Publicada

La visita del Papa Lleó XIV a Espanya no només va mobilitzar el major dispositiu de seguretat dels últims anys, sinó que també va fer saltar les alarmes als serveis especialitzats en la lluita contra el terrorisme gihadista.

Fonts policials expliquen a Crónica Global que, en les setmanes prèvies a l'arribada del Pontífex i durant els dies en què va recórrer Madrid, Barcelona i Canàries, els experts de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional van detectar un increment inusual de l'activitat a l'ecosistema digital on es mou l'extremisme islamista.

Els investigadors van observar un augment significatiu tant de les cerques de propaganda gihadista com de la difusió de missatges de captació, adoctrinament i enaltiment del terrorisme en fòrums i canals freqüentats per simpatitzants d'organitzacions com DAESH.

Imatge d'arxiu de la detenció d'un presumpte terrorista a Mataró el 2022 Cedida

Sense indicis d'atemptat imminent

Les fonts consultades precisen que aquest fenomen no implica necessàriament la preparació d'un atemptat contra el Papa o contra algun dels actes celebrats durant la seva visita.

Tanmateix, sí que va evidenciar un augment del flux de publicacions i una radicalització del discurs difós entre finals de maig i les dues primeres setmanes de juny, coincidint amb el desplegament de seguretat organitzat entorn del viatge apostòlic.

Més propaganda i proclames violentes

L'increment va ser detectat gràcies a la tasca de monitoratge permanent que duen a terme tant els serveis centrals de la Comissaria General d'Informació com les Brigades Provincials, repartides per tot el territori nacional.

Aquest rastreig va permetre constatar un augment de les proclames violentes, dels continguts propagandístics i dels missatges dirigits a captar nous adeptes per a la causa gihadista.

Les mateixes fonts subratllen que aquest tipus de pics d'activitat solen produir-se coincidint amb esdeveniments de gran repercussió internacional, especialment quan generen una elevada exposició mediàtica.

Quatre radicalitzats, detinguts

L'alerta coincideix amb l'operatiu desenvolupat per la Policia Nacional a Toledo, Madrid, Barcelona i Ceuta, on van ser detenides quatre persones presumptament vinculades al terrorisme gihadista.

Tot i que les fonts consultades eviten establir una relació directa entre l'augment d'activitat detectat a internet i aquestes detencions, sí que reconeixen que el perfil dels arrestats encaixa plenament amb el fenomen observat durant aquelles setmanes.

Els quatre, tots ells joves, haurien assumit plenament els postulats violents de DAESH i utilitzaven de manera continuada els seus perfils a xarxes socials per accedir, consumir i difondre material propagandístic de l'organització terrorista.

Segons la investigació, als arrestats se'ls atribueixen presumptes delictes d'adoctrinament, autocapacitació i enaltiment del terrorisme.

La petjada digital que els delata

Paradoxalment, allò que utilitzen per difondre propaganda sol convertir-se també en la principal prova en contra seva.

"Els vídeos radicals publicats en perfils de TikTok o en canals de Telegram constitueixen la petjada digital que els delata i demostra que estaven dedicats a l'adoctrinament i a la captació", expliquen veus expertes consultades per aquest mitjà.

Missatges, publicacions, vídeos editats amb simbologia de DAESH o discursos que glorifiquen la violència acaben formant un rastre digital pràcticament irrefutable davant els tribunals.

Recreació d'un presumpte terrorista gihadista publicant un vídeo en una xarxa social Crónica Global

De fet, aquest material sol convertir-se en un dels principals arguments utilitzats pels jutges per acordar l'ingrés a presó preventiva.

La prova de l'últim operatiu

És precisament el que passa en l'operació desenvolupada a Toledo, Madrid, Barcelona i Ceuta.

Una de les dones arrestades, segons fonts policials, havia deixat evidències de la seva intenció de desplaçar-se a una zona de conflicte.

És més, recentment havia adquirit un bitllet amb destinació a Turquia, un dels països utilitzats habitualment com a porta d'entrada cap a territoris controlats per organitzacions gihadistes a l'Orient Mitjà.

Aquest moviment va precipitar la seva detenció per impedir un eventual desplaçament.

TikTok, Telegram i Instagram, sota vigilància permanent

L'operatiu torna a posar de relleu el pes que ha adquirit el ciberpatrullatge en la lluita antiterrorista.

Les unitats d'Informació de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra mantenen una vigilància constant de plataformes com TikTok, Telegram, Instagram o fins i tot espais de la dark web on es difon propaganda extremista.

Una agent de la Policia Nacional revisa arxius a Internet Diego Radamés / Europa Press

Els agents rastregen perfils sospitosos, creuen informació i monitoritzen l'evolució de persones en procés de radicalització.

El major desafiament consisteix a determinar el moment exacte per intervenir: "Ni massa aviat, quan encara no existeixen indicis suficients per sostenir una acusació, ni massa tard, quan ja existeix el risc que puguin passar a l'acció", resumeixen fonts expertes.

Catalunya, focus de l'amenaça

Amb tot, Catalunya continua sent un dels principals escenaris de la lluita antiterrorista a Espanya.

Fins al passat 23 de juny, les Forces i Cossos de Seguretat havien detingut vuit persones per la seva presumpta vinculació amb el terrorisme gihadista en aquesta comunitat autònoma. Sis d'aquestes detencions es van produir a la província de Barcelona.

La comunitat catalana iguala, a més, a Madrid tant en nombre d'operacions (4) com en nombre de detinguts (6), situant-se novament entre els principals focus d'actuació dels serveis d'Informació.

Operacions i detinguts en la lluita antijihadista a la província de Barcelona Ministerio del Interior

En el conjunt del país, durant el mateix període es van desenvolupar 37 operacions que es van saldar amb 68 detinguts.

L'expert en seguretat Jofre Montoto ja explicava a Crónica Global que la província de Barcelona encapçala des de principis de segle el nombre d'investigacions relacionades amb terrorisme gihadista: "Després dels atemptats de Madrid de 2004, moltes cèl·lules es van desplaçar a Catalunya perquè aquí percebien una menor pressió policial que a la capital", assenyalava.