La tracta d'éssers humans ja no sempre s’amaga rere els llums d’un prostíbul. Cada cop més, les víctimes romanen tancades en pisos clandestins, allunyades de qualsevol mirada i sota un ferri control de les organitzacions criminals.
És una de les principals conclusions que traslladen els Mossos d'Esquadra en vigílies del Dia Mundial contra la Tracta d'Éssers Humans, que se celebra aquest dimecres 30 de juliol.
24 víctimes identificades
Des de principis de 2025 i fins al juliol d’aquest any, la policia catalana ha identificat 24 víctimes de tracta a Catalunya, tot i que els investigadors admeten que la xifra real és molt superior.
Diverses treballadores sexuals durant un dispositiu policial en un club d’altern a Barcelona
“La tracta és una realitat molt submergida”, resumeix el subinspector Lluís Moreno, especialista de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC). “Moltes víctimes ni tan sols són conscients que ho són”.
Durant aquest període, els Mossos han detectat 14 casos d’explotació sexual, cinc d’explotació laboral, tres de persones obligades a cometre delictes i dos matrimonis forçats. Dinou de les víctimes identificades són dones o nenes.
“No es veuen com a víctimes”
Els investigadors expliquen que un dels principals obstacles és que qui pateix aquesta explotació poques vegades acudeix per iniciativa pròpia a denunciar.
La majoria són persones extremadament vulnerables: estrangeres, en situació administrativa irregular, sense conèixer l’idioma, aïllades i sotmeses a amenaces constants contra elles mateixes i contra les seves famílies als seus països d’origen.
Tendències en l’àmbit de tràfic d’éssers humans:
— Mossos (@mossos) July 29, 2026
🔸explotació sexual desplaçada a pisos per fer invisibles les víctimes
🔸consolidació de xarxes d'explotació laboral, on víctimes treballen en condicions indignes
🔸augment en l'ús de xarxes socials per captar persones vulnerables pic.twitter.com/8LGCNzyvOv
Les organitzacions criminals, explica Moreno, creen a més falsos deutes econòmics per mantenir-les sotmeses i els fan creure que, si van a la policia, seran detingudes i expulsades d’Espanya.
“Les màfies coneixen perfectament les seves circumstàncies personals i utilitzen aquest coneixement per exercir un control absolut”, resumeix.
Per aquest motiu, els Mossos treballen de manera coordinada amb la Fiscalia, entitats socials, serveis assistencials i ONG especialitzades, que moltes vegades aconsegueixen establir el primer contacte de confiança amb les víctimes.
Un vehicle dels Mossos d'Esquadra en una imatge d’arxiu
Els bordells desapareixen
Si hi ha una tendència que preocupa especialment als investigadors, és el canvi d’escenari de l’explotació sexual.
Els tradicionals clubs d’altern estan deixant pas a pisos llogats temporalment, molt més difícils de localitzar i controlar policialment.
La conseqüència, adverteixen, és doble: les víctimes romanen completament ocultes i treballen en condicions encara més precàries.
Interior d’un conegut prostíbul de La Jonquera (Girona)
Sense gairebé contacte amb l’exterior, sense horaris i disponibles pràcticament les vint-i-quatre hores del dia, les possibilitats de demanar ajuda es redueixen al mínim.
A més, l’elevada mobilitat d’aquests pisos i l’ús intensiu de plataformes digitals dificulten enormement les investigacions.
Supermercats 24 h i plantacions
L’explotació laboral és un altre dels escenaris que preocupen.
Els Mossos han detectat un augment de víctimes treballant en supermercats oberts les 24 hores, a més de tallers clandestins i altres establiments on suporten jornades interminables, salaris molt inferiors als legals i condicions incompatibles amb la normativa laboral.
Els investigadors consideren que aquests comerços són alguns dels llocs on la col·laboració ciutadana pot resultar més útil. “No és normal que una persona treballi tantes hores seguides”, insisteixen.
Un supermercat de 24 hores a Barcelona
Una altra realitat menys coneguda apareix a les plantacions il·legals de marihuana.
Molts dels anomenats 'jardiners' són en realitat víctimes de tracta captades mitjançant falses promeses de feina.
Acaben vivint dins de les pròpies plantacions, aïllats, sense llibertat de moviments i obligats a cuidar els cultius sota amenaces.
Encara que formalment participen en una activitat delictiva, la investigació policial busca determinar si actuaven sota coacció.
Xarxes socials: el nou aparador
De fet, Internet s’ha convertit en una de les grans eines de captació.
Les organitzacions criminals publiquen ofertes de feina aparentment irresistibles, amb salaris elevats i un missatge especialment atractiu per a persones migrants: “No cal tenir papers”.
A partir d’aquí comença el procés de captació i explotació.
Els Mossos mantenen un seguiment constant d’aquestes publicacions, tot i que reclamen la col·laboració ciutadana per localitzar anuncis sospitosos abans que aconsegueixin noves víctimes.
127 entrevistes i 36 investigacions
Només durant 2026, la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) ha realitzat 127 entrevistes per detectar possibles indicadors de tracta.
No totes acaben confirmant un cas, però constitueixen la principal eina per identificar situacions de risc abans que l’explotació quedi plenament acreditada.
Des de començaments de 2025 s’han obert 36 investigacions relacionades amb la tracta d’éssers humans, la majoria dirigides contra organitzacions criminals.
Demanen col·laboració ciutadana
Davant aquest canvi de paradigma i coincidint amb el Dia Mundial contra la Tracta d’Éssers Humans, els Mossos han presentat en roda de premsa dues noves vies per facilitar la col·laboració ciutadana.
El QR disponible per denunciar situacions d’explotació o tracta d’éssers humans
La primera és el correu electrònic stopexplotacio@mossos.cat, que serà atès directament per agents especialitzats.
La segona consisteix en un formulari anònim, accessible mitjançant un codi QR i disponible en català, castellà i anglès —pròximament també en francès, àrab i xinès—, per comunicar possibles casos d’explotació o aportar informació de manera confidencial.