Abans de dedicar-se en cos i ànima a Pictoescriptura, Roser Ballesteros va desenvolupar la seva carrera en el sector editorial. Va ser una combinació de les seves passions: l'art, la literatura, la infància i una mirada atenta com a mare de tres fills escolaritzats el que la van situar davant de una evidència difícil d'ignorar.
Un sistema educatiu dissenyat per a un perfil concret que deixava fora talents i llenguatges que no encaixaven en el model acadèmic tradicional.
“Hi ha nens i nenes amb unes capacitats meravelloses que els costa que els vegin, que els reconeguin aquests talents i aquests llenguatges que, potser, no són evidentment acadèmics”, explica a Dones a Crónica al recordar l'origen del seu projecte.
La creativitat és per a Roser Ballesteros una eina fonamental per fomentar les habilitats de l'alumnat
Aquesta inquietud sumada a una infància pròpia marcada per la creativitat, “he crescut envoltada d'artistes, amb pares i avis que sempre estaven llegint, en un entorn molt obert en tot el que fa referència a l'art, a la bellesa”, van ser el germen de Pictoescriptura.
Ken Robinson
El punt d'inflexió va arribar amb la lectura de Ken Robinson, un dels majors experts en creativitat, artífex de The Art in the School Projects, que va popularitzar la necessitat de situar la creativitat al centre dels sistemes educatius.
Ballesteros va absorbir tota la seva obra i va començar a qüestionar-se com traslladar aquesta idea a les aules espanyoles, en un moment en què la creativitat s'entenia gairebé exclusivament com un sinònim de joc, de tallers puntuals.
Una convicció personal
Per a ella, aquest enfocament esbiaixat era insuficient. “Més que en una resposta única, la creativitat rau en la curiositat, en la capacitat de resoldre problemes, en la resiliència, l'autoestima i l'autoconfiança”.
Estimular la creativitat, insisteix, no pot reduir-se a una activitat aïllada del calendari escolar mentre la resta de la jornada roman aliena a ella.
Aquesta reflexió la va portar a prendre una decisió arriscada: abandonar una feina estable per dedicar-se completament a construir el projecte. “Quan tens un projecte que de veritat vols tirar endavant trigarà més o menys però acaba sortint”.
Va llogar un espai de coworking sense un pla tancat, conscient que la seva condició d'outsider del sistema educatiu, lluny de ser una debilitat, li permetia pensar sense les limitacions dels qui ja hi són dins.
Un mètode inclusiu
Des del principi, Roser va marcar la línia que definiria un mètode que tindria un gran impacte social. “Volia que aquella educació creativa fos accessible per a tots els nens i nenes independentment de l'entorn socioeconòmic o de l'estil d'aprenentatge (...) Per contribuir a canviar el sistema cal ficar-s'hi dins”.
Si la creativitat és una eina essencial pel futur dels infants, ha d'estar a l'abast de tothom i coexistir dins de l'horari lectiu.
Pictoescriptura s'aplica a l'etapa de primària, un període molt concret en què, segons conclouen diversos estudis, més decau la creativitat infantil, coincidint a més amb la consolidació de les competències lectores i comunicatives.
Va ser justament aquí, en aquesta fase fonamental de l'aprenentatge on va identificar una fractura: la separació entre llengua i literatura per una banda i dibuix i plàstica per l'altra. “Estan separant llenguatges que té l'infant. Arribem al món amb molts llenguatges i sembla que després només n'hi ha un de vàlid. Per mi era com si em partissin en dos, era dolor”.
Dibuixar per escriure
La proposta es sosté sobre una idea senzilla però gens convencional. “Calia desenvolupar una metodologia on els professors i els alumnes estiguin sempre connectant llenguatge visual, llenguatge oral i llenguatge escrit”.
En la pràctica, això suposa invertir l'ordre dels factors: en comptes d'escriure primer i dibuixar després “si sobra temps”, imaginar i dibuixar primer i des d'aquí elaborar un text.
Aquesta aposta per estimular la creativitat innata dels menors pren especial sentit en un context de sobreexposició a dispositius on consumeixen milers d'imatges de poc o nul valor artístic.
Per això, el mètode incorpora habitualment històries de ficció il·lustrades per autors de referència, amb tècniques i estils artístics diversos, per cultivar el seu imaginari com a contrapès a una imaginària digital que, segons Roser, “està dissenyada per envair la seva creativitat”.
Quanta més exposició hi hagi a les pantalles, més necessitarem de l'art, de la literatura, del teatre. Això no suposa una renúncia a la tecnologia sinó la necessitat d'un espai on sigui possible un aprenentatge dinàmic, social i compartit però també idoni perquè ells mateixos desenvolupin la seva imaginació, els seus talents, des d'un full en blanc.
“Per a nosaltres és molt important treballar d'aquesta manera, amb un enfocament multimodal que connecti imatge, oralitat i text”. Això els permet d'una banda que tots els alumnes puguin beneficiar-se d'aquest desenvolupament. Però també que aquesta inclusió no suposi una minva en la qualitat dels continguts.
Per això la Roser manté que resulta essencial exposar-los a materials literaris i artístics rics, diversos i complexos. “Ells tenen la capacitat d'aprendre. La inclusió no pot ser que al final baixem tant que el llenguatge es converteixi en una cosa instrumental (...). És molt important que les expectatives estiguin altes, perquè creiem fermament que l'escola és un espai per descobrir talents i donar oportunitats”.
I per això també defensa el paper del professorat com a fonamental. “Són ells els que poden contribuir a que tots tinguin i creixin amb les eines necessàries per canviar el món, per fer del món un lloc millor”.
Celebrar la diversitat
Més enllà del discurs, Pictoescriptura ha superat diverses avaluacions externes d'impacte a Catalunya i País Basc en diverses llengües. Els resultats són extraordinaris i van mostrar indicadors de competència lectora i escriptora “tres vegades superior” respecte a mètodes convencionals.
Una història d'èxit que és present a més d'un centenar de col·legis repartits per gran part del territori.
Però per a Roser Ballesteros, el veritable indicador d'èxit no és només quantitatiu. “Si la proposta és una proposta creativa, la prova del cotó és que si hi ha 25 nens a l'aula hi ha 25 textos diferents”.
Defensa que la diversitat de veus és precisament el que hem de celebrar. “Reconèixer la personeta que hi ha darrere d'un dibuix, d'un text, que no tinguin por a la diferència, al contrari, que estiguin molt orgullosos d'ella”.