No cultivaven marihuana, però la feien possible. Des d'almenys 2018, una xarxa empresarial establerta a Tarragona va operar sota l'aparença legal de diverses botigues especialitzades en productes grow shop.
De portes enfora venien fertilitzants, il·luminació o sistemes de ventilació per a l'autoconsum.
De portes endins —segons han pogut destapar Mossos d'Esquadra i Guardia Civil— abastien organitzacions criminals dedicades al cultiu intensiu de marihuana amb tot el necessari per aixecar i mantenir plantacions a gran escala.
Cor logístic i financer
Ara, ambdós cossos policials asseguren haver desarticulat aquesta estructura logística i financera, considerada una peça clau dins l'ecosistema del narcotràfic a tot el litoral mediterrani.
L'operació ha acabat amb quatre homes detinguts —tots nacionals—, dos investigats i 13 entrades i escorcolls —12 a la demarcació de Tarragona i una més a Granada—.
El cop, asseguren els comandaments policials, va més enllà del tancament d'una empresa pantalla. Els investigadors ho consideren el primer gran atac directe contra l'estructura logística i financera que alimentava des de l'ombra la part més important del negoci de la marihuana.
Un proveïdor clau
La investigació va començar el 2023, quan diferents investigacions sobre plantacions desmantellades van començar a coincidir en un mateix patró: bona part del material intervingut procedia del mateix proveïdor.
Els agents van detectar aleshores l'existència d'una organització que actuava com a subministradora integral per a tercers: proporcionava il·luminació, ventilació, sistemes de reg, fertilització i control ambiental.
Tota l'equipació necessària per instal·lar des de zero cultius il·lícits de marihuana i mantenir-los operatius i a ple rendiment.
La plantació de marihuana localitzada al domicili de Gelida
Segons han remarcat aquest dimarts en roda de premsa el sotsinspector Marc Bayon i el sergent Xavier Tenorio, de la Divisió d'Investigació Criminal de Tarragona, juntament amb el capità Pedro Jesús Valero i el sergent Alberto Sánchez, de la Guardia Civil, no es tractava de la venda aïllada de productes; sinó que era un servei complet.
Un model que permetia a les organitzacions criminals externalitzar tota la infraestructura tècnica necessària per a les seves plantacions.
Quatre societats
Tot i que formalment operaven com a societats mercantils independents, la investigació conclou que totes les empreses investigades responien a una única direcció comuna.
La xarxa comptava amb una estructura jerarquitzada, amb repartiment de funcions i rols diferenciats: des de la gestió operativa i comercial fins al control de la facturació, els ingressos en efectiu o la distribució del material.
D'esquerra a dreta: el sergent Alberto Sánchez i el capità Pedro Jesús Valero de la Guardia Civil, juntament amb el sotsinspector Marc Bayon i el sergent Xavier Tenorio, de la Divisió d'Investigació Criminal de Tarragona
Els investigadors sostenen que l'organització estava plenament professionalitzada i que actuava amb una estratègia discreta i de baix perfil.
Les seves instal·lacions no funcionaven com a botigues obertes al públic i gairebé no registraven activitat visible.
A més de les seus a Tarragona, Torredembarra, Salou i Perafort, l'entramat comptava amb una base operativa a la localitat granadina de Peligros i una filial a Alemanya, des d'on replicava el mateix sistema de negoci a nivell europeu.
Doble comptabilitat
Juntament amb la logística, la investigació ha destapat la segona gran pota de l'entramat: el blanqueig de capitals.
Segons Mossos i Guardia Civil, l'organització utilitzava una doble comptabilitat. Una d'oficial, declarada davant l'administració, vinculada a l'activitat aparentment legal.
I una altra paral·lela, vinculada a vendes directes a organitzacions criminals, principalment pagades en efectiu i sense facturació.
Part dels diners en efectiu intervinguts durant l'operatiu de detenció
Aquests diners s'emmagatzemaven, es comptabilitzaven internament i es redistribuïen dins del mateix entramat per pagar proveïdors, assumir despeses personals o reintroduir-los progressivament en el circuit econòmic legal.
Durant el període investigat, els comptes bancaris vinculats als principals responsables van registrar moviments per valor superior a 80 milions d'euros.
Tanmateix, l'activitat declarada no arribava als 15 milions.
Més de 240.000 euros intervinguts
En els 13 escorcolls practicats el passat 21 d'abril, els agents van intervenir més de 240.000 euros en efectiu, a més de dues furgonetes, un turisme, una motocicleta, abundant documentació i material tecnològic rellevant per a la investigació.
Part dels diners es va localitzar amagat en habitatges i espais preparats expressament per amagar efectiu.
També s'ha decretat el cessament d'activitat de les empreses investigades, el bloqueig dels seus comptes bancaris i la immobilització de patrimoni valorat en uns 800.000 euros.
Un cop a la infraestructura
Els cossos policials han pogut vincular directament l'entramat amb almenys sis organitzacions criminals, tot i que creuen que la xifra real pot ser molt superior.
Moltes d'elles estarien relacionades amb entramats internacionals d'origen albanès, especialitzats en el cultiu intensiu de marihuana.
Una operació 'antinarco' dels Mossos, amb agents de l'Arro
La xarxa aplicava, a més, mesures específiques per protegir la identitat dels seus clients: lliuraments indirectes, ocultació d'adreces finals i ús d'intermediaris per a la recepció del material.
L'objectiu era clar: evitar la traçabilitat i blindar l'anonimat dels qui compraven.
Per això els investigadors destaquen que aquesta operació representa quelcom més que la caiguda d'un proveïdor. Suposa atacar una capa superior del negoci criminal: la que permet que les plantacions neixin, creixin i es multipliquin.
"S'ha aconseguit acreditar una sèrie de delictes molt greus sense intervenir ni una fulla de marihuana", sentencia el sotsinspector Bayon.