Sant Joan de Déu i Vall d'Hebron, ambdós a Barcelona i rodalies, són els dos millors hospitals pediàtrics d'Espanya. Però la relació entre ambdues institucions s'ha deteriorat en els darrers anys fins al nivell de guerra oberta.
Aquesta relació es posarà de nou a prova a partir d'avui amb la marxa del gerent de SJD, el doctor Manel del Castillo, sortida que va avançar aquest mitjà.
Ho detallen diverses fonts del sector davant el comiat de llaurejat alt càrrec, que se'n va a dirigir a temps complet Hospitality Europe, el nou projecte paneuropeu de la Orde Hospitalària Sant Joan de Déu.
Els seus substituts són Miquel Pons, fins ara subgerent, i Joan Comella, responsable de Recerca i Innovació. Els dos directius, tan excel·lents com el doctor Del Castillo, hereten però una dura guerra soterrada amb Vall d'Hebron.
Pacient pediàtric
La rivalitat entre la ciutat sanitària concertada (SJD) i Vall d'Hebron és, en cert punt, natural. Ambdós dispositius treballen amb el pacient pediàtric i són referència absoluta per a aquest segment, gairebé única, a Espanya.
A més, pertanyen a xarxes diferents: un s'adscriu a la concertada i l'altre, al Institut Català de la Salut (ICS), la major empresa pública de la Generalitat de Catalunya.
En els darrers anys, el pols entre ambdues institucions ha estat gairebé pel pacient, sí, però també més macro, pels serveis.
Miquel Pons (i), el nou home fort de SJD
Desconfiança
A un extrem i altre de la Ronda de Dalt, els dos equipaments s'han mirat amb gèlida desconfiança des de la distància. Cada innovació, cada nova àrea que s'instal·lava o desmuntava, es llegia com una gesta sobre el competidor.
El procés, paulatí, s'ha llegit de formes diferents en un i altre hospital.
El concertat s'ha defensat al·legant que aposta per l'excel·lència, i que l'ha aconseguida gràcies a la seva flexibilitat en la gestió i forma d'atreure talent.
El que dirigeix Albert Salazar, al seu torn, ha volgut ressaltar el seu caràcter 100% públic i la seva preponderància absoluta dins del sistema a més de, també, la seva eficiència en l'acte mèdic degut a les economies d'escala.
El que és factual és que l'atenció pediàtrica complexa s'ha derivat progressivament del centre de Barcelona --Hospital Clínic-- a Sant Joan de Déu, que gràcies a aquesta confiança ha aconseguit quotes d'excel·lència sense gairebé parió.
Turisme mèdic
I per a més abundància, la desconfiança entre un i altre centre s'ha aguditzat pels actes mèdics privats que --a més dels públics i coberts per mútues-- es duen a terme a SJD.
No debades, el concertat té una Unitat de Medicina Privada i Internacional i és membre de Barcelona Medical Destination, l'agència pública que busca dinamitzar el turisme mèdic a la Ciutat Comtal. Vall d'Hebron, per la seva titularitat, no.
En el passat, hi va haver polèmica perquè des del seu rival es va denunciar que alguns pacients d'aquesta unitat acabaven sent traslladats a Vall d'Hebron. Fonts del sector confirmen que aquesta pràctica "és un fet del passat, ja no ocorre".
Pacients pediàtrics de Latam
Això sí, aquest debat s'ha reproduït recentment per diverses informacions periodístiques en què s'alertava de l'arribada de pacients oncològics menors d'edat de Llatinoamèrica a la sanitat catalana per ser tractats amb una targeta sanitària aconseguida al moment.
Ho van explicar El País i Ara, i la Conselleria de Salut va anunciar a aquest darrer mitjà que buscava ordenar la pràctica. En total, el flux de menors a la sanitat catalana per aquest motiu totalitzava 200 en els darrers quatre anys.
La qüestió no s'ha encarrilat perquè el vici és a l'origen: els malalts cauen víctimes de xarxes que s'aprofiten d'ells.
Unicas
En qualsevol cas, aquest debat ha tingut lloc en el rerefons de cisma entre els dos centres sanitaris. Les més que paraules entre SJD i Vall d'Hebron arriben al projecte icònic Unicas, que busca tractar malalties rares en infants.
El projecte es pilotarà des de Sant Joan de Déu, en un centre la primera pedra del qual es va posar el 2024. El dispositiu excel·lent, que arrencarà aquest any, serà únic a Espanya, però ha aixecat recel perquè segons fonts del sector, "Vall d'Hebron estava cridat a participar, però va ser exclòs per la mala relació que existeix".
"A Sant Joan de Déu, ni aigua"
Quelcom similar passa amb el talent, els professionals. Aquest mitjà va informar d'un comentat fitxatge d'anada entre VH i SJD, però la veritat és que un i altre hospital s'han creuat alts professionals en els darrers anys. I no sempre de manera amigable.
Ho detalla un metge que va fer el viatge invers: d'Esplugues de Llobregat a la zona alta de Barcelona. "En arribar i comentar un projecte, es va recordar que a Sant Joan de Déu ni aigua".
El pols, doncs, s'ha lliurat també en el camp de la captació de talent.
La visita de la ministra
I en el de la reputació, cal recordar que va ser molt comentada la visita que va fer la ministra de Sanitat, Mónica García, a l'hospital monogràfic d'Esplugues el 28 de febrer de 2025. La titular de Sumar es va interessar, entre d'altres, per la xarxa Únicas, que es teixeix des de SJD.
L'encara ministra de Sanitat, Mónica García, a Sant Joan de Déu el febrer de 2025
El novembre del mateix any, la ja anunciada candidata a presidenta de la Comunitat de Madrid va corregir la seva agenda i va visitar el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) a l'equipament rival.
Més d'un directiu en el sector sanitari va considerar que es compensava el tour anterior de febrer.
Dos models
Negre sobre blanc, el nou equip al capdavant de Sant Joan de Déu --i l'existent a Vall d'Hebron-- hereta una relació millorable que té l'oportunitat de millorar.
Des dels centres s'insisteix en la cordialitat i en la bona relació amb el Departament de Salut. És així, tot i que des del sector recorden que la competència entre ambdós és ferotge i, en ocasions, deslleial.
I no només en l'operativa, sinó en la pròpia concepció de l'organització del sistema assistencial. SJD epitomitza la varietat de proveïdors en el si d'un sistema sanitari, el model català que va desafiar, precisament, la ministra García.
Vall d'Hebron s'adscriu a l'ICS, proveïdor majoritari imbricat en l'administració pública. Una titularitat paraestatal que l'esquerra enconada --com la CUP o els comuns-- vol fer créixer en detriment de la pluralitat.
Això sí, la divisió podria desdibuixar-se perquè no són poques les veus que aposten per integrar l'ICS al Siscat, la xarxa sanitària concertada, la qual cosa comportaria que els dos gegants de la medicina pediàtrica compartirien posició. Per ara, aquest anhel no s'ha substanciat, de manera que la discòrdia continua.