El Cap de Creus (Girona) comptarà amb dues noves càmeres de videovigilància assistides amb intel·ligència artificial i destinades a ajudar els cossos de seguretat a reforçar el control dels espais naturals protegits, en compliment de la normativa de protecció del Parc Natural.
La tecnologia que incorporen va més enllà de la captació d’imatges, ja que les càmeres estan dotades de sistemes capaços de detectar embarcacions, reconèixer matrícules i identificar accions irregulars en zones protegides.
Cartell informatiu de zona videovigilada
Les imatges són posteriorment gestionades des de la sala de control central dels Agents Rurals, des d’on la informació obtinguda permet actuar al cos operatiu competent en funció de la infracció detectada. D’aquesta manera, les càmeres s’han plantejat com una eina complementària als sistemes tradicionals de vigilància que ja funcionen al parc.
Prova pilot
L’autorització de la instal·lació ha quedat formalitzada mitjançant una concessió administrativa atorgada per l’Autoritat Portuària de Barcelona al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, després de l’aprovació d’un acord al Consell d’Administració en la seva sessió del 22 de juliol de 2026, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 31 de juliol.
El desplegament d’aquestes dues noves càmeres d’alta resolució i visió nocturna s’emmarca en una estratègia de vigilància que la Generalitat va anunciar a l’agost de 2025 i va posar en marxa a l’octubre mitjançant una prova pilot que culminarà aquesta tardor amb fins a set dispositius en ubicacions estratègiques dins del mateix parc natural.
Agents Rurals al Cap de Creus
Més visitants
El Cap de Creus va ser escollit com a punt de partida d’aquesta experiència per la pressió creixent que suporten els seus espais naturals. Elisenda Pérez Esteve, directora general dels Agents Rurals, va explicar durant la presentació del projecte que el cos ja feia vigilància per terra, mar i aire, ja que a les patrulles terrestres s’hi sumaven el Grup de Suport Marí, la unitat de drons i el Grup de Suport Aeri amb helicòpter.
Les noves càmeres han de permetre ampliar aquesta capacitat de vigilància i arribar, mitjançant la tecnologia, a llocs on actualment resulta més complicat fer-ho físicament. L’objectiu no és substituir els agents, sinó proporcionar-los una eina addicional per detectar possibles infraccions i actuar amb més eficàcia.
L’increment del nombre de persones que visiten determinats enclavaments del parc, sovint motivats per l’exposició a xarxes socials, subratlla Pérez, planteja un desafiament per a la conservació d’un entorn que combina una elevada riquesa de biodiversitat amb una especial fragilitat.
Fem, amb el Grup de Suport Marí, vigilància per tal que es compleixi la normativa que protegeix el #PNCapdeCreus @parcscat.
— Agents Rurals (@agentsruralscat) 10 d’agost de 2026
Interposem diverses denúncies per la navegació de motos aquàtiques, una activitat regulada.#GSMARÍcar pic.twitter.com/vw5K2U2uZV
Intel·ligència artificial
El projecte s’integra a més en el programa GovTech Catalunya, una estratègia orientada a incorporar innovació tecnològica en els serveis públics. El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del Departament de Presidència, Albert Tort, va destacar aleshores que l’ús d’aquesta tecnologia pretenia aplicar eines d’intel·ligència artificial de manera positiva i ètica a la protecció d’espais naturals.
Les càmeres amb intel·ligència artificial es van concebre per funcionar de manera automatitzada les 24 hores del dia, ampliant la cobertura de vigilància.
Més aplicacions
El plantejament també contemplava que l’experiència del Cap de Creus pogués servir posteriorment per estudiar sistemes similars en altres espais naturals. Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, va explicar que el desplegament s’hauria de fer de manera gradual i coordinada, tenint en compte les característiques de cada entorn. No és el mateix, assenyalava, un espai forestal que un de marí, i cada territori requereix sistemes de vigilància adaptats a les seves necessitats.
🦗Recentment s'ha observat un espiadimonis blau (Aeshna affinis) al #PNCapDeCreus. És una espècie catalogada com a vulnerable, de la qual només constaven dues cites del 2013 a la zona 🧵. pic.twitter.com/yQ89oHxDh5
— Parcs de Catalunya (@parcscat) 31 de juliol de 2026
La tecnologia, a més, podria tenir aplicacions que anessin més enllà de la detecció d’infraccions, ja que aquests sistemes es poden utilitzar també per fer un seguiment de fauna, com ara aus o mamífers marins, així com per conèixer l’afluència de persones.