Publicada
Actualitzada

Se li redueixen les opcions d'èxit a Metges de Catalunya (MC) en la seva croada contra la Generalitat. El sindicat ha tensat moltíssim les negociacions per la millora de les condicions laborals del col·lectiu professional i per la desconvocatòria de la vaga de metges, amb una capacitat de mobilització molt limitada.

La convocatòria d'aquesta setmana només va aconseguir arrossegar de la consulta al carrer al voltant del 5% de la plantilla de facultatius, segons la conselleria de Salut; els organitzadors van xifrar el seguiment en el 31%. Un desastre que fa caure les aspiracions del secretari general, Xavier Lleonart, necessitat d'una sortida que li permeti sortir el més airosament possible del carreró.

Aquest dijous, hi ha agendada una nova reunió a Inspecció de Treball, en què les parts intentaran trobar la manera de sortir del compromís.

Apel·len a Illa

Fonts coneixedores de l'estat de les negociacions reconeixen en conversa amb aquest mitjà que hi ha "desesperació" en l'organització que lidera Xavier Lleonart. Altres veus aprofundeixen en les profundes dificultats del sindicat per sumar els seus afiliats a la causa. És més, ara, "demanen ajuda per sortir d'aquesta situació tan absurda".

De fet, el darrer moviment executat per la plataforma sindical ha estat adreçar-se formalment al president Salvador Illa perquè intervingui en les negociacions. En una carta enviada al cap del Govern, Lleonart li ha demanat que iniciï un procés "d'escolta i negociació", amenaçant que el col·lectiu "segueix obstinadament en peu".

Aquest no farà marxa enrere, resa la missiva adreçada al mandatari socialista, amb qui ja es van reunir una vegada, abans que el conflicte s'enquistés. Amb la consellera Olga Pané, s'han vist dues vegades, i amb representants del departament, en 32 ocasions des del gener de 2025, a través de les diferents taules habilitades.

Encuentro del 'president' Illa con Metges de Catalunya, en una imagen de archivo Cedida

Bloqueig

Metges de Catalunya es va escindir de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) en el moment àlgid del procés, pocs dies després del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i el discurs del rei, censurat pels independentistes. Ara, s'ha aliat amb les organitzacions nacionals per oposar-se a l'Estatut Marc impulsat pel Ministeri de Sanitat.

L'oficina de Mónica García --avui a la rampa de sortida per competir amb Isabel Díaz Ayuso (PP) la presidència de la Comunitat de Madrid-- va segellar amb els sindicats majoritaris un acord al gener per millorar el conveni bàsic dels sanitaris. No ho van fer CESM ni Metges de Catalunya, tot i que el text "recull moltes de les seves reivindicacions", assenyalen altres veus.

Luny d'"acceptar les regles del joc democràtic", segons altres fonts sindicals, la plataforma de metges catalans encadena deu jornades de vaga, i les protestes --amb màscares de Pané, que no van caure bé dins de Salut-- ja superen els sis mesos.

Manifestació de Metges de Catalunya a Barcelona, amb màscares de la consellera de Salut, Olga Pané Cedida MC

El precedent del Suprem

La convocatòria oficial de les aturades, però, no fa cap menció a l'Estatut Marc. I de les nou reivindicacions que sí recull, dues són competència de la Moncloa --la jubilació anticipada i la reclassificació del personal estatutari--, per la qual cosa la Generalitat no se'n pot fer càrrec. Tampoc de les set restants.

Aquestes fan referència a condicions laborals, com les guàrdies de 24 hores, els descansos i els temps de treball. Tanmateix, Metges ja les està negociant pel nou conveni de la sanitat concertada, i el Tribunal Suprem va tombar acords anteriors assolits amb les patronals precisament per la implicació de la conselleria i perquè aquests es van forjar fora de la taula negociadora.

El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart. Europa Press

L'entrebanc del Parlament

Tot i això, l'organització de Lleonart insisteix a crear un espai propi on seure amb el Govern. I fa seva una moció del Parlament del passat 12 de març, en què els partits van demanar a l'Executiu que entrés a negociar, tot i la sentència esmentada i que són l'Institut Català de la Salut (ICS) i el SISCAT els únics habilitats per fer-ho, com a proveïdors de les plantilles.

L'entrebanc de la Cambra catalana, forçat per Metges, va motivar la censura de les patronals. En una carta conjunta, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i la Unió Catalana d'Hospitals van cridar a respectar "els mecanismes de diàleg social i de negociació establerts legalment entre les organitzacions sindicals i les representacions empresarials legitimades".

"Ni el president, ni la consellera, ni el Parlament poden entrar", resumeixen fonts del sector.

Ple del Parlament de Catalunya Luis Miguel Añón CRÓNICA GLOBAL

D'esquena a l'ICS

Aquestes martingales del sindicat majoritari de metges a Catalunya --negades per CESM, ja que "cadascú té llibertat per fer les seves pròpies reivindicacions des de la seva comunitat"-- han generat el menyspreu de les seccions d'altres organitzacions de treballadors.

El secretari d'UGT Catalunya José Manuel Domínguez manifesta la seva incomprensió per la guerra particular encetada per MC. "Respectem profundament el dret a vaga, però entenem que no estan seguint les normes i que no és el que toca. Nosaltres estem d'acord amb l'acord signat i el defensarem", explica a aquest mitjà.

Imatge d'un CAP de l'ICS a la ciutat de Barcelona Cedida / ICS

Directius de la sanitat catalana coincideixen amb el representant sindical i conviden els metges a seure als "espais dins de la taula negociadora" per negociar les seves condicions específiques. I si bé sí que participen formalment de les converses amb el SISCAT pel nou conveni dels hospitals concertats, es resisteixen a fer-ho amb l'ICS i la xarxa pública.

Arribats a aquest punt, les vies d'escapament es redueixen al mínim per al sindicat majoritari de metges. "Nosaltres volem que això s'acabi, no tenim cap ànim que s'allargui", expliquen veus del departament. A la Travessera de les Corts, són partidaris de "sortir d'aquest embolic com més aviat millor" perquè, "encara que baix, aquest té impacte en la població".

Notícies relacionades