Apareixen nous fardells a la costa catalana: el misteri de la droga marcada amb un Jesucrist
La cocaïna, de gran puresa, fa setmanes que arriba a diferents punts del litoral mentre els investigadors intenten determinar-ne la procedència
Contingut relacionat | Catalunya, al podi del narcotràfic: primera en confiscacions de marihuana i tercera en haixix
Va ser aquest diumenge, 30 d'agost, quan va aparèixer un nou paquet de cocaïna marcat amb una imatge bíblica al seu embolcall.
Com en les troballes de les darreres setmanes, al costat de l'estampa es podia llegir el mateix missatge: "Sempre viuràs en el record de tots els teus amics, compare".
Una imatge que comença a resultar familiar per als investigadors dels Mossos d'Esquadra, ja que no és el primer fardell carregat de droga que apareix flotant davant la costa catalana i, a tenor de les troballes registrades durant l'últim mes, res no permet assegurar que sigui l'últim.
Imatge del fardell localitzat aquest diumenge, 30 d'agost, al port del Garraf
Ara, a Port Ginesta
Aquesta vegada, el paquet va aparèixer al moll de Llevant de Port Ginesta, l'exclusiu port esportiu situat al litoral del Garraf, al sud de Barcelona.
En total, es va intervenir poc més d'un quilo de cocaïna de gran puresa, una quantitat que se suma als 30 paquets localitzats recentment a Malgrat de Mar i als altres fardells que, des del juliol, han anat apareixent en punts tan allunyats entre si com Castelló, Badalona, Tarragona i Sitges.
Embarcacions al port de Port Ginesta, en una imatge d'arxiu
Primera troballa al juliol
El primer paquet d'aquesta particular sèrie va ser localitzat el passat 10 de juliol per un turista que practicava surf a la platja del Moro d'Alcossebre, a Castelló.
El farcell presentava les mateixes característiques que els que apareixerien després: cocaïna protegida per diverses capes d'embolcall i, a l'exterior, una imatge de Jesucrist amb la Bíblia acompanyada de la mateixa frase.
La Guàrdia Civil de Castelló va assumir llavors la investigació. Després de la troballa, els agents van inspeccionar la zona i van intentar determinar el possible origen del paquet, tot i que la recerca es va tancar sense localitzar més mercaderia ni cap embarcació relacionada amb la droga.
Servei Marítim de la Guàrdia Civil, en una imatge d'arxiu
Altres farcells a Catalunya
Exactament un mes després, el 10 d'agost, i com va avançar La Vanguardia, el mar va tornar a 'escopir' un altre farcell a Badalona. Contenia també cocaïna de gran puresa i presentava els mateixos elements identificatius.
Només tres dies després va aparèixer un altre paquet pràcticament idèntic, aquesta vegada a força quilòmetres de distància, a Tarragona.
La successió de troballes no va acabar aquí. El dilluns 17 d'agost va aparèixer un altre fardell en una platja de Sitges i, tot just dos dies després, el litoral de Malgrat de Mar es va despertar amb la troballa més cridanera fins ara: 30 paquets més de droga.
![Fotomontaje del 'rey del fentanilo', con Barcelona de fondo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/554635.jpg?p=w:320\/h:240&h=cSB8Cf4M"])
Davant aquesta successió d'episodis, els Mossos van activar dispositius de rastreig al litoral amb l'helicòpter policial i una embarcació de la Policia Marítima per intentar localitzar més mercaderia o qualsevol element que pogués conduir fins al seu origen.
Fins ara, però, les recerques han resultat negatives.
Les mateixes característiques
Tots els paquets recuperats al litoral català presenten unes característiques pràcticament idèntiques: contenen cocaïna d'elevada puresa, porten la mateixa imatge religiosa i estan acompanyats per la mateixa frase.
I l'estampa no hi és per casualitat. Segons expliquen fonts policials consultades, aquest tipus d'imatges, logotips, símbols o inscripcions funcionen com una mena de marca identificativa de la mercaderia.
La Policia Marítima dels Mossos d'Esquadra
Les organitzacions criminals les utilitzen per distingir carregaments, proveïdors o destinataris quan grans quantitats de droga viatgen juntes o passen per les mans de diferents intermediaris.
D'aquesta manera, la imatge de Jesús podria servir per identificar l'organització criminal a la qual anava dirigida la cocaïna, una mena de segell que permet reconèixer ràpidament la mercaderia dins de la complexa cadena logística del narcotràfic.
Investigació en marxa
La gran incògnita continua sent, precisament, com han acabat tots aquests paquets escampats pel Mediterrani.
Els investigadors treballen amb la hipòtesi que la droga es va perdre durant algun transport marítim, possiblement en una ruta entre Balears i la costa catalana. Per ara, cap possibilitat es dona completament per descartada.
![Imagen de Emin Muqa Kulic con Sitges (Barcelona) en el fondo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561628.jpg?p=w:320\/h:240&h=dMCvyjQu"])
Les fonts consultades consideren, però, poc probable que els narcotraficants decidissin llençar deliberadament la cocaïna per la borda davant una eventual persecució de la Vigilància Duanera o de qualsevol altra autoritat.
També genera dubtes la possibilitat que els fardells caiguessin accidentalment a l'aigua durant un transvasament entre embarcacions.
Trencament d'una xarxa al fons marí
Una de les hipòtesis que pren força entre les fonts consultades apunta, en canvi, al trencament d'alguna xarxa utilitzada per emmagatzemar o transportar els paquets al mar, provocant que la mercaderia quedés a mercè dels corrents.
L'embarcació semirígida detectada al Cap de Creus
Segons expliquen aquestes fonts, determinades organitzacions criminals utilitzen sistemes mitjançant els quals desenes de paquets són agrupats i llançats al mar de manera controlada, quedant posteriorment a disposició d'altres membres de l'organització que coneixen les coordenades exactes on han de recuperar la càrrega.
El trencament d'un d'aquests sistemes podria haver alliberat els fardells i explicar que els corrents els hagin anat arrossegant progressivament fins a diferents punts del litoral.
També es parla d'un submarí
Altres fonts plantegen fins i tot la possibilitat que la mercaderia estigués relacionada amb un 'narcossubmarí', embarcació semisubmergible utilitzada per grans organitzacions per transportar tones de cocaïna a través de l'Atlàntic i que ja ha estat detectada en diverses ocasions a prop de les costes espanyoles, especialment a Galícia.
No obstant això, les fonts policials consultades rebaixen aquesta darrera possibilitat i insisteixen que, per ara, no existeix cap indici que permeti vincular els paquets amb una embarcació d'aquestes característiques.
![Un agent dels Mossos d'Esquadra en una imatge d'arxiu](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/503791.jpg?p=c:918:608:nowe:0:0\/w:1706\/h:1130&h=fEQz6eAJ"])
Un agent dels Mossos d'Esquadra en una imatge d'arxiu Europa Press Barcelona
Malgrat l'espectacularitat de les troballes i la seva repetició durant les darreres setmanes, els investigadors recalquen a més que es tracta d'un fenomen molt poc habitual i excepcional.
Al 'top 3' del narcotràfic
Els misteriosos fardells apareixen, a més, en un moment en què Catalunya continua sent un dels principals punts calents del narcotràfic a Espanya.
Segons les darreres dades publicades a l'Informe Anual sobre Drogues del CITCO —Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat—, Catalunya va tornar a situar-se el 2025 entre les comunitats amb més volum de confiscacions de determinades substàncies.
Tot i que la comunitat es manté al 'top 3' en les intervencions de marihuana i haixix, les xifres dibuixen una evolució completament diferent en el cas de la cocaïna.
La cocaïna confiscada
Les confiscacions realitzades per la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Vigilància Duanera han experimentat una important davallada durant els darrers anys. Dels 19.180 quilos intervinguts el 2023 es va passar a 10.879 quilos el 2024 i a tot just 1.765 quilos durant el 2025.
Només entre 2024 i 2025, per tant, les confiscacions de cocaïna a Catalunya es van reduir aproximadament un 83,78%.
Les confiscacions realitzades en territori català representen actualment tot just el 2,58% dels 68.303 quilos intervinguts a tot Espanya, deixant Catalunya fora dels tres primers llocs del país i molt lluny del pes que havia tingut tot just dos anys enrere.
