Un històric dirigent dels Boixos Nois, Josep Lluís Sureda, lidera la plataforma Seny i Ordre, una entitat que pretén "vigilar" els atacs dels grups antifeixistes a Aliança Catalana en actes públics.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, es defineixen com un moviment "pacífic" que no vol que es repeteixin actes com el de la setmana passada a la Festa Major d'Igualada, quan 500 persones van expulsar del esdeveniment el partit trumpista.
La primera acció del grup arribarà a l'acte independentista del proper 10 de setembre al Fossar de les Moreres, on s'ha convocat mig centenar de persones amb l'objectiu de "protegir" la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols.
Les mateixes fonts assenyalen que Seny i Ordre refusa qualsevol vinculació amb la violència i es defineix com un grup d'"observadors": és a dir, voluntaris que es limitaran a observar i alertar davant possibles incidents de "l'extrema esquerra".
Fins i tot està previst que acompanyin als ultres alguns advocats, per impedir que s'expulsi Aliança Catalana d'actes públics i populars.
L'alcaldessa de Ripoll i diputada d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, al Fossar avui
Els impulsors de l'entitat justifiquen el seu desplegament argumentant que, tot i que Orriols compta amb la protecció dels Mossos d'Esquadra durant els seus actes, els militants i simpatitzants de peu que l'acompanyen no disposen de cap tipus de vigilància i queden, al seu parer, "molt exposats".
Aquest mateix dimecres els Mossos van detenir un home per agredir el coordinador del partit a Sants-Montjuïc durant les festes del barri. El detingut, vinculat a una organització d'esquerres, va atacar el militant durant un concert i, ara, serà acusat de delicte d'odi per part de la víctima.
Sota aquesta premissa, Seny i Ordre ha començat a captar voluntaris disposats a actuar, segons descriuen, davant el que consideren "discursos d'odi de l'esquerra".
Mossos observa
Mentrestant, els Mossos d'Esquadra s'han activat per estudiar la mobilització d'aquest grup i establir quina vinculació manté Sureda actualment amb els Boixos Nois, i quina capacitat real de mobilització té de cara al 10 de setembre, expliquen fonts policials a aquest mitjà.
Sureda és un històric membre dels Boixos Nois, vinculat a l'independentisme i ànima de la mítica botiga de discos Revólver de Barcelona. Antigament impulsor de l'estètica militar i skin entre els ultres blaugranes, fa dècades que manté un perfil més baix i sense antecedents penals. De jove, va ser militant de les joventuts d'Estat Català, partit en què també va militar Orriols.
Fins ara, els Mossos no han detectat cap element que apunti a un risc afegit respecte al dispositiu que habitualment despleguen a l'entorn del Fossar cada vigília de la Diada.
Existeix, en canvi, un interès exprés per esclarir qui ha traslladat a Josep Lluís Sureda la petició d'organitzar la protecció d'Orriols i a quines persones està, al seu torn, intentant sumar a la convocatòria del dia 10.
Imatge d'arxiu dels Boixos Nois
De moment, fins a cinc organitzacions de l'esquerra independentista s'han mobilitzat per impedir que Aliança Catalana celebri el seu clàssic acte al Fossar de les Moreres.
Les entitats convocants són Alerta Solidària, la Coordinadora Obrera Sindical, Endavant, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Arran. Aquests últims han difós aquesta setmana un vídeo en què avisen que no permetran l'accés del partit al recinte, com ha explicat El Periódico.
Xoc entre ambdós bàndols
Des de fa anys, Aliança i aquests col·lectius xoquen al Fossar, cèlebre per ser la fossa comuna dels defensors de Barcelona que van morir durant el setge de la ciutat l'11 de setembre de 1714, al final de la Guerra de Successió.
L'any 2023, poc després que Orriols arribés a l'alcaldia de Ripoll, militants d'Arran van retirar i destruir les ofrenes florals del partit. L'any següent, un centenar d'activistes antifeixistes van irrompre a l'acte entre crits i bengales, si bé la intervenció dels Mossos va permetre contenir la situació.
L'alcaldessa de Ripoll i diputada d'Aliança Catalana (AC), Sílvia Orriols, al Fossar de les Moreres, a Barcelona, en una ofrena floral prèvia a la Diada.
Finalment, el 2025, el partit va reunir 300 persones vingudes de diferents punts de Catalunya, i un gran dispositiu de Mossos va bloquejar l'accés dels activistes perquè l'acte es pogués celebrar sense incidents.