seguretat.
Els distintius a l'uniforme militar del tinent general inspector general de l'Exèrcit, Raimundo Rodríguez Roca.
La intervenció de Rodríguez Roca ha tancat la presentació de la jornada dedicada a la defensa i la tecnologia, després que el president de la Generalitat, Salvador Illa, reclamés una major coordinació europea per afrontar l'actual escenari internacional i destaqués el canvi "molt positiu" en l'actitud de la indústria i l'empresariat catalans envers el sector de la Defensa.
Una Europa més autònoma
L'inspector general de l'Exèrcit ha situat l'autonomia estratègica i la sobirania tecnològica al centre del nou escenari. Europa, ha explicat, continua tenint "grans dependències" respecte als Estats Units en àmbits com la intel·ligència, el transport, els satèl·lits, el reabastiment, el comandament o la tecnologia.
L'anomenada OTAN 3.0 suposa precisament, segons la seva anàlisi, una adaptació de l'Aliança a aquest nou equilibri. Europa i el Canadà han de "gastar i produir" més per a la seva pròpia seguretat, sense trencar el vincle transatlàntic.
El president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i el president dels Estats Units, Donald Trump, a la cimera de l'OTAN del juliol de 2018, a Brussel·les.
L'objectiu és evitar dependències crítiques sense haver de prescindir de les aliances necessàries. "Podem desitjar autonomia estratègica, però cal treballar per assolir-la eficaçment", ha resumit.
El problema, ha advertit, no és tant la manca de diners com la capacitat per convertir aquesta despesa en mitjans efectius. Europa —i també Espanya— encara manca d'una escala industrial suficient, reserves de munició, defensa antimíssils, cultura estratègica compartida i una jerarquia comuna de les amenaces.
I el temps apressa. L'horitzó que marca la planificació europea és 2030, ha recordat Rodríguez Roca, que ha reclamat accelerar l'adquisició, reposició i desplegament de capacitats.
Ucraïna canvia la guerra
L'altre gran laboratori del nou escenari és Ucraïna. La guerra contra Rússia, ha explicat el militar, ha suposat el retorn de la guerra industrial, en què tornen a ser decisives l'escala, la capacitat de producció, la reposició d'armament i la logística.
Però també ha accelerat una revolució tecnològica. Els drons s'han convertit en una de les principals eines del camp de batalla i ambdós contendents competeixen per desenvolupar nous sistemes no tripulats a una velocitat inèdita.
El braç d'un soldat d'Ucraïna
Rodríguez Roca ha destacat que les unitats de drons ja causarien al voltant del 80% de les baixes russes, segons les dades que ha exposat durant la seva intervenció, i ha posat l'exemple d'Ucraïna, que el 2025 va fabricar i desplegar milions de drons.
La producció massiva i el baix cost permeten utilitzar-los per saturar les defenses aèries, atacar les xarxes logístiques i assolir infraestructures situades a la rereguarda.
La transformació també afecta la indústria. Ucraïna ha desenvolupat un model d'innovació "distribuït", basat en centenars d'empreses i grups de voluntaris connectats amb les unitats del front, mentre que Rússia manté un sistema més centralitzat.
El resultat és un camp de batalla convertit en un entorn permanent d'experimentació tecnològica. Els exèrcits occidentals, ha advertit el tinent general, han d'aprendre d'aquestes innovacions i augmentar la seva capacitat per fabricar i adaptar drons de baix cost, míssils, sistemes d'intel·ligència, capacitats cibernètiques i programari de gestió de batalla.
"Ja no existeix rereguarda"
La guerra híbrida estèn, a més, el conflicte molt més enllà del camp de batalla. Rodríguez Roca ha situat en aquest terreny els ciberatacs contra infraestructures crítiques, els sabotatges, els xantatges energètics, la desinformació i l'ús de drons en diferents països europeus.
Són actuacions que, segons ha explicat, formen part de l'anomenada "zona grisa", situada entre la pau i el conflicte armat convencional. Davant d'elles, la resposta també implica els serveis d'intel·ligència, les forces policials, la protecció d'infraestructures, la sobirania energètica i la resiliència de les cadenes de subministrament.
"La defensa contemporània" ja no pot entendre's, per tant, únicament com una eina per garantir la integritat territorial. També té efectes tecnològics, industrials, econòmics i socials.
El tinent general inspector general de l'Exèrcit, Raimundo Rodríguez Roca, en la seva intervenció al fòrum BCN Desperta!
En aquest escenari, el militar ha llançat una de les advertències més contundents de la seva intervenció: "Ja no existeix terreny de rereguarda, allunyat del conflicte. Tot s'ha convertit en terreny estratègic".
Per això ha reclamat reforçar la preparació de les institucions i de la ciutadania davant crisis que poden afectar els subministraments essencials, les infraestructures crítiques o els serveis públics. La Defensa, ha conclòs, s'ha de consolidar com a "política pública essencial" i Espanya té davant seu una oportunitat per coordinar Administració, indústria, universitats i societat i convertir la transformació del sector en un avantatge competitiu.
