La proliferació d'incidents amb armes de foc en determinats entorns criminals preocupa la cúpula d'Interior i dels Mossos d'Esquadra.
Tot i que Catalunya continua sent una regió segura i els episodis de violència armada continuen sent excepcionals en comparació amb altres països europeus, l'augment dels incidents relacionats amb el narcotràfic ha portat la policia catalana a reclamar canvis legislatius per combatre un fenomen que consideren estretament lligat al crim organitzat internacional.
Un fenomen transnacional
La consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, han defensat aquest dimecres la necessitat d'adaptar el Codi Penal a una realitat criminal que, asseguren, poc té a veure amb la delinqüència comuna.
Agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra després del crim al carrer Balmes
"No és el mateix la substracció d'una cadena d'or que les dinàmiques pròpies del crim organitzat", resumeixen des d'Interior.
La preocupació no se centra tant en la delinqüència quotidiana com en estructures criminals transnacionals que utilitzen Catalunya com a base logística, refugi temporal o punt estratègic per als seus negocis il·lícits.
Armes i narcotràfic
Els Mossos sostenen que darrere de bona part dels incidents greus amb armes de foc apareixen organitzacions vinculades al tràfic de drogues, especialment de marihuana.
Segons va explicar Trapero, Catalunya s'ha convertit en un dels principals centres productors de cànnabis d'Europa. L'elevada demanda internacional, la facilitat per exportar la droga cap a països com França, Alemanya, Itàlia o Portugal i unes penes que consideren insuficients han afavorit la implantació de grups criminals especialitzats.
La plantació de marihuana desmantellada en una granja de Lleida
"La marihuana ja no pot analitzar-se únicament des de la perspectiva del consum", defensen des de la policia catalana. Al seu parer, el veritable problema és la producció industrial a gran escala i la seva vinculació amb xarxes criminals internacionals.
Aquestes organitzacions no només controlen cultius, sinó també infraestructures logístiques, sistemes de finançament i xarxes de distribució que, en ocasions, recorren a la violència armada per protegir mercaderies, saldar deutes o resoldre conflictes entre grups rivals.
626 incidents el 2025
L'anàlisi elaborada pels Mossos, i que ha detallat l'intendent Toni Rodríguez davant dels mitjans, va comptabilitzar 626 incidents relacionats amb armes de foc durant el 2025.
Tanmateix, els investigadors precisen que un incident no equival necessàriament a un tiroteig. Es tracta de qualsevol avís o informació rebuda per la policia en què apareix una possible arma de foc.
De tots aquests episodis, un 25% van acabar corresponent a armes simulades o falses.
Armes intervingudes pels Mossos en una entrada i registre anterior
En un 47% dels casos no va ser possible determinar amb certesa si l'arma era real, generalment perquè no es va localitzar l'arma ni restes balístiques i la investigació va dependre únicament de testimonis.
Només en el 28% dels incidents es va confirmar l'ús o la presència d'armes de foc reals.
Durant el primer trimestre de 2026, els Mossos van detectar una reducció global d'incidents propera al 23%. Tanmateix, les dades d'abril i maig han tornat a situar la tendència en nivells similars als registrats durant l'any anterior.
Més armes reals
Un dels elements que més preocupa els investigadors és l'increment de l'ús d'armes autèntiques.
Mentre en anys anteriors una part important dels avisos acabava corresponent a armes simulades, durant els primers mesos de 2026 s'ha detectat un augment del pes de les armes reals en els incidents investigats, que ja suposen el 35% dels casos.
També ha canviat la tipologia. Les pistoles i armes curtes representen actualment prop del 70% de les armes intervingudes, davant del 54% registrat el 2025.
Per a la policia catalana, aquesta evolució apunta a una voluntat clara d'ocultació i mobilitat. Són armes més fàcils de transportar, amagar i utilitzar de forma ràpida.
El litoral concentra el 87% dels casos
Segons l'intendent, també han detectat una clara distribució geogràfica del fenomen.
Les regions policials del litoral català concentren el 87% dels incidents relacionats amb armes de foc, una circumstància que coincideix amb les principals zones d'implantació del narcotràfic i de les infraestructures utilitzades per organitzacions criminals internacionals.
La policia distingeix, a més, dues realitats clarament diferenciades: una Catalunya interior on aquests episodis són molt més residuals i una franja costanera on conflueixen activitats relacionades amb el tràfic de drogues, la logística criminal i la presència de grups transnacionals.
Vuit morts el 2025, sis aquest any
Els incidents en què realment s'arriba a disparar també han augmentat. Entre 2024 i 2025, els episodis amb ús efectiu d'armes de foc van créixer un 35%, deixant un balanç de vuit morts i 28 ferits.
Durant els primers cinc mesos de 2026 ja s'han comptabilitzat sis morts i 18 ferits.
Agents de la DIC dels Mossos d'Esquadra a l'escena del crim després d'un tiroteig a Poblenou
Segons la prefectura dels Mossos, darrere dels sis homicidis registrats aquest any apareixen indicis de criminalitat organitzada vinculada al narcotràfic.
Tot i això, la policia subratlla que no existeix actualment una dinàmica de violència indiscriminada ni una guerra oberta entre bandes comparable a la observada en altres països europeus.
"No es combat amb més policies"
En paral·lel, Interior admet que no existeix una recepta policial senzilla per evitar aquest tipus d'episodis.
A diferència de fenòmens com la multireincidència, que va portar al desplegament del 'Pla Kanpai', els tiroteigs relacionats amb organitzacions criminals no responen a patrons previsibles ni es poden prevenir únicament incrementant la presència policial al carrer.
El presumpte homicida del carrer Balmes
"No es pot dissenyar un pla específic contra els sicaris", reconeixen fonts policials. Els autors solen actuar de forma puntual, amb una planificació prèvia i en conflictes molt concrets entre organitzacions criminals.
Per això, el Govern considera que una part de la resposta ha d'arribar per la via legislativa.
Penes més altes
Les propostes traslladades pels Mossos al Ministeri de l'Interior passen per endurir tant les penes relacionades amb la marihuana com les vinculades a la possessió il·lícita d'armes de foc.
En el cas del cànnabis, la policia considera insuficient l'actual marc penal, que castiga la producció amb penes d'entre un i tres anys de presó quan es tracta de substàncies que no causen greu dany a la salut.
La proposta passa per equiparar les grans plantacions industrials a conductes de major gravetat, amb penes que podrien situar-se entre sis i nou anys de presó quan existeixi una producció massiva vinculada al crim organitzat.
També reclamen sancions més severes per als delictes associats, especialment el frau elèctric que acompanya moltes plantacions.
A la 'caça' de les armes de foc
Pel que fa a les armes de foc, els Mossos consideren que les actuals penes d'un a dos anys per la tinença il·lícita d'armes curtes tenen escassa capacitat dissuasòria.
La proposta policial planteja elevar la pena base fins a una forquilla de quatre o cinc anys de presó per a qui sigui sorprès portant una arma sense autorització.
Així mateix, defensen diferenciar penalment entre portar una arma oculta, exhibir-la amb finalitats intimidatòries o arribar a efectuar trets, fins i tot quan aquests es realitzen a l'aire.
"Qui porta una arma il·legal no la porta per a finalitats legítimes", sosté el director general, que considera necessari apropar la legislació espanyola a la d'altres països europeus per evitar que Catalunya es converteixi en un territori còmode per a determinades organitzacions criminals.