Aquesta setmana ha sortit a la llum que un intern de la presó de Quatre Camins, a La Roca del Vallès (Barcelona), dirigia des de la seva cel·la una de les organitzacions criminals dedicades al tràfic d’armes més actives de Catalunya.
Daniel D., empresonat des de 2009, mantenia un contacte constant amb l’exterior. Fonts policials reconeixen fins i tot la facilitat amb què aconseguia telèfons mòbils dins del centre penitenciari: "Li’n treien un i, al cap de pocs dies, ja en tenia un altre", admeten.
Gràcies a aquests terminals, el pres seguia exercint el lideratge d’una xarxa que actuava com a intermediari en la compravenda il·legal d’armes.
Armes confiscades durant l’operatiu contra la banda liderada per Daniel D.
Contacte permanent amb l’exterior
La investigació revela que Daniel D. gestionava diversos grups a WhatsApp i Telegram des d’on mantenia converses pràcticament diàries amb persones interessades a adquirir armament.
Per descomptat, també es comunicava de manera habitual amb la seva dona i la seva filla gran, totes dues considerades pels investigadors integrants actives de l’organització.
És més, els compradors contactaven directament amb ell per sol·licitar les armes que necessitaven i, a partir d’aquí, l’intern mobilitzava la seva xarxa de col·laboradors per localitzar-les. Tot això, sense sortir de la seva cel·la de Quatre Camins
Daniel D., el 'capo' de l’organització desmantellada per Mossos d’Esquadra i Policia Nacional
El 40% dels interns té mòbil
Tanmateix, és un secret a veus que els presos tenen accés a telèfons mòbils a l’interior dels centres. Segons dades oficials, el 2024 es van intervenir 855 terminals a les presons catalanes.
Les estimacions de l’àmbit penitenciari apunten, a més, que al voltant del 40% dels interns té accés a un telèfon mòbil, molts d’ells d’última generació, amb connexió a Internet i càmeres d’alta qualitat.
Fonts de l’entorn penitenciari expliquen que nombrosos reclusos amb prou feines intenten amagar-ho. Les sancions per la tinença d’aquests dispositius solen ser limitades i, per a molts, els compensa assumir el càstig a canvi de continuar connectats amb l’exterior.
Amenaçes des de presó
L’elevat nombre de telèfons intervinguts demostra que el cas de Daniel D. dista molt de ser una excepció. Això sí, no tots els interns utilitzen aquests dispositius per dirigir organitzacions criminals.
Molts els utilitzen simplement per mantenir el contacte amb els seus familiars. Altres, però, els utilitzen per continuar delinquint o per intimidar persones que romanen en llibertat.
És el cas d’una víctima de violència de gènere que fa anys que denuncia les amenaces que, segons sosté, rep des de l’interior de Quatre Camins: "Fa cinc anys que documentem amenaces constants des del centre penitenciari", explica el seu entorn.
Els seus familiars ja van relatar fa un temps a aquest mitjà que el condemnat disposava d’un telèfon mòbil al mòdul 6 de la presó, des d’on publicava imatges al seu perfil de WhatsApp, mantenia converses amb l’exterior i enviava missatges intimidatoris dirigits a la seva exparella.
No es tracta d’un episodi aïllat. De fet, Quatre Camins és, any rere any, la presó catalana on més telèfons mòbils es decomissen.
Exterior de la presó de Quatre Camins
'Influencers' carceraris
L’accés a Internet també ha donat lloc a un altre fenomen: el dels anomenats 'influencers' carceraris.
Cada cop són més els interns —en la seva majoria joves— que utilitzen les xarxes socials per mostrar el seu dia a dia entre reixes.
Publiquen fotografies des de les seves cel·les, graven vídeos a l’interior dels mòduls i fins i tot apareixen amb altres reclusos, projectant una imatge de normalitat incompatible amb les restriccions pròpies d’un centre penitenciari.
Un pla en marxa
Conscient d’aquesta realitat, el Departament de Justícia de la Generalitat fa aproximadament un any que treballa en un pla integral per reforçar la seguretat digital a les presons catalanes.
La fulla de ruta preveu un desplegament progressiu entre 2026 i 2028 de sistemes de detecció i inhibició de drons, inhibidors de telefonia mòbil i escàners corporals.
La conselleria que dirigeix Ramon Espadaler considera aquestes eines essencials per millorar la seguretat, reforçar el control dels centres i dificultar l’entrada d’objectes prohibits.
Façana del Centre Penitenciari Brians 2 a Sant Esteve Sesrovires, Barcelona
Inhibidors de senyal
Un dels pilars del pla passa per instal·lar inhibidors capaços de bloquejar les comunicacions no autoritzades i neutralitzar el funcionament dels telèfons mòbils introduïts de manera il·legal.
Des de Justícia admeten que aquests dispositius representen un risc per al control, l’ordre intern i el bon funcionament dels centres penitenciaris.
La intenció és implantar un sistema prou precís per impedir únicament les comunicacions il·lícites, sense interferir en els serveis essencials.
Les mateixes fonts recorden que els interns ja disposen d’un sistema regulat de comunicacions i tenen dret a fer fins a 20 trucades gratuïtes a la setmana, cosa que garanteix el contacte amb els seus familiars.
Escàners corporals
El pla també preveu la incorporació d’escàners corporals per reforçar els controls d’accés i detectar amb més eficàcia la introducció d’objectes prohibits.
Amb aquesta tecnologia es pretén reduir els registres integrals, en què els interns han de despullar-se davant dels funcionaris, substituint-los per un sistema menys invasiu i més precís.
Interior de la presó de dones de Wad-Ras a Barcelona
Des de la conselleria sostenen que la mesura suposarà un avenç tant en seguretat com en eficiència i respecte a la dignitat de les persones internes.
Per ara, però, el projecte continua en una fase inicial. Ni els inhibidors de senyal ni els escàners corporals estan encara operatius. El calendari del Departament de Justícia preveu una implantació gradual fins al 2028.