Ignasi Ribas, astrònom: "Durant l'eclipsi, fins i tot l'ombra dels dits canviarà de forma"

L'eclipsi total de sol del 12 d'agost serà un dels esdeveniments astronòmics del segle a Catalunya.

Més de 120 anys després de l'últim visible des del territori català, el fenomen reunirà milers de persones sota el mateix cel.

Ignasi Ribas, astrofísic i director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), aprofita la seva arribada per explicar a Crónica Global què fa únic aquest fenomen i com esdeveniments com aquest apropen la recerca astronòmica al gran públic.

-Pregunta: Què fa que el del 12 d'agost sigui una cita tan especial?

-Resposta: Des d'un punt de vista astronòmic, un eclipsi total de sol no és un fenomen excepcional. Se'n produeix un cada any i mig, aproximadament, en algun lloc del planeta. L'extraordinari és que sigui visible des d'un punt concret. A Catalunya no passava des de feia 121 anys i, de mitjana, un mateix lloc presencia un eclipsi total cada 300 anys, aproximadament. Per això, si un no viatja per perseguir-los, probablement només en veurà un en tota la seva vida... o cap.

-Recorda la primera vegada que va veure un eclipsi total de sol?

-Va ser a l'agost de 2017. Vaig anar amb uns amics a Idaho (Estats Units) i vam contemplar la totalitat sobre les muntanyes Grand Teton, un paisatge espectacular. Van ser tres minuts i mig de totalitat; aquí amb prou feines en tindrem un i mig. Com a astrònom, em va posar la pell de gallina. És un d'aquells fenòmens que tothom hauria de veure almenys una vegada a la vida. Ho recomano no només des del punt de vista científic, sinó perquè és una experiència realment excepcional.

"Un eclipsi total de sol no només es veu; es viu"

-Què és el que més sol sorprendre a qui en presencia un per primera vegada?

-Hi ha una diferència abismal entre un eclipsi parcial i un de total. Mentre queda un petit fragment del Sol visible, continua arribant la seva llum. Però quan comença la totalitat, tot canvia. El cel s'enfosqueix, apareixen els estels i el Sol es converteix en un disc negre envoltat per la tènue llum de la corona.

La sensació que es fa de nit en ple dia és impressionant. Baixa la temperatura, s'aixeca una mica de vent i els animals canvien el seu comportament. És una experiència multisensorial. Un eclipsi total de sol no només es veu; es viu.

-Hi ha algun detall en què recomanaria fixar-se especialment?

-Moltíssims. Durant la fase parcial, per exemple, val la pena jugar amb les ombres. Com que el Sol deixa de ser un cercle i adquireix forma de mitja lluna, totes les ombres projectades canvien. Si mires la llum que es cola entre les fulles d'un arbre, veuràs que ja no apareixen punts rodons, sinó petites imatges del Sol eclipsat. El mateix amb l'ombra dels dits de la mà, que deixa de veure's recta i es corba. És una manera molt senzilla i divertida d'observar l'eclipsi, tant per a adults com per a nens.

Quan s'acosta la totalitat, apareixen altres fenòmens espectaculars. Just abans que la Lluna cobreixi completament el Sol, es poden veure les anomenades perles de Baily, petits punts de llum que es colen entre les valls de les muntanyes lunars. I el darrer esclat abans de la totalitat és el conegut anell de diamants. Tot succeeix molt de pressa, així que val la pena estar atent.

"Podem crear eclipsis artificials amb instruments o fins i tot amb missions espacials"

-Amb telescopis i satèl·lits cada cop més avançats, els eclipsis continuen tenint utilitat per a la ciència?

-Sí, encara que avui compleixen un paper diferent. Històricament van ser fonamentals per estudiar la corona solar, aquesta capa més externa del Sol que normalment queda oculta pel brillantor del disc solar. Gràcies als eclipsis la vam poder conèixer molt millor.

Avui disposem de tècniques més eficaces. Podem crear eclipsis artificials amb instruments o fins i tot amb missions espacials. A Europa, per exemple, la missió Proba-3 utilitza dos satèl·lits que s'alineen per ocultar el Sol i estudiar-ne la corona durant moltes més hores de les que permetria un eclipsi natural.

Això no vol dir que els eclipsis hagin perdut tot el seu interès científic. Continuem tenint una oportunitat per posar a prova instruments i estudiar com reaccionen els animals o fins i tot les persones davant un fenomen tan excepcional. A més, van tenir un paper històric decisiu: un eclipsi total va permetre confirmar el 1919 les prediccions de la teoria de la relativitat d'Einstein, una fita que va canviar la física moderna.

-Dona la sensació que un fenomen com aquest també serveix per apropar l'astronomia a la societat.

-Un eclipsi ens permet arribar a persones que normalment no s'interessen per l'astronomia. Durant uns dies, milions de persones connecten amb un fenomen del cel i això també forma part de l'impacte científic.

-Cada poc temps coneixem un nou planeta "semblant a la Terra" o "potencialment habitable". Estem simplificant massa aquests descobriments? Quina és la realitat de la recerca?

-Sí, però amb molts matisos. Trobem cada cop més planetes semblants a la Terra en mida, però això no vol dir que siguin com la Terra. La majoria orbiten estrelles més petites que el Sol i encara desconeixem si reuneixen les condicions necessàries per albergar aigua líquida. Per això parlem de planetes potencialment habitables. Un veritable bessó de la Terra encara no n'hem trobat cap. No vol dir que no existeixi; vol dir que les nostres tècniques encara no permeten detectar-lo.

Anem avançant en aquesta direcció. La missió europea PLATO buscarà precisament sistemes comparables al de la Terra i el Sol i ens permetrà fer un pas més en aquesta recerca.

-Aleshores, quins són els propers passos? Quin descobriment els permetria dir que estan una mica més a prop de detectar indicis de vida fora de la Terra?

-Anem pas a pas. Ara mateix comencem a tenir indicis que alguns d'aquests planetes al voltant d'estrelles fredes potser no són tan hostils com pensàvem. Durant un temps crèiem que perdien inevitablement la seva atmosfera i l'aigua, però les dades comencen a apuntar que això no sempre passa.

El següent gran pas serà comprovar si alguns d'ells conserven atmosfera. Si en tenen, podrien albergar aigua líquida a la seva superfície. Però això només és el primer esglaó. Després caldrà demostrar que realment existeix aquesta aigua i, més endavant, buscar indicis d'activitat biològica. És un procés gradual.

Amb el temps, els titulars deixaran de ser "hem descobert un nou planeta" per convertir-se en "hem trobat un planeta habitable" o fins i tot "hem detectat possibles senyals d'activitat biològica". Espero poder veure aquests titulars abans de jubilar-me.

"Probablement hi hagi més planetes que estrelles a la nostra galàxia"

-Amb tants planetes descoberts, molta gent dona per fet que hi ha d'haver vida fora de la Terra. Comparteix aquesta idea?

-Com a científic intento no parlar de creences, sinó d'evidències. Avui només coneixem un lloc on existeixi vida: la Terra. El que sí que sabem és que hi ha moltíssims planetes. De fet, probablement hi hagi més planetes que estrelles a la nostra galàxia. També sembla que molts reuneixen les condicions necessàries per albergar aigua líquida.

La gran incògnita és amb quina freqüència apareix la vida quan es donen aquestes condicions. No ho sabem. Pot ser un procés molt comú o extraordinàriament rar. Ara mateix estem recopilant proves i, de moment, no tenim cap evidència de vida fora de la Terra.

-Com esperen trobar aquestes primeres evidències de vida?

-No anirem a buscar un únic planeta, sinó que estudiarem desenes d'ells per comparar-ne les característiques. Els nous telescopis, com l'ELT (Extremely Large Telescope) europeu o la futura missió Habitable Worlds Observatory de la NASA, analitzaran l'atmosfera d'aquests mons a la recerca de compostos químics que puguin indicar activitat biològica. La idea és obtenir una mostra prou àmplia per entendre si aquests indicis són freqüents o excepcionals.

-Si algun dia trobem proves de vida fora de la Terra, com creu que canviaria la nostra manera d'entendre l'univers?

-Crec que tindria un impacte enorme. Durant segles hem anat descobrint que ocupem un lloc cada cop menys especial: primer vam entendre que la Terra no era el centre de l'univers; després, que el sol és una estrella corrent i que vivim en una galàxia qualsevol.

Avui l'únic que ens fa singulars és que és l'únic lloc on coneixem l'existència de vida. Si descobríssim que també existeix en altres planetes, perdríem aquesta darrera singularitat. Crec que ens ajudaria a entendre millor qui som i quin és el nostre lloc a l'univers.