Termos de cafè i entrepans a punt, queden quinze minuts per a les deu de la nit. Desenes de camions estan aparcats en bateria a punt per sortir. S'obren les portes dels conductors i, amb un salt gairebé sincronitzat, ocupen les cabines. Claus als contactes i ràdios sintonitzades per formar una processó que, des de la Zona Franca, es va ramificant tot resseguint el traçat del plànol de Barcelona.
És la rutina de Jordi Miralles des de fa 35 anys, escombriaire per vocació heretada del seu pare, una professió que l'ha convertit en testimoni inesperat de la transformació que ha patit la nit barcelonina des de principis dels noranta.
Tot i que les condicions laborals i els mitjans de què disposen els treballadors són significativament millors, sosté que l'entorn en què exerceixen és cada cop més agressiu i irrespectuós amb la seva presència i activitat.
Tensió constant
"Sempre he treballat molt a gust de nit", aclareix sobre una condició que incomodaria la majoria, "el problema ve quan toca torn rotatiu de cap de setmana: la gent surt, va molt atabalada, i no et pots relaxar".
Es queixa de l'actitud d'alguns usuaris del carril bici, els patinets elèctrics i els VTC. "Van a la seva, han de parar i no paren, se't fiquen pel mig i això no ho pots frenar, és un camió", assegura sobre una situació que s'ha agreujat des de la pandèmia i que, en els seus 35 anys de carrera, "mai havia vist res igual".
Jordi Miralles buida contenidors de residus orgànics a la Zona Franca
El comportament aliè ha afectat la seva feina fins al punt d'haver notat repercussions sobre la seva pròpia salut. El "ser constantment en tensió", temer que passi un accident en qualsevol moment, li ha generat "ansietat".
Sexe, drogues i defecacions
Adverteix que la seva anàlisi pot interpretar-se de manera "classista" en explicar les diferències de comportament que ha detectat entre els veïns que habiten els diferents districtes de Barcelona: "De la Diagonal cap avall es nota molt que hi ha més gent al carrer i, especialment en alguns barris més marginals, es reflecteix en incivisme".
"Al Raval o el Poblenou em trobo gent defecant, orinant o tenint sexe al mig del carrer, drogant-se davant meu i persones ebries que intenten pujar al camió", cosa que, defensa, "en altres zones no es veu".
Jordi Miralles opera els monitors del camió de la brossa per al buidatge de contenidors
Entrestit per aquest escenari, lamenta que no li queda altra que avergonyir-se i evitar la confrontació. "Si els dius alguna cosa, t'insulten", testifica, sobre alguns enfrontaments que ha patit en el darrer lustre i que "no passaven fa 25 anys".
Conciliació familiar
La jornada de Miralles comença al migdia, amb tot just sis o set hores de son. Treballar de nit, explica, li ha permès gaudir de la infància dels seus fills, dinar amb ells, recollir-los de l'escola i fer-se càrrec de les responsabilitats familiars durant la tarda abans de pujar al camió.
Ha de sortir de les instal·lacions de CLD --una de les quatre empreses que es reparteixen el negoci de la recollida d'escombraries a Barcelona-- a les 22 hores, així que té temps de sopar a casa relativament d'hora, moment que també comparteix amb la seva dona, que treballa en torn diürn, abans de desplaçar-se fins al punt de partida.
Instal·lacions de CLD a la Zona Franca
Saluda els companys, ordena les seves coses a la cabina i posa el vehicle a punt per iniciar el torn. Té la mateixa cura que li va ensenyar el seu pare, que va començar amb un camió en propietat, abans del sistema de subrogació del servei que funciona actualment, i s'encarrega de mantenir-lo net i organitzat.
La mateixa ruta
"Com a conductor titular, tinc un camió i una ruta assignada, cada dia la mateixa", detalla Miralles obrint un mapa en paper marcat amb diversos itineraris de recollida de deixalles a Barcelona, "quan omplo el remolc, vaig a descarregar i segueixo amb el recorregut marcat al plànol".
Des de fa un temps, el seu territori és el districte de Les Corts, tot i que coneix bé els circuits de la majoria de barris de la capital catalana.
Buidatge d'un contenidor d'orgànica al Passeig de la Zona Franca
La feina podria semblar a vegades una mica monòtona i solitària, però d'això el protegeix una companya incondicional. Gràcies a la ràdio, les jornades passen més animades i acaben abans, especialment aquells dies en què, per a la resta del món, el partit de futbol comença una mica massa tard.
Servei a la ciutat
"Sense nosaltres, hi hauria un problema gravíssim de rates i malalties, però no tothom ho entén", insisteix, "ens fan creure que som els que molestem, però estem fent un servei fonamental a la ciutat".
Tot i això, pensa que la major part de la població és conscient que "l'escombriaire fa una feina útil i imprescindible".
L'escombriaire Jordi Miralles, a l'interior de la cabina del camió que condueix cada nit pels carrers de la Zona Franca
Els veïns de Barcelona omplen cada dia gairebé fins a vessar els contenidors de tota la ciutat. "Si recollint tot el col·lectiu diàriament ja estan plens, és inimaginable què passaria un dia sense escombriaires: hi hauria el mateix volum de bosses de brossa fora, acumulades al voltant dels contenidors, que dins", sosté.
2.000 litres en segons
Primera parada. Amb l'ajuda de dos monitors i quatre càmeres, Miralles atura el camió a l'alçada exacta del contenidor de residus orgànics i, amb un comandament similar al dels videojocs, desplega uns braços que s'acoblen als laterals del dipòsit, l'eleven i aboquen més de 2.000 litres de brossa al remolc.
En qüestió de segons, el contenidor torna al seu lloc i el vehicle es posa en marxa. Uns metres més endavant, repeteix l'operació sense pràcticament afectar el trànsit, que continua circulant per l'altre carril del Passeig de la Zona Franca en sentit nord.
Jordi Miralles, escombriaire a Barcelona
Aquesta nit el segueix un company amb una petita furgoneta de neteja que s'encarrega d'higienitzar cadascun dels dipòsits que va buidant.
Dins del contenidor
L'altra gran diferència entre barris s'amaga dins dels contenidors: "A la zona alta llencen coses que estan noves, des de mobles fins a joguines". Explica haver trobat objectes inimaginables, alguns dels quals podrien haver acabat a la brossa fins i tot per accident, com quadres, joies, rellotges o diners.
Va fer aquests descobriments fa uns anys, quan la recollida es feia manualment; amb el sistema automatitzat actual, rarament arriba a veure el contingut que recull. Només passa algunes nits puntuals a l'any, quan aboca la brossa en un laboratori que s'encarrega d'analitzar els residus de la ciutat i avaluar l'èxit del sistema de reciclatge.
"Surt de tot: plàstic, vidre, cartró, fusta... Si és el contenidor d'orgànica, què fa la gent llençant una garrafa de cinc litres d'aigua?", es pregunta, de nou, sobre l'"incivisme", alhora que lamenta el poc interès dels seus conciutadans per separar correctament la brossa que produeixen.
Final de trajecte
Els itineraris estan calculats per buidar contenidors fins a assolir entre set i nou tones abans de cada descàrrega, tot i que els remolcs suporten més de deu. A mig torn, més o menys, Miralles es desplaça fins al punt d'abocament, a l'Ecoparc de Zona Franca, on buida el dipòsit i segueix amb la ruta prevista, pentinant el barri carrer a carrer. Ja són gairebé les dues de la matinada.
El termo de cafè i la ràdio guanyen protagonisme cap a les tres de la matinada, quan a Miralles li arriba el pic de son, just després de fer una breu pausa per menjar l'entrepà que s'havia preparat.
Acaba el recorregut en un parell d'hores i torna a la base per deixar el camió al lloc on ha començat. Són les 6.15 de la matinada quan s'estira al llit, un quart d'hora abans que soni el despertador de la seva dona i Barcelona es desperti mentre l'escombriaire concilia el son.