Després dels milions d’euros emparedats al domicili de l’inspector en cap Óscar Sánchez Gil, el sumari del cas detalla ara tot l’engranatge financer que l’organització va dissenyar per blanquejar els diners provinents del narcotràfic.
Part de tota aquesta estructura estava composta per empreses, testaferros i advocats establerts a Barcelona, la finalitat dels quals era facilitar el retorn dels diners il·lícits al circuit legal.
Per a això, l’excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), actualment investigat per la seva suposada vinculació amb aquesta organització criminal, comptava amb diversos homes de confiança establerts a la capital catalana.
'Holding BCN'
D’aquest node, el sumari del cas, al qual ha tingut accés Crónica Global, descriu diferents mecanismes emprats per rentar fons.
Entre ells destaca l’anomenat 'Holding BCN', una sofisticada estructura empresarial formada per societats, intermediaris i administradors que, segons els investigadors, hauria servit per donar aparença de legalitat a milions d’euros d’origen il·lícit.
Un dels noms que apareix de manera recurrent en aquesta part de la investigació és el de Xavier G. C., un advocat barceloní amb antecedents policials que figura en la documentació com a administrador, soci o titular real de diverses de les mercantils considerades rellevants dins de la presumpta xarxa de blanqueig.
El paper de Xavier G. C.
Segons la causa, Xavier G. C. era titular real i administrador de Advocats i Gestors Barcelona S.L. i també administrador de Trebag Now S.L., societat el compte bancari de la qual va rebre una transferència de 310.000 euros que, presumptament, tenia com a finalitat fer arribar part dels diners ja blanquejats a Sánchez Gil.
L’operació, però, va acabar sent bloquejada per l’entitat financera.
Part dels diners en efectiu que van trobar en un dels immobles de l’inspector en cap de la Policia Nacional, Óscar Sánchez Gil
El seu nom també apareix vinculat a Limasol Logística del Vallès S.L., una mercantil que, d’acord amb el sumari, va tenir un paper rellevant dins de l’estructura.
A través d’aquesta es pagava la nòmina de José Antonio P. C., un altre dels investigats, assenyalat pels agents com la persona que va arribar a rebre físicament prop de sis milions d’euros en efectiu procedents de l’inspector en cap.
Es tracta del mateix investigat que posteriorment va transferir 49.005 euros a Incazam, una societat controlada pel mateix Sánchez Gil.
Sota la lupa judicial
Tal com va avançar aquest mitjà, aquestes i altres mercantils formen part de l’entramat empresarial sota la lupa judicial.
Per als investigadors de la Policia Nacional, totes elles integraven una xarxa dissenyada per formalitzar contractes, justificar moviments bancaris, emetre pagaments i dificultar el seguiment dels diners mentre aquests tornaven, de manera gradual, al circuit financer ordinari.
Més de 20 empreses
Més enllà de les mercantils directament assenyalades al sumari, els registres oficials mostren que Xavier G. C. ha arribat a figurar en fins a 36 càrrecs vinculats a empreses de sectors molt diversos.
Vinculacions empresarials de Xavier G. C. segons les dades del Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME)
La seva intensa activitat empresarial, a més, no s’ha aturat amb l’avanç de les investigacions. Entre els moviments més recents destaca el seu nomenament com a administrador solidari d’una societat immobiliària de nova creació radicada a Barcelona, constituïda el desembre de 2025.
Un 'històric' de l’estafa
La documentació judicial atribueix a l’advocat nombrosos antecedents policials relacionats amb delictes econòmics, falsedat documental, estafa, blanqueig de capitals i usurpació d’identitat, acumulats entre 2002 i 2012.
D’entre tots ells sobresurt una operació desenvolupada el 2010, quan va ser enviat a presó acusat de blanquejar més de 13 milions d’euros en només tres anys i d’intentar estafar 7,2 milions al Racing de Santander durant el traspàs del futbolista Nikola Zigic.
Un cotxe de la Policia Nacional a les pistes de l’aeroport de Barcelona - El Prat
Segons va transcendir aleshores, l’ara advocat va recórrer a testaferros, empreses pantalla, comptes en paradisos fiscals i fins i tot va dissenyar la pàgina web fictícia d’un banc inexistent a Nova Zelanda per donar aparença de legalitat als cobraments.
Una arquitectura basada en societats interposades, documentació presumptament falsificada i complexos moviments financers que guarda evidents paral·lelismes amb l’enginyeria econòmica que, segons els investigadors, hauria servit per reintroduir progressivament al circuit legal els diners atribuïts a l’excap de la UDEF.
Salt als actius digitals
Les societats mercantils, els contractes aparentment legals i el moviment d’efectiu no eren les úniques eines de la presumpta xarxa de blanqueig; l’estructura era híbrida i combinava mecanismes tradicionals amb l’ús de criptoactius.
Segons la investigació, part dels diners en metàl·lic lliurats als responsables de l’organització es transformava en actius digitals, que posteriorment servien per donar suport a operacions financeres destinades a justificar l’entrada de fons en societats espanyoles.
La dimensió digital del patrimoni atribuït a l’inspector en cap va quedar al descobert durant els registres. Els agents van intervenir una "frase llavor" —la clau de recuperació d’una cartera de criptomonedes— que donava accés a una cartera virtual amb més de 2,6 bitcoins, valorats aleshores en uns 175.000 euros.
Altres homes de confiança
En aquest sentit, la investigació també ha pogut relacionar l’exinspector de la UDEF amb un individu presumptament lligat a una de les organitzacions més potents del narcotràfic internacional: el càrtel de Sinaloa.
Un individu, afincat a Catalunya i que, segons va poder saber aquest mitjà, treballaria per a diferents organitzacions criminals, blanquejant els diners procedents del narcotràfic.
Es tracta d’un home directament vinculat al càrtel de Sinaloa que va ingressar a presó a l’octubre de 2024, després d’una investigació dels Mossos d’Esquadra per el segrest i posterior assassinat d’un home al Maresme.
La seva funció, segons les fonts consultades, era clara: canalitzar grans quantitats d’efectiu i activar el procés de blanqueig mitjançant estructures digitals altament sofisticades, vinculades a les criptomonedes.
Amb tot, el sumari dibuixa així una organització que anava molt més enllà de l’emmagatzematge d’efectiu. Segons la investigació, darrere dels milions trobats s’ocultava una arquitectura financera dissenyada per moure, transformar i reintegrar fons d’origen il·lícit a l’economia legal sense aixecar sospites.