Antonio P. S., de 78 anys, s'ha suïcidat aquesta matinada a la presó de Ponent (Lleida), tot just un dia després de ser traslladat a un mòdul ordinari.
Segons pot avançar Crónica Global, l'intern —que va ingressar a principis d'octubre després de matar el seu gendre en plena via pública— havia estat més de sis mesos a la infermeria del centre.
Per causes que es desconeixen, aquest dimecres 15 d'abril va ser reubicat en un mòdul comú, on s'ha tret la vida.
Protocol desactivat
En el moment dels fets no tenia activat el protocol de prevenció de suïcidis, ja que no s'havien detectat indicadors que en justifiquessin l'aplicació.
Seguint el procediment establert, Justícia ha posat el que ha passat en coneixement de l'autoritat judicial i ha obert la corresponent investigació per esclarir les circumstàncies de la mort.
Centre Penitenciari Ponent (Lleida)
En un comunicat, el Departament de Justícia ha lamentat la defunció de l'intern i ha traslladat el seu condol a la família: “Qualsevol suïcidi en un centre penitenciari és un fracàs del sistema”.
Es tracta del quart suïcidi registrat a presons catalanes en el que portem d'any; com en tots els casos, el departament analitzarà les circumstàncies per reforçar la prevenció i valorar l'adopció de mesures addicionals.
Crim a sang freda
El crim pel qual Antonio va ingressar a presó va ser meticulosament planificat.
El septuagenari va esperar el seu gendre —un agent dels Mossos d'Esquadra de 47 anys, destinat a la comissaria de Mollerussa— i li va disparar diverses vegades per l'esquena amb una pistola del calibre 22, per rematar-lo després a boca de canó.
Segons els investigadors, feia dies que preparava l'atac. Després del tiroteig, va cobrir el cos amb un llençol blanc que havia portat amb ell, un gest que evidencia la fredor i preparació de l'acte, i va trucar a la seva exdona i a una veïna per explicar-los el que havia passat.
No va intentar fugir: va romandre al lloc, esperant els agents, amb la documentació a la mà. Quan van arribar els Mossos, els va lliurar el DNI sense oposar resistència i es va deixar detenir.
En les imatges a les quals va tenir accés Crónica Global s'aprecia el moment exacte de la intervenció: els policies el porten a una zona menys visible, el registren i l'emmanillen. Antonio no mostra cap emoció; està serè, immòbil, gairebé indiferent.
Els Mossos d'Esquadra i els Serveis d'Emergència al barri de Cappont de Lleida
"Franquista, masclista i violent"
Després dels fets, els veïns de La Pobla de Segur (Lleida), on vivia l'homicida confés des de feia anys, el van descriure com un home "franquista, masclista i violent en les formes".
Natural de Madrid, va arribar a La Pobla sent molt jove per treballar a Telefónica. Allà va conèixer la seva dona i va formar una família. Durant dècades va ser un veí més, però amb el pas del temps es va forjar una reputació incòmoda.
“Mai va tenir problemes amb ningú, però al poble tots sabíem de quin peu calçava”, explica un veí a Crónica Global. El recorden com un home malhumorat, obertament franquista i profundament misògin, de caràcter rígid i maneres seques.
Segons expliquen al municipi, fa un parell d'anys es va divorciar i des de llavors va iniciar una guerra oberta contra la seva exdona, la seva filla i el seu gendre, amb qui mantenia una relació especialment tensa.
Els Mossos d'Esquadra apunten que el detonant de la tragèdia va ser l'allunyament amb les seves netes, de 9 i 14 anys, a qui no podia veure des de feia temps.
La família l'havia apartat de les nenes precisament pel seu caràcter hostil, cosa que, segons les fonts consultades, havia alimentat un profund ressentiment en l'ancià.