La mare de Noelia Castillo, la jove del Garraf que va rebre l'eutanàsia el passat 26 de març després d'un llarg procés judicial, ha presentat dues denúncies davant les fiscalies de Barcelona i Tarragona perquè s'investiguin les dues presumptes agressions sexuals que, segons sosté, va patir la seva filla abans de l'intent de suïcidi que la va deixar paraplègica.
Les denúncies inclouen escrits manuscrits de la mateixa Noelia i diversa documentació que, segons la família, permetria identificar els presumptes responsables.
Les dues denúncies
La primera denúncia es refereix a una presumpta violació comesa per la llavors parella de la jove, amb qui va mantenir una relació durant quatre anys.
Façana de la Ciutat de la Justícia de Barcelona
La segona relata una suposada agressió sexual ocorreguda a Salou (Tarragona), on, segons el testimoni de la víctima, hauria estat drogada per un cambrer i posteriorment violada per tres homes.
Tres dies després d'aquest segon episodi, la Noelia va intentar suïcidar-se llençant-se des d'un cinquè pis. Va sobreviure, però va patir una paraplègia irreversible.
Les denúncies, presentades per separat en haver-se produït els fets en províncies diferents, sostenen que ambdós casos podrien constituir delictes d'agressió sexual amb diverses circumstàncies agreujants.
Nova documentació
La mare de la jove, representada per Abogados Cristianos, sosté que no va poder denunciar els fets quan presumptament van ocórrer per manca de proves.
Després de la mort de la Noelia, assegura haver accedit a documentació i escrits personals de la seva filla que permetrien impulsar la investigació i identificar els presumptes agressors.
L'entitat jurídica recorda que la mort de la víctima no extingeix la responsabilitat penal per aquest tipus de delictes i ha sol·licitat al Ministeri Fiscal que practiqui les diligències necessàries per esclarir els fets i depurar possibles responsabilitats.
Un cas marcat per la batalla judicial
Noelia Castillo va morir el passat 26 de març a l'Hospital Residència Sant Camil, a Sant Pere de Ribes (Barcelona), després de rebre l'eutanàsia autoritzada pel sistema sanitari català.
El seu cas va romandre bloquejat durant més d'un any i mig pels recursos judicials presentats pel seu pare, que s'oposava a la mort assistida.
La petició de la jove va ser finalment avalada per totes les instàncies judicials que van analitzar el cas, inclòs el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, mentre que tant el Tribunal Constitucional com el Tribunal Europeu de Drets Humans van rebutjar els últims recursos presentats contra l'eutanàsia.
La jove havia sol·licitat la prestació a l'abril de 2024 després de quedar paraplègica i va defensar públicament fins al final que la seva decisió era ferma.