Refugiats amuntegats en una residència de Barcelona denuncien les seves males condicions: "Si no t’agrada això, torna a Ucraïna"
Nadiia Oleksiv, juntament amb els seus fills Dmytro i Yuliia, clama per l’estat precari del centre d’acollida Llar Sant Joan de Déu de Manresa
A la queixa s’hi suma Yuliia Novytska, qui resideix a la mateixa institució amb el seu fill Robert, menor d’edat, per relatar presumptes tractes discriminatoris i la manca d’empara davant les necessitats bàsiques d’ambdós
Contingut relacionat: Moi Queralt: "A Pallassos Sense Fronteres ajudem a la recuperació psicològica dels refugiats"
Notícies relacionades
Nadiia Oleksiv, de 50 anys, és una mare soltera que va fugir de la guerra d’Ucraïna fa un any juntament amb els seus fills Dmytro, de 18 anys, i Yuliia, de 24. Originaris de Lviv, una ciutat situada a uns 70 quilòmetres de la frontera amb Polònia. "Hi havia dies que sentíem cinc sirenes d’alerta", relata el menor dels seus descendents.
El conflicte va començar el 2022. Nadiia estava ingressada a l’hospital quan tot va començar, a causa d’una lesió greu que li va derivar en una discapacitat de grau II. No obstant això, quan l’escola de Dmytro va ser bombardejada, van saber que era el moment de marxar.
"Vam pagar un minibús amb els nostres estalvis per arribar a Espanya. Vam passar gairebé tres dies de viatge per carretera, vam creuar les fronteres de Polònia, República Txeca, Alemanya i França", explica Nadiia a Crónica Global, tot i que ho fa per escrit, ja que l’estrès de la seva situació actual afirma que li ha fet perdre la capacitat de parlar. "Els meus fills gairebé no m’entenen quan parlo en ucraïnès", lamenta.
Arribada a Espanya
Els Oleksiv van arribar a Barcelona un 14 d’agost. La mare explica que el viatge va empitjorar notablement la seva salut. Van passar quatre nits en un centre d’acollida temporal i després van ser derivats a una casa d’acollida a Mollet del Vallès. "Hi havia vuit habitacions. Ens van tractar amb un gran afecte i cobrien totes les nostres necessitats", descriuen.
Nadiia Oleksiv, juntament amb els seus fills Dmytro i Yuliia, en un parc de Manresa Manresa
No obstant això, res no és etern. "Després de cinc mesos, la Creu Roja ens va derivar al Llar Sant Joan de Déu a Manresa --finançat mitjançant fons públics de la Generalitat i el Govern d’Espanya, ajudes europees i donacions privades--. Quan vaig entrar al centre (15 de gener) em vaig posar a plorar, tot era molt antic i feia una olor desagradable. No podíem dormir allà", descriu Nadiia.
Un dels accessos al Llar Sant Joan de Déu de Manresa Manresa
Estada en mal estat
La família mostra a aquest mitjà vídeos de la seva habitació. No està permès gravar, però se senten desesperats i necessiten mostrar la seva realitat. Les filmacions revelen una habitació amb una llitera i un llit individual, així com un armari petit. Les parets tenen esquerdes notables i no hi ha escriptori ni espai suficient per col·locar les pertinences.
Els Oleksiv, després del shock de l’habitació, es van enfrontar al fred hivernal. "Feia molt fred i hi havia molta humitat. Aquestes condicions van provocar que la meva salut empitjorés, em feien molt mal les cames. Després d’insistir molt, el centre ens va donar un radiador vell d’oli que feia molt mala olor", recorda Nadiia.
De mal en pitjor
Van passar els mesos i, segons el relat dels protagonistes, la pudor va empitjorar amb l’arribada de la primavera. La mare va decidir treure les fundes dels matalassos i es va trobar "taques d’orina i floridura". Asseguren que, tot i no rebre una solució immediata dels treballadors, finalment els van oferir una remodelació a l’habitació.
Els matalassos de l’habitació dels Oleksiv al Llar Sant Joan de Déu tenen taques d’orina Crónica Global
Expliquen que la van rebutjar: "No volíem més molèsties. Estem cansats físicament i mentalment. No ens trobem bé i no volem moure les nostres coses". Afirmen haver traslladat en nombroses ocasions el seu malestar als empleats del centre. No obstant això, asseguren rebre males respostes i menyspreus.
"Volem viure, doneu-nos aquesta possibilitat", prega Dmytro en la conversa presencial amb aquest mitjà a Manresa.
"Mala alimentació"
El problema amb el centre gestionat per la Fundació Germà Tomàs Canet no són només les condicions. "Hem deixat d’anar al menjador fa dos mesos, ens repartim els diners que ens donen com podem per comprar aliments. El menjar del centre moltes vegades està en mal estat", revela Nadiia.
Una safata de plàtans del menjador del Llar Sant Joan de Déu amb diverses unitats ennegrides Crónica Global
"Quan menjàvem allà ens feia mal la panxa. A la mama tampoc li sentava bé", coincideixen Dmytro i Yuliia. No obstant això, el remei no va ser millor que la malaltia, ja que Nadiia, que aporta nombrosos informes mèdics d’Ucraïna --on es reflecteix la seva discapacitat-- i Catalunya, va desenvolupar anèmia.
![Un dels menús del Llar Sant Joan de Déu que consta d’una hamburguesa i un puré de patata](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558577.jpg?p=c:1202:1162:nowe:0:58\/w:1706\/h:1649&h=zmFjEi_F"])
Un dels menús del Llar Sant Joan de Déu que consta d’una hamburguesa i un puré de patata Crónica Global
Problemes de salut
Va començar a patir marejos i les visites als centres mèdics es van repetir. El 20 de març, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) recull dos episodis de pèrdua de consciència temporal en el transport públic. "S’orienta el cas com a síncope d’etiologia vasovagal. Addicionalment, analíticament ionograma amb hipopotassèmia lleu, i anèmia microcítica normocròmica", dicta el diagnòstic d’urgències.
Així mateix, la seva lesió requereix d’infiltracions de bòtox trimestrals al coll per reduir el dolor. Afirma no haver-ne rebut ni una sola en gairebé un any a Espanya. El dolor cervical és tan agut que es veu obligada a portar permanentment un collarí per subjectar el coll. Després de mesos de traves a la sanitat pública, a data d’avui segueix sense tenir una cita programada amb el neuròleg.
Floridura, òxid i manca d’espai
Els vídeos de les entranyes del centre diferencien dues zones: una renovada i en perfecte estat, una altra vella i amb desperfectes. Els Oleksiv es troben a la zona antiga del Llar Sant Joan de Déu. Estan en una habitació al costat dels banys comunitaris. "Només funciona un vàter, el dipòsit de sabó està rovellat i les tres dutxes tenen floridura negra", descriu la mare.
![El dipòsit de sabó d’un dels banys del Llar Sant Joan de Déu està rovellat](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558579.jpg?p=c:1202:1235:nowe:0:172\/w:1706\/h:1753&h=YbYdY5PT"])
El dipòsit de sabó d’un dels banys del Llar Sant Joan de Déu està rovellat
Algunes dutxes comunitàries del Llar Sant Joan de Déu presenten floridura negra (I) Crónica Global
Algunes dutxes comunitàries del Llar Sant Joan de Déu presenten floridura negra (II) Crónica Global
"En Dmytro ha de fer els deures al llit, perquè no hi ha escriptori a l’habitació. Ens van oferir posar-ne un però, on pensen posar-lo si no hi ha espai?", reflexiona Nadiia. Afirmen que han intentat marxar del centre en nombroses ocasions, però senten que la institució no fa els tràmits perquè això passi.
Família Novytska
En condicions similars es troba la Yuliia Novytska amb el seu fill Robert, de 12 anys, que també ha accedit a parlar amb aquest mitjà. Originària de Kherson, primera gran ciutat que va acabar en mans de l’exèrcit rus, va arribar a Espanya fa quatre anys i fa dos que viu al Llar Sant Joan de Déu. Entre ambdues famílies s’ajuden i han forjat una important amistat.
Yuliia Novytska, amiga de la família Oleksiv, posa amb Nadiia, Dmytro i Yuliia en un dels accessos del Llar Sant Joan de Déu Manresa
Confirma el mal estat del centre i la mala alimentació, fins i tot assegura que el seu fill hauria patit "diverses intoxicacions" arran de l’estat del menjar. A més, la mare denuncia greus traves institucionals envers la salut del menor, diagnosticat amb un "síndrome d’ansietat astènica".
En una queixa elevada al Síndic de Greuges, la Yuliia va deixar constància que el centre els va amenaçar amb perdre la seva plaça habitacional si s’absentaven els dies que el nen requeria per sotmetre’s a la seva rehabilitació psicològica, que tindria lloc a Malta.
Així mateix, denuncia que els treballadors la tracten malament i ja ha posat diverses reclamacions que, segons escrits als quals ha tingut accés aquest mitjà, estan sent revisats pel Llar Sant Joan de Déu. Afirma que una empleada li va etzibar "si no t’agrada això, torna a Ucraïna".
Trasllats sense completar
Els Oleksiv mostren gravacions de converses amb treballadors del centre. Desesperats, expliquen que el personal afirma que han enviat la documentació al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions al març, però la resposta no arriba. Tanmateix, decebuts, mostren els documents que el mateix ministeri els va prorrogar durant sis mesos més l’estada a Manresa.
No entenen la rapidesa per a un tràmit i la lentitud per a l’altre. Creuen que al centre els han mentit, ja que demanen veure la documentació i no els la mostren.
Han posat una reclamació davant el Defensor del Poble Espanyol --que ha afirmat a aquest mitjà que l’expedient està en tràmit--, 13 al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions --sense resposta-- i una al Síndic de Greuges de Catalunya --que s’hauria negat a intervenir per tractar-se d’un centre privat--.
Advertiments
La premissa per mantenir-se al centre és que han de complir certs aspectes, com ara aprendre castellà per poder integrar-se al mercat laboral. La Nadiia no parla gens de castellà --tot i que actualment mostra greus problemes per comunicar-se, gairebé no té parla--, la Yuliia té alguns coneixements i en Dmytro és capaç de mantenir converses. Aquest últim també parla anglès.
Reconeixen que no estan complint amb la seva part i no en són feliços. Es lamenten: "Volem integrar-nos. Volem treballar. Ens avisen que podrien fer-nos fora per no complir aquestes condicions però, com estudiarem? Ens trobem físicament i mentalment esgotats".
La versió del Ministeri
El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions justifica a aquest mitjà el bloqueig burocràtic al·legant que els trasllats només es promouen davant "circumstàncies excepcionals", i retreu als Oleksiv una "implicació limitada" en la recerca activa d’altres alternatives.
Sobre el deteriorament de l’habitació, l’Executiu secunda el centre i revela que la família va imposar "resistències" a l’accés del personal de manteniment, rebutjant mudar-se a una altra estança per executar les reparacions.
La resposta del centre
La Fundació Germà Tomàs Canet, gestora del Llar Sant Joan de Déu, rebutja les acusacions assegurant que les instal·lacions "compleixen la normativa vigent". Defensen que els espais comuns tenen neteja diària "documentalment certificada i auditada", i que els seus menús estan "avalats per nutricionistes" i adaptats a "requeriments mèdics".
Sobre el deteriorament dels residents i la manca de trasllats, l’entitat s’excusa argumentant que són "una entitat d’atenció social, no un centre de salut" i que les reubicacions depenen exclusivament de l’administració estatal.
Finalment, la direcció justifica la seva política d’espais assegurant que els pisos reformats estan reservats "per a famílies amb menors d’edat a càrrec" per "preservar la seva intimitat".
