Les polseres telemàtiques i els dispositius de geolocalització GPS guanyen terreny als jutjats i presons catalanes.
Cada cop més advocats les posen sobre la taula com a alternativa a la presó: una via per motivar interns en la recta final de la seva condemna… i, cada cop amb més freqüència, per evitar ingressos en preventiva mentre s'investiga un cas.
És el que demanen els pares del nadó
El fenomen no és menor. Arriba en un context de presons tensionades a Catalunya des de fa anys i amb un sistema que busca fórmules per rebaixar la pressió sense perdre el control sobre els investigats o condemnats.
De fet, aquestes mesures —pensades principalment per a la reinserció després de la condemna— han començat a colar-se també en la fase d'instrucció, com a opció menys severa davant l'ingrés a presó provisional.
Vista de l'accés a la presó de Lledoners en una imatge d'arxiu
És el camí que han intentat explorar, per exemple, els pares del nadó presumptament maltractat i agredit sexualment a Barcelona, que han demanat mesures alternatives com el control telemàtic mentre avança la investigació.
Nou contracte per 5,7 milions
És en aquest context, que el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat ha anunciat una nova licitació sobre el servei de vigilància remota de persones vinculades al sistema penal.
El contracte surt a concurs amb un valor estimat de 5,7 milions d'euros (5.741.300,52 € sense IVA), una xifra que inclou no només el servei inicial —fixat en gairebé 2,4 milions per a un període de 30 mesos—, sinó també possibles pròrrogues i ampliacions en funció de l'augment d'usuaris.
Atents 24/7
El servei, que des de 2021 el prestava l'empresa CLECE Seguridad, consisteix en el control remot de persones vinculades al sistema penal mitjançant dispositius electrònics: des de polseres GPS de geolocalització fins a sistemes de control de presència al domicili o fins i tot amb alcoholímetre incorporat.
Imatge d'arxiu de CLECE Seguridad
No es tracta només de col·locar el dispositiu. L'empresa adjudicatària haurà d'encarregar-se del subministrament, instal·lació, manteniment i retirada dels equips, així com de gestionar una unitat operativa activa les 24 hores, els 365 dies de l'any, capaç de reaccionar en temps real davant qualsevol incidència.
Coordinació entre jutges i policies
El model descansa en una coordinació constant amb jutges i cossos policials. Qualsevol alarma —des de la ruptura del perímetre fins a la manipulació del dispositiu— es transmet de forma obligatòria a les forces de seguretat, que activen els protocols corresponents.
A més, el sistema exigeix informes detallats d'incidències en terminis molt ajustats —fins i tot de 24 hores—, que reforçaran la idea que aquestes mesures busquen equilibrar dos objectius: alleujar la pressió penitenciària sense rebaixar el control sobre els investigats o condemnats.
Externalització per manca de mitjans
Des del Departament de Justícia justifiquen l'externalització del servei per la manca de mitjans propis per assumir un sistema d'aquestes característiques, que requereix una infraestructura tècnica i operativa altament especialitzada.
Exterior de la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès (Barcelona)
L'objectiu, segons els plecs publicats, és doble. D'una banda, garantir que les mesures imposades per jutges i tribunals es compleixen de manera efectiva, oferint seguretat jurídica i control a la societat.
D'altra banda, afavorir la reinserció social de les persones condemnades, permetent que puguin complir part de les seves mesures en el seu entorn habitual sense trencar completament amb la seva vida quotidiana.
La Seguretat Privada ho celebra
Des d'ADN Sindical Seguretat i Serveis de Catalunya, el major sindicat del sector de la seguretat privada, celebren la renovació d'aquesta licitació i la consideren una mesura “necessària i exemplar”.
Al seu parer, el reforç dels sistemes de control telemàtic no només garanteix el compliment efectiu de les mesures judicials, sinó que també contribueix a destensar el sistema penitenciari català, sotmès a una pressió creixent en els darrers anys.
En aquesta línia, destaquen que aquest model permet mantenir un equilibri entre control i reinserció, alhora que descarrega els centres penitenciaris sense comprometre la seguretat.