La missa "contracultural" de Sant Gervasi que coincidirà amb la visita del Papa: oficiada d'esquena i en llatí
En una diminuta parròquia del carrer Laforja, a la zona alta de Barcelona, cada dimecres el capellà oficia mirant a l'altar i segons l'antic ritu romà de l'Església Catòlica
Continguts relacionats: Tanca el Seminari de Barcelona després de quatre segles d'història
Els carrers de Sant Gervasi s'han engalanat amb banderes del Vaticà, grogues i blanques, per la visita de Lleó XIV a Barcelona, el dos-cents seixanta-setè successor de Sant Pere. Aquesta setmana, els barris de Barcelona es divideixen entre aquells en què hi ha més banderes de la seu central de l'Església i en què hi ha més banderes de Palestina. Són les dues Barcelones.
El carrer Laforja, al costat de Balmes, pertany a la primera categoria. Al número 21 s'hi amaga la diminuta parròquia de Nostra Senyora de la Mercè i Sant Pere Apòstol, on els dimecres i els diumenges se celebra un curiós ritual: una missa tridentina, cerimònia tradicional segons l'antic ritu romà de l'Església catòlica.
La capella amb prou feines es distingeix a simple vista, amb una façana estreta i senzilla encaixonada entre edificis alts d'habitatges.
Un parroquià habitual de Laforja explica que l'església només s'obre per oficiar aquestes misses, en què es congreguen "frikis" i "tradicionalistes", en un gest gairebé "contracultural" als avenços socials del Vaticà en les darreres dècades.
Litúrgia contracultural
Hi ha dues formes de celebrar la litúrgia en el Ritu llatí. La més coneguda és aquella en què el sacerdot oficia de cara a la comunitat i en llengua vernacla, fruit de les reformes del Concili Vaticà II.
La capella de Laforja, però, és una rara avis de la cristiandat i celebra d'una manera que avui sembla peculiar. La Missa tradicional o tridentina se celebra íntegrament en llatí i el sacerdot l'oficia d'esquena a la congregació, mirant cap a l'altar. La comunió es rep de genolls i a la boca. Els fidels miren ad orientem (cap a l'orient), simbolitzant Crist com el "Sol que neix de dalt".
Aquest dimecres, com cada setmana, la comunitat de Laforja es congregarà per celebrar la litúrgia romana, mentre el Papa Lleó XIV recorre Barcelona en papamòbil i celebra la missa solemne a la Sagrada Família, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí.
Detall de la façana de la Capella de Nostra Senyora de la Mercè i Sant Pere Apòstol
No és l'únic lloc de Barcelona on s'oficien misses tridentines. "També en celebren una a la parròquia de Fondo, a Santa Coloma; i una altra a la de Sant Jordi de Vallcarca", explica l'advocat i expert en l'Església catòlica Oriol Trillas.
Trillas explica que el ritu cada cop és més freqüent a Europa, sobretot a França. "Mentre que l'assistència general a l'església cau, les parròquies tradicionals no. Cada any hi ha una peregrinació de 100 quilòmetres des de París fins a la catedral de Chartres de fins a 20.000 persones", detalla.
Estira-i-arronsa amb Roma
L'adjectiu tridentina remet al Concili de Trento, de les disposicions del qual va emanar el Missal de 1570, promulgat per Pius V. Aquesta manera de celebrar la missa va ser la dominant durant quatre segles en el ritu llatí o romà de l'Església, i es va mantenir vigent fins que va aparèixer el Novus Ordo promulgat per Pau VI el 1969, com un dels fruits del Concili Vaticà II.
La història de la missa tridentina al segle XXI ha estat marcada per l'estira-i-arronsa entre Roma i les comunitats que practiquen la litúrgia antiga. El 2007, Benet XVI, mitjançant el motu proprio Summorum Pontificum, en va liberalitzar la celebració i va declarar que el missal tridentí mai no havia estat jurídicament derogat.
L'església catalana que encara celebra misses en llatí
El 16 de juliol de 2021, el Papa Francesc va publicar la carta apostòlica motu proprio Traditionis custodes, en què establia que els llibres litúrgics promulgats per Sant Pau VI i Sant Joan Pau II són l'única expressió del lex orandi del Ritu Romà, contradient directament el que havia establert el seu antecessor.
Francesc va assegurar que l'ús d'esglésies per celebrar el ritu preconciliar i del missal antic quedava subordinat a l'autorització del bisbe diocesà, que al seu torn havia de demanar permís a la Santa Seu.
De moment, el nou pontífex ha promulgat una posició més conciliadora. Tot i que no ha derogat les restriccions, ha permès l'ús del ritu tradicional a la Basílica de Sant Pere i ha impulsat la integració dels fidels tradicionalistes.
