“La sostenibilitat genera culpabilitat; la regeneració genera esperança”
Òscar Gussinyer, cofundador de Resilience.Earth, treballa per introduir a Catalunya una nova mirada sobre la transformació de persones, organitzacions i territoris
L'any 2017, l'autora i consultora empresarial estatunidenca Carol Sanford publicava The Regenerative Business, un llibre adreçat a empreses i organitzacions amb l'objectiu de popularitzar una manera d'entendre el canvi que anava un pas més enllà de la sostenibilitat. Ja no es tractava de limitar el dany o de mantenir el que existeix, sinó de regenerar: crear les condicions perquè les persones, les organitzacions, les comunitats i els territoris recuperin les seves capacitats, evolucionin i prosperin.
La idea de regeneració ha anat guanyant terreny els darrers anys, també a Catalunya. Un dels principals impulsors d'aquesta corrent és Òscar Gussinyer, cofundador de Resilience.Earth, una cooperativa amb seu a Olot que treballa amb comunitats, cooperatives, empreses i institucions per avançar cap a models “més resilients i regeneratius”. Però què significa regenerar? En què es diferencia de la sostenibilitat?
Dos conceptes diferents
Per a Gussinyer, llicenciat en Ciències Ambientals i especialitzat en sostenibilitat, permacultura i desenvolupament regeneratiu, la diferència va més enllà de la semàntica. La sostenibilitat parteix d'una pregunta: com aconseguim que el que fem faci menys mal? Mentre que la regeneració planteja una altra: com creem un model nou?
“Si parlem de reciclatge, per exemple, podem preguntar-nos per què generem tants residus. En lloc de treballar sobre el problema, anem a l'origen”, explica. L'objectiu no seria únicament gestionar millor els residus, sinó preguntar-se quins canvis permetrien que aquest residu ni tan sols arribés a generar-se.
La mateixa lògica s'aplica als territoris i a les organitzacions. La resiliència busca que un sistema pugui resistir i recuperar-se davant una pertorbació; la regeneració posa el focus en la capacitat de les persones que formen part d'aquest sistema per convertir-se en agents capaços de transformar-lo.
De l'alimentació a l'energia
En el sector agroalimentari, Resilience.Earth ha acompanyat, per exemple, el naixement d'Artiga Coop, el primer supermercat cooperatiu de la Garrotxa, i el FESSrural, el primer Festival de l'Economia Social i Solidària Rural de Catalunya, que aquest estiu va celebrar la seva 7a edició, al municipi de Riner (Solsonès).
En el terreny energètic, Resilience.Earth dona suport a la creació de comunitats energètiques, com la creada per un grup de veïns de Montolivet (La Garrotxa) basades en models descentralitzats que combinen la producció local d'energia renovable amb la governança col·lectiva. “Així, es minimitza la dependència dels monopolis energètics i es redueixen els impactes ambientals, adaptant els sistemes a les necessitats concretes de cada territori”, asseguren al web.
“No es tracta d'allargar el que ja tenim, sinó de crear un model nou, més participatiu”, sosté Gussinyer. La diferència entre conceptes pot semblar subtil, sosté, però canvia de forma radical el punt de partida.
Mirada regenerativa
Segons Gussinyer, en lloc de preguntar què estem fent malament, la mirada regenerativa pregunta quin potencial existeix en nosaltres mateixos i en les organitzacions que liderem, i què podem fer amb ell. Un altre exemple que li agrada posar és el paper que van tenir en l'elaboració del Pla d'Acció Sectorial de l'Àmbit de Turisme de la Cerdanya (PAS-Turisme), l'any 2019, un projecte de diagnosi i cocreació que convidava tant l'administració pública, com el sector privat i la societat civil a reflexionar sobre quin model turístic desitjaven per a la seva comarca.
“La sostenibilitat genera culpabilitat; la regeneració genera esperança”, sosté Gussinyer. Davant d'una cultura basada en reduir, limitar i compensar —consumir menys, contaminar menys, emetre menys—, la regeneració proposa canviar el punt de partida: assumir responsabilitat no des de la culpa, sinó des de la capacitat de crear alguna cosa diferent.
Imatge d'una trobada sobre regeneració
Aquest canvi de mirada està al centre de la feina de Resilience.Earth, que a més d'assessorar administracions públiques —entre elles, departaments de la Generalitat, consells comarcals i municipis—, així com organitzacions i cooperatives, també en projectes d'àmbit europeu.
D'altra banda, la cooperativa d'Olot coordina l'única edició en castellà a nivell global del Regenerative Practitioner (TRP), un programa online impartit pel Regenesis Institute, un dels principals centres internacionals de formació en desenvolupament regeneratiu. El programa, de sis mesos de durada i enfocament pràctic, està adreçat principalment a persones que ja treballen en organitzacions i volen potenciar la seva capacitat de transformació. Entre els participants hi ha persones de Llatinoamèrica que per acabar el curs volaran a Catalunya per participar en l'intensiu de tres dies a la Garrotxa, “un territori amb una identitat ecològica i cultural forta que ens ofereix el que el desenvolupament exigeix: temps, context i relació”, descriuen al web.
“L'elecció d'Olot com a base del projecte no és casual”, no és casual, assegura. Gussinyer va créixer en un entorn rural i, després d'estudiar Ciències Ambientals a Barcelona i a la Fairleigh Dickinson University, als Estats Units, va passar una temporada a Colòmbia, vivint de prop la violència i la injustícia social. Aquella experiència, segons explica, va ser un punt d'inflexió. Allà va poder comprovar de prop com decisions preses lluny d'un territori poden acabar tenint conseqüències profundes sobre comunitats que no hi han participat.
L'experiència va acabar d'orientar una inquietud que ja arrossegava des de jove cap al medi ambient i que acabaria convertint-se en una professió: ajudar els territoris i les organitzacions a desenvolupar el seu propi potencial de transformació.
