100 detinguts per jihadisme en un sol any. Espanya va tancar 2025 amb un volum d'activitat antiterrorista que no es registrava des de les seqüeles directes dels atemptats de l'11-M, el 2004. Catalunya, per la seva banda, va ser la comunitat amb més detencions, amb 33.
Aquest dimecres, en una jornada de treball al Casal del barri Maresme (Barcelona), comandaments policials i acadèmics han analitzat una mutació de la ideologia extremista violenta.
El jihadisme és avui més jove, eminentment digital i es recolza en processos d'autorradicalització exprés.
L'obertura institucional ha anat a càrrec de Esther Giménez-Salinas, Síndica de Greuges de Barcelona, qui ha subratllat la importància de la rehabilitació i el treball positiu amb els joves com la via amb "més resultats" per evitar derives radicals.
Detecció primerenca
L'increment en les estadístiques de detencions respon a un canvi en el paradigma d'investigació. El tinent de la Guàrdia Civil, Víctor Martín, ha explicat que l'èxit preventiu actual depèn de la velocitat de resposta.
Mapa de detencions de presumptes terroristes jihadistes a Espanya el 2025
Segons Martín, els cossos de seguretat han mutat els seus protocols per centrar-se en l'estructura en línia i en els "autors autònoms".
"Hem augmentat la xifra perquè som capaços d'identificar-los abans", ha afirmat l'oficial, i ha destacat, a més, que la intel·ligència actual permet neutralitzar aquests actors en fases d'autocapacitació, molt abans que assoleixin una etapa operativa o disposin d'un pla d'atac concret.
Transmissió veloç
Aquesta eficàcia en l'àmbit de la seguretat col·lisiona amb una realitat social marcada per la polarització. Els ponents han coincidit que conflictes internacionals com els de Gaza i Iran han funcionat com "catalitzadors".
No són l'origen de la radicalització, però han accelerat processos que anteriorment requerien anys d'adoctrinament i que ara es consumeixen en pocs mesos a través de la xarxa.
Propaganda dirigida
El perfil del radicalitzat el 2026 ha consolidat la caiguda dràstica de l'edat mitjana.
El Ministeri de l'Interior ha alertat que la propaganda terrorista ha abandonat els canals convencionals per integrar-se en plataformes d'streaming i comunitats de videojocs.
Mitjançant l'ús d'emojis, estètica gamer i música urbana, les organitzacions aconsegueixen captar una generació que s'ha socialitzat íntegrament en entorns digitals.
Moussa Bourekba, investigador del CIDOB, un centre de recerca en relacions internacionals, ha advertit sobre la vulnerabilitat d'aquests joves davant la propaganda dirigida.
Imatge de la detenció del presumpte terrorista a Mataró el 2022
Bourekba ha assenyalat que el factor socioeconòmic ja no és l'únic determinant. "Qualsevol persona pot ser víctima d'aquesta manipulació, no només els socialment exclosos", ha subratllat, desarticulant el mite que el jihadisme és un fenomen exclusiu de la marginalitat.
La clau resideix, segons l'expert, en l'erosió del sentit crític davant narratives d'odi que circulen sense filtre a les xarxes socials.
Identitat subjectiva
El debat sobre la integració ha ocupat l'eix central de la jornada, amb l'ombra dels atemptats del 17-A encara present.
Xavier Torrens, director del Màster de Prevenció de la Radicalització de la Universitat de Barcelona (UB) i el mateix Bourekba han incidit en què la "integració objectiva" —dominar l'idioma o tenir feina— ha demostrat ser un diagnòstic insuficient.
El cas de la cèl·lula de Ripoll el 2017 continua sent l'exemple paradigmàtic d'aquest error de percepció. Els nou joves que van perpetrar els atacs parlaven català, participaven en activitats locals i treballaven en la indústria de la zona.
Tanmateix, sota aquesta pàtina de normalitat, existia una "percepció de rebuig". "Deien que els joves de Ripoll estaven integrats perquè parlaven català. És reduccionista" ha recordat Bourekba.
Investigacions recents confirmen que aquells joves vivien una fractura entre els valors occidentals i una identitat musulmana que percebien com atacada, cosa que va facilitar el treball de l'imam Abdelbaki Es Satty com a catalitzador de l'odi.
Aquesta bretxa de pertinença es veu alimentada avui per episodis de racisme i islamofòbia, com els càntics registrats la setmana passada a l'estadi de Cornellà durant l'Espanya-Egipte.
Per als analistes, l'extrema dreta i el jihadisme funcionen com a vasos comunicants. Els discursos xenòfobs validen la narrativa radical, confirmant al jove en procés de captació que, malgrat els seus esforços, mai serà acceptat com a part de la societat.
Paràlisi institucional
Mentre la resposta policial es sofisticada amb tecnologia i control de xarxes, la intervenció social mostra signes d'esgotament.
Mohammed Alami Susi, president de l'associació Itran, ha denunciat la desatenció administrativa en els entorns més vulnerables. "L'abandonament escolar en un centre de menors és del 76%. O els condemnem a la delinqüència o són captats. Cap administració escolta" ha sentenciat.
La prevenció des de l'àmbit civil enfronta, a més, una barrera ideològica. Els vocals han apuntat que existeix una reticència generalitzada entre docents i treballadors socials a abordar la radicalització per temor a fomentar l'estigmatització.
Aquesta inhibició institucional deixa a la policia com l'únic actor amb presència real en el conflicte, centrant tota l'estratègia en la resposta penal i no en la desactivació del relat radical.
Diagnòstic rigorós
Joan Carles Tortosa, analista dels Mossos d'Esquadra, ha destacat que el jihadisme ha guanyat en capil·laritat el que ha perdut en letalitat a gran escala.
El degoteig d'actors individuals és avui l'amenaça principal. Tortosa ha insistit que el fracàs de la integració es manifesta en l'adopció d'identitats excloents, un terreny on la propaganda visual i simplificada té un èxit massiu.
La resolució del fenomen no sembla dependre únicament del nombre de detencions, que previsiblement seguirà sent elevat a causa de l'eficiència dels serveis d'informació.
El repte immediat per al 2026 és, per als experts, el disseny de polítiques públiques que nomenin i tractin les causes de fons. Com ha conclòs Xavier Torrens: "És impossible enfrontar un problema si ni tan sols es nomena".