Quan va conèixer la International School of Temple Arts, tenia 24 anys i estava en plena "recerca personal", navegant com gestionar la relació amb els seus pares i explorant la seva sexualitat: "Estava en un moment de recerca d'una sexualitat, no d'una identitat, sinó d'una expressió, de com viure aquella sexualitat en un món que m'oferia quelcom que sovint no m'interessava o no entenia massa".
ISTA li va presentar una comunitat i una oportunitat d'abraçar el sexe i la intimitat amb tots els seus plecs, alhora que aprenia a conèixer-se a si mateix i als altres, amb especial sensibilitat pel benestar emocional.
Quatre anys després, quan estava en el camí de convertir-se ell mateix en facilitador per a membres menys experimentats, va abandonar el grup i va tallar pràcticament tots els vincles.
Mentre es dedicava a viatjar pel món cada cop més implicat en aquests recessos espirituals, experiències xamànico-sexuals i formacions empoderadores, també va veure les ombres del poder i els diners, els silencis de l'abús sexual i la vacuïtat d'un discurs inconsistent, revela Arnau —nom inventat per protegir la seva identitat— en una conversa exclusiva amb Crónica Global.
El ganxo del sexe
"Quan ISTA s'anunciava, jugava amb el misteri de l'Eros", analitza Arnau sobre com l'organització utilitzava l'experiència sexual —que generalment es produïa en públic— com un reclam a través del qual atreure nous membres a qui poder introduir el seu "aparell ideològic".
I segueix: "Després, quan la gent hi va, es troba que sí [hi ha sexe], però que abans d'arribar-hi cal fer una feina. El teu desig sexual és benvingut, acollim el teu desig d'experimentar, però abans hi ha d'haver una feina exhaustiva d'anàlisi, de trobar-te a tu mateix, d'explorar com dir 'no' i què passa quan reps aquest 'no', d'alguna manera era fins i tot la implementació d'una cultura al voltant del consentiment".
...
Consentiment i límits
Enmig d'aquesta recerca d'interpretacions "més conscients" sobre la sexualitat, alienes a l'opció de "tenir relacions mig borratxo de festa o a través de Tinder", el jove va topar amb l'anunci d'un 'temple' —en l'argot d'ISTA, un esdeveniment de diverses hores, en comptes de dies— que s'anava a celebrar a Barcelona: "Em va semblar molt misteriós, hi vaig anar i em va agradar".
El van convèncer amb una narrativa "bastant aterrada" del creixement personal amb un element d'espiritualitat en equilibri amb "un espai d'exploració de la sensualitat que anava des de ballar fins a fer un massatge i, sí, també, tenir relacions íntimes".
"No era quelcom volàtil ni coses energètiques, realment anàvem a treballar les relacions, el consentiment i els límits", detalla sobre la percepció que va tenir.
Estretament social
En general, descriu el pas per aquests recessos com "una experiència bastant intensa que creava bastant vinculació, precisament, per haver passat aquesta experiència intensa junts".
Així, encadenant esdeveniments, el seu cercle social aviat es va reduir pràcticament als mateixos companys d'ISTA amb qui compartia aquestes vivències: "Eren la meva comunitat, fins i tot de vida"
Com a paradigma del tipus de proximitat que els unia, explica que, quan viatjava, solia allotjar-se a casa d'altres membres amb qui només havia coincidit unes poques vegades.
...
"Era gent a qui pràcticament no coneixia, però hi havia la confiança que compartíem aquesta cultura dels límits i del consentiment, no només en el sexe, també en la convivència i en l'organització, teníem unes certes garanties que la cosa funcionaria perquè teníem una visió compartida, i normalment era així", exposa.
Filosofia New Age
De la manera més equànime i des de la distància del temps, descriu ISTA com "una comunitat internacional que es dedica a fer 'trainings' [recessos] d'una setmana en què es treballen temes vinculats a les relacions humanes, les emocions i la sexualitat des d'una filosofia bastant eclèctica que recull des de la psicologia transpersonal fins al xamanisme i l'espiritualitat New Age".
En el seu autoretrat, l'organització emfatitza el seu caràcter descentralitzat, el valor de "la transformació, la llibertat, l'amor i l'empoderament personal" i "el poder sanador d'Eros" en la seva missió de "donar suport a adults de totes les edats, gèneres, orientacions sexuals i inclinacions espirituals perquè coneguin i expressin els seus límits, gestionin les seves relacions, expressin de manera segura la seva energia emocional i accedeixin al poder transformador del tacte a través de la respiració, el so i el moviment".
Afegeix l'exmembre que l'entitat apunta directament a "un públic una mica hippie, però amb certa capacitat adquisitiva", ja que per una plaça en qualsevol d'aquests recessos, en què participen mig centenar de persones, es paga més de 2.000 euros.
Cada cop més involucrat
"D'anar-ho freqüentant i anar cada cop a més esdeveniments, vaig conèixer un dels 'facilitadors', un noi italià, amb qui vam tenir certa química i en un moment va sentir convidar-me", recorda sobre el moment en què va deixar de ser un participant més, per començar a involucrar-se a nivell organitzatiu.
Tot i que era "molt jove", va iniciar el procés. Li va oferir viatjar amb ell, ensenyar-li l'entitat des de dins i que ell mateix iniciés projectes propis perquè algun dia arribés a ser 'facilitador'.
...
Viatges, diners i amants
"Era una vida molt interessant", reconeix: "Viatjava mínim dues vegades al mes, coneixia gent de molts països i dormia en allotjaments de luxe, amb menjar de qualitat i amants, mentre sentia que estava creixent i que tenia un propòsit".
Comenta que, a més, va començar a guanyar diners amb els esdeveniments que organitzava, els quals van ajudar a estendre la popularitat d'ISTA a Catalunya, tot i que també afegeix que "tot el que entrava, sortia".
S'ho gastava en els propis recessos que ajudava a conduir —ja que els 'facilitadors' cobren, però els seus auxiliars només obtenien un descompte— i intentava seguir el ritme de vida d'altres membres més adinerats, en altres activitats alienes a ISTA, però en la mateixa òrbita.
Manca de fonament
Tanmateix, també va ser a partir de llavors quan el castell de cartes que havia construït amb les suposades bondats d'ISTA es va desmuntar davant dels seus ulls.
"Hi havia algunes qüestions importants existencialment sobre què és la veritat, què és l'amor, si existeix el bé i el mal, com vivim una vida o quin és el propòsit, per a les quals les respostes que em donava ISTA van començar a col·lapsar", introdueix.
Es va adonar que "tot i que hi havia molt bons propòsits, en el fons no hi havia fonament" en el discurs de l'organització.
...
Forats en el discurs
La filosofia d'ISTA renega dels conceptes del bé i el mal, cosa que grinyolava a les orelles d'Arnau quan va començar a reflexionar sobre una frase que es pronunciava a l'inici de cada recés: "Siguis qui siguis, benvingut, benvingut el teu desig sexual".
"Quin és el límit d'aquest 'benvingut'? Un pedòfil també és benvingut? Les tendències assassines?", es va qüestionar sobre un cas hipotètic extrem.
"Tenien un discurs molt psicologitzant i reduïen tots els problemes i tots els mals a la teva pròpia ombra, ells creien que tot es podia sanar, que tot es podia integrar i que la consciència humana ho podia tot, mentre li donessis un lloc", relata.
Més enllà de la qüestió filosòfica, el jove es va replantejar també el tema espiritual. "Amb les influències del xamanisme estaven jugant amb foc; no sabíem què podíem trobar a l'altra banda", assegura sobre una reflexió que va arribar de la mà amb un acostament al cristianisme.
Abusos sexuals
En general, la narrativa de l'organització li va fer "pressentir el desastre" en veure que "la sexualitat és molt complexa". Des de dins, va observar que "s'estaven començant a torçar els principis d'ISTA perquè hi havia molts diners i estaven sortint casos d'abusos sexuals".
Inicialment, el protocol per a aquests casos implicava el diàleg amb les parts implicades i la contractació d'un servei de mediació extern, però la pròpia filosofia de sanació d'ISTA va pervertir el sistema.
...
Fracàs del consentiment
La idea sagrada del consentiment que sostenia tota la ideologia d'ISTA va fracassar, als ulls d'aquest exmembre, quan aquesta mateixa va causar el descrèdit d'algunes víctimes d'abusos sexuals dins dels 'trainings' i 'temples'
Això va passar arran de la teoria del 'triangle del drama', segons la qual es creen els rols del salvador, la víctima i el botxí, que es culparien mútuament del problema en comptes d'assumir les pròpies responsabilitats.
"Per si sol, es va pervertir i es va convertir en una negació de les víctimes. Jo mateix vaig veure com es va construir una cultura de la negació de la víctima: quan passaven abusos sexuals, jo havia vist com es qüestionava a les víctimes que entressin en aquell rol i se les responsabilitzava del que havia passat", sentencia.
Detalla que es viciava el punt de vista, assumint que si s'havia fet un taller sobre el consentiment i s'havia ensenyat a tots els membres a dir que 'no' i posar límits, era la víctima qui no havia après a utilitzar correctament aquestes eines.
El clic personal
Va fer el clic definitiu quan es va veure a si mateix a través d'aquesta òptica. S'aplicava el concepte de "sobirania personal" —quelcom semblant a la responsabilitat del lliure albir— que li havien ensenyat, cosa que va crear la suficient tensió interna com per reconèixer que a ISTA no hi havia el camí que volia recórrer.
...
Encara sosté que, a un nivell teòric, el que predica ISTA "està molt bé, però com a ocell del paradís, com una cosa estranya que poden fer quatre hippies, però no com a model que es pugui implementar" a tota la societat.
"Tot és molt més complex que el que pot abordar un taller de dues hores, i no sabíem on posar el límit perquè ens havíem carregat les dues úniques coses que podien fixar-lo en eliminar el bé i el mal", argumenta.