L'informe PISA situa Catalunya al capdavant d'Espanya en uns resultats invalidats per un error en la mostra
Els alumnes catalans superen la mitjana estatal i europea en ciència, lectura i matemàtiques, però l'exclusió del 23% dels examinats n'anul·la la representativitat estadística
Després del fiasco tècnic, la consellera Niubó planteja vetar la IA fins als 14 anys per frenar el desplom en comprensió lectora
EN DIRECTE: La vaga de professors i la tornada a l'escola: última hora del nou curs escolar a Catalunya
Sobre el paper, els estudiants catalans se situen per sobre de la mitjana espanyola i de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en les tres competències clau —ciència, lectura i matemàtiques—.
Aquests resultats, però, manquen de validesa tècnica i representativitat estadística a causa d'un error sense precedents en la configuració de la mostra, que va acabar excloent el 23,2% de l'alumnat que havia de fer les proves, superant àmpliament el límit del 5% establert pels estàndards internacionals.
És a dir, segons les dades desglossades aquest dimarts, dels 2.545 alumnes de 15 anys que havien de participar a Catalunya, 591 van ser apartats.
Un miratge estadístic que contrasta lleugerament amb la radiografia real que ofereixen les dades vàlides del conjunt d'Espanya, on l'informe certifica una caiguda generalitzada i històrica del rendiment, especialment acusada en comprensió lectora i matemàtiques.
Al capdamunt
Tenint en compte la limitació de validesa, el grup que sí va ser avaluat va obtenir una mitjana de 502 punts en ciència (la matèria principal d'aquesta edició), superant àmpliament la mitjana d'Espanya (477) i de l'OCDE (482).
La tendència es repeteix a la resta d'àrees. En lectura, la mostra catalana va assolir els 473 punts, situant-se per sobre de la mitjana espanyola (451) i europea (459), superant països com Alemanya o Suïssa.
Una aula d'escola buida Europa Press
En matemàtiques, la nota es va situar en 474 punts, cinc més que fa tres anys, per sobre de la mitjana nacional (457) i només per darrere de la Comunitat de Madrid a nivell estatal.
Cal remarcar que la mateixa OCDE adverteix que qualsevol comparativa s'ha de prendre amb extrema precaució per l'alt risc de biaix derivat de l'error mostral.
Depuració de responsabilitats
El desastre tècnic en la gestió de les proves ja va tenir conseqüències institucionals de calat.
Una investigació interna va acreditar que l'aleshores Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE) va ignorar fins a set avisos tècnics de l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa (INEE) que advertien de la fallada.
![Varios alumnos antes de comenzar uno de los exámenes de las pruebas de acceso a la universidad 2023](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/272927.jpg?p=w:320\/h:240&h=AuMylY1i"])
Davant la magnitud de l'error, la consellera d'Educació, Esther Niubó va assumir públicament la responsabilitat política del Govern, fet que va derivar en el cessament de la secretària general del departament, Teresa Sambola, i l'obertura d'expedients disciplinaris a tres funcionaris vinculats a l'antic organisme d'avaluació.
El diagnòstic del Govern
Més enllà de la invalidesa de les dades catalanes, l'informe confirma una greu caiguda del rendiment a nivell estatal, especialment sagnant en comprensió lectora (on Espanya retrocedeix l'equivalent a un curs escolar).
En una entrevista a RAC1 aquest mateix dimarts, Niubó ha atribuït aquest desplom a l'ús de les xarxes socials i al clima de tensió als centres.
![Esther Niubó, en rueda de prensa este martes](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/544580.jpg?p=w:320\/h:240&h=g65Kn3xA"])
Per a la titular d'Educació, l'hàbit d'una "lectura ràpida, digital i fragmentada" propiciada per les pantalles està minant la capacitat dels joves per afrontar textos complexos.
A això s'hi suma, segons ha denunciat, el temps lectiu que el professorat perd únicament en "mantenir l'ordre a les aules", cosa que penalitza l'aprenentatge efectiu.
Veto a la IA
Per intentar revertir la situació, el departament prepara una nova guia de digitalització responsable que inclourà mesures restrictives.
La consellera ha avançat que la intel·ligència artificial no tindrà cabuda a les aules catalanes fins als 14 anys, en considerar que els alumnes no en fan un ús crític de l'eina.
Un ordinador
Segons Niubó, tot i que els estudiants han après a interrogar la IA, només un 10% comprova que les fonts o les dades proporcionades siguin certes.
Per això, aposta per canviar les metodologies a secundària, prioritzant l'exposició oral i els aprenentatges profunds a l'aula per garantir l'autoria i la comprensió dels treballs.
Tornada a les lectures obligatòries?
En paral·lel, Niubó s'ha mostrat partidària de recuperar les lectures obligatòries a les escoles.
Tot i que admet que és un tema que genera reticències i requereix un ampli consens de la comunitat educativa, considera fonamental superar els "tabús" pedagògics per dotar les noves generacions de referents culturals compartits que frenin el retrocés en comprensió lectora.
