El temps de resposta de l'administració és, en ocasions, incompatible amb les necessitats del desenvolupament infantil.
Sota aquesta premissa tècnica va arrencar aquest dimarts la jornada “Un sistema de protecció a la infància en revisió”, organitzada pel Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB).
En aquest fòrum marcat per la urgència, diversos especialistes van constatar que l'estada mitjana de 3,5 anys en centres d'acollida no és un període innocu.
Per als 8.724 menors sota la tutela de la Generalitat, cada mes d'espera condiciona la seva arquitectura emocional, una realitat que s'aguditza en els 260 infants menors de sis anys institucionalitzats. D'aquests, 110 ni tan sols arriben als tres anys d'edat.
La factura de l'"estrès tòxic"
La Dra. Anna Fàbregas, pediatra de l'Hospital Vall d'Hebron, va posar veu a un advertiment que transcendeix el social per entrar en el clínic: l'absència d'un referent afectiu estable durant l'internament prolongat altera el mapa neurològic del menor.
Aquest buit desencadena l'anomenat estrès tòxic, un procés fisiològic en què la sobreexposició prolongada al cortisol inhibeix el desenvolupament d'àrees crítiques del cervell com la cortexa prefrontal i l'hipocamp.
"L'esperança de vida d'aquests infants es veu disminuïda", va advertir la pediatra, que va insistir que cap centre residencial, independentment de la qualificació del seu personal, posseeix la capacitat de replicar els beneficis biològics d'un entorn familiar estable.
Seu de la DGAIA a Barcelona
Aquest mecanisme biològic compromet l'aprenentatge i "reprograma" el sistema immunològic del menor, predisposant-lo a patologies físiques i de salut mental cròniques.
Per a la comunitat científica, el temps que aquests menors passen en institucions representa un "període crític" on el dany per manca d'aferrament corre el risc de tornar-se irreversible.
Contra la "cultura de la retirada"
El debat sobre el model de protecció també va interpel·lar directament la filosofia de la intervenció pública.
El psicòleg Jaume Funes va centrar la seva ponència en la necessitat de blindar el dret al vincle afectiu, recordant que protegir un infant és, abans que res, garantir-li el "dret a importar a algú".
Funes va qüestionar la "cultura de la retirada" que sovint impera a l'administració, on la por al risc legal sol prevaldre sobre el dret de l'infant al seu propi entorn.
L'esdeveniment
Ajuts a les famílies
En un exercici d'autocrítica sistèmica, el psicòleg va assegurar que "la majoria de nosaltres, si se'ns apliquessin les pautes de 'bona família' que exigeix el sistema, no les passaríem".
Els experts van coincidir que el sistema no pot pretendre corregir mitjançant l'ingrés en centres el que és, en el seu origen, un problema de pobresa estructural.
Per això, l'objectiu de la reforma no és localitzar "famílies de pel·lícula", sinó dotar de suports reals les famílies biològiques perquè puguin exercir el seu rol protector sense que la precarietat econòmica dicti la separació.
La fallida en la prevenció
Perquè el sistema deixi de ser reactiu, resulta imprescindible enderrocar els murs burocràtics.
Els ponents van denunciar que la prevenció a Catalunya fracassa perquè Salut, Educació i Drets Socials operen com a compartiments estancs.
Judith Miró, directora d'institut, va lamentar que l'absència d'un expedient únic compartit impedeixi que les alertes escolars arribin amb l'agilitat necessària als serveis socials territorials.
Futur hipotecat
Aquesta fragmentació operativa allarga els temps de resposta i condemna el sistema a intervenir només quan el dany ja és greu. Les conseqüències d'aquest retard són visibles en l'etapa postinstitucional; l'educador Daniel Ortega va advertir que la inestabilitat d'aquestes llargues estades deriva en taxes d'abandonament i fracàs escolar que dupliquen la mitjana general.
Aquesta bretxa acadèmica hipoteca l'autonomia dels joves un cop compleixen la majoria d'edat, dificultant la seva integració laboral i social.
Mandat europeu
La jornada a l'ICAB va concloure amb una reivindicació tècnica que ja és un mandat de la Garantia Infantil Europea: el sistema no ha de permetre que cap menor passi més de dos anys en un recurs residencial.