L'incendi declarat el 26 de juny a Tiana va obligar a confinar diverses urbanitzacions, tallar carreteres i mobilitzar un ampli dispositiu d'emergències. Les flames van calcinar prop de 50 hectàrees de l'Espai d'Interès Natural de la Conreria.
Els Agents Rurals van començar la investigació l'endemà al matí. La inspecció sobre el terreny va localitzar sis punts d'inici, una troballa que descartava pràcticament des del principi una causa accidental.
La zona de vegetació cremada de l'espai d'interès natural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs per l'incendi intencionat del 26 de juny.
Dos dies després, les càmeres de seguretat van permetre identificar el presumpte autor, que va ingressar en un centre psiquiàtric per ordre judicial.
Detingut ràpidament
No és habitual que les investigacions post-incendi avancin amb tanta celeritat. Determinar l'origen d'un incendi pot portar dies o setmanes i obliga a contrastar els indicis abans d'establir una causa.
La primera fase sempre transcorre sobre el terreny. Allà comença una feina que, a mesura que avança la investigació, pot incorporar unitats especialitzades, mitjans aeris i —això sempre— el suport de la sala central de coordinació.
La primera inspecció
La investigació s'activa des del moment en què es declara l'incendi i la sala de coordinació mobilitza els agents encarregats de determinar-ne les causes, però els efectius no accedeixen al punt d'inici fins que els Bombers consideren que la zona és segura.
"Cal preservar la zona perquè ningú alteri les proves i començar a aplicar el mètode científic", explica Jaume Castelló, coordinador d'especialitats de l'Àrea Regional de Barcelona dels Agents Rurals.
Un agent rural a la zona boscosa de Tiana després del pas de l'incendi
Els investigadors localitzen el punt d'inici, el balisen i documenten el terreny abans de recollir qualsevol mostra. També es fixen, per exemple, en les branques calcinades per deduir la direcció de propagació de les flames i així poder reconstruir com va començar l'incendi.
L'olfacte com a eina
Tot i que la localització de sis punts d'inici apuntava des del principi a un incendi intencionat, l'equip va comprovar si s'havien utilitzat líquids accelerants per encendre o propagar les flames.
Per a aquesta comprovació intervé, quan és necessari, el Grup Especial Caní (GEK9) dels Agents Rurals. Només hi ha dos gossos a tota la regió que estan ensinistrats per localitzar restes de substàncies inflamables que poden passar desapercebudes durant la inspecció ocular.
Anna Subirós, responsable de la unitat canina i la gossa Collie.
"El gos no busca gasolina o alcohol com a conceptes. Detecta partícules volàtils i marca el punt on la concentració és més alta", explica Anna Subirós, responsable de la unitat.
Els investigadors recullen mostres de terra o vegetació al lloc assenyalat per l'animal i les envien al laboratori per confirmar si contenen restes de substàncies accelerants.
El GEK9 no intervé en tots els incendis. Els investigadors sol·liciten el seu suport quan la inspecció inicial no permet descartar l'ús d'accelerants o quan existeixen indicis d'un possible foc intencionat.
Collie, una de les gosses de la unitat canina d'Agents Rurals.
A Tiana, els gossos van descartar la presència de substàncies accelerants. La investigació va prendre aleshores un altre camí. L'anàlisi de les càmeres de seguretat va acabar situant el presumpte autor.
Cartografiar l'incendi
Quan l'incendi queda extingit, els agents han de documentar tota la superfície afectada i elaboren la cartografia que s'incorpora a l'expedient.
D'aquesta feina se n'encarrega el Grup de Suport Aeri i RPAS (GSA), la unitat de drons del cos. Els seus pilots sobrevolen el perímetre per fotografiar tota la superfície cremada i generar un model tridimensional del terreny.
Elisenda Torruella, pilot de drons dels Agents Rurals, prepara el dispositiu
"Des de l'aire obtenim una visió global de les conseqüències de l'incendi que des del terra no sempre és possible", explica Elisenda Torruella, pilot de drons dels Agents Rurals.
Les imatges ajuden a delimitar el perímetre de l'incendi i a revisar zones que des de terra resulten difícils d'interpretar.
En incendis de petites dimensions, la feina es pot fer únicament amb drons. Quan la superfície cremada és més gran, la cartografia es completa amb els helicòpters del cos.
Les imatges obtingudes a Tiana es van incorporar a l'expedient juntament amb la resta de diligències practicades durant la investigació.
El centre d'operacions
La investigació de Tiana era només una de les incidències que aquell dia passaven per la sala central de Torreferrussa. Des d'allà, els Agents Rurals reben els avisos relacionats amb incendis forestals, mobilitzen les patrulles i mantenen el contacte amb les unitats desplegades sobre el terreny.
El centre d'operacions d'Agents Rurals de la província de Barcelona
La central gestiona entre 400 i 500 incidències al dia relacionades amb el medi natural. No només incendis, sinó també cremes agrícoles, abocaments, actuacions de vigilància o avisos sobre fauna protegida.
"És una peça molt important del cos. Des d'aquí donem suport a les patrulles i coordinem la informació que arriba del territori", explica Jordi Pasalaigua, cap de la Unitat de Planificació i Coordinació Operativa.
La informació que envien les patrulles, juntament amb les previsions meteorològiques i l'estat de la vegetació, serveix per planificar cada dia el desplegament dels Agents Rurals i reforçar la vigilància a les zones amb més risc d'incendi.
El mapa que canvia cada dia
Cada matí, els Agents Rurals actualitzen el Pla Alfa, el mapa obert a la ciutadania que fixa el nivell de perill d'incendi forestal a cada municipi de Catalunya. Per elaborar-lo tenen en compte la previsió meteorològica, l'estat de la vegetació i altres indicadors de risc.
Un especialista d'Agents Rurals prepara el mapa del Pla Alfa.
El Pla Alfa també serveix per decidir com es distribueixen els efectius sobre el territori i, en els nivells més alts, pot implicar restriccions d'accés a espais naturals o la suspensió d'activitats que augmenten el risc d'incendi.
Fins al 15 de juliol, l'incendi de Tiana era un més entre els 461 incendis forestals i 4.571 hectàrees cremades a Catalunya registrats pels Agents Rurals, una de les majors superfícies afectades de la darrera dècada per aquestes dates.
Aquest escenari va obligar a treballar durant setmanes amb nivells elevats del Pla Alfa. En diverses jornades de juliol, desenes de municipis van romandre en nivell 4 i centenars més en nivell 3.
Per a Pasalaigua, investigar un incendi i prevenir el següent formen part de la mateixa feina. "El nostre objectiu no és només esbrinar què ha passat, sinó reduir les possibilitats que torni a passar".