La població gitana conforma la principal minoria ètnica europea establerta a Catalunya i, en canvi, els 75.000 gitanos que viuen a la regió arrosseguen xacres com l'abandonament escolar, la pobresa i la discriminació.
De fet, el 60% de les llars gitanes es troben en situació de privació material, mentre que el 65% dels menors abandonen els estudis obligatoris; més de dos terços dels joves no aconsegueixen graduar-se a l'ESO.
Així mateix, el 85% d'ells asseguren haver patit situacions de discriminació o antigitanisme.
El Govern de la Generalitat ha dissenyat un pla orientat a pal·liar aquests efectes que colpegen la comunitat romaní. La conselleria de Drets Socials i Inclusió confia a la seva nova Estratègia Catalana del Poble Gitano 2026-2030 la reducció de les desigualtats econòmiques que es reprodueixen de generació en generació.
La consellera Mònica Martínez Bravo, en una imatge d'arxiu
Educació i ocupació
El document estableix 23 objectius i posa el focus especialment en aquelles polítiques amb més capacitat transformadora, amb una prioritat clara: l'educació i l'ocupació.
D'aquesta manera, l'oficina que comanda Mònica Martínez Bravo destinarà recursos addicionals a les escoles amb una alta concentració d'alumnes gitanos, incloent-hi programes de mentoria amb referents gitanos que acompanyin els escolars per garantir la seva formació.
Precisament la conselleria s'ha servit de figures gitanes per a la presentació de l'estratègia, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, que alberga el primer document que acredita la presència del poble romaní a la península Ibèrica, datat el 1425.
Han participat en l'acte els diputats Andrés García Berrio (Comuns) i Susana Martínez (PSC), Francisco Vargas Porras, regidor del Districte de la Mina de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, i Jelen Amador López, doctora en Sociologia, formadora i activista gitana.
Trencar la barrera del mercat laboral
En matèria laboral, la taxa d'atur entre la població gitana se situa en el 36%, 2,6 vegades més gran que la catalana en general. En el cas de les persones entre 18 i 24 anys, una de cada dues no treballa. A això cal afegir uns ingressos familiars que, en el 75% dels casos, se situen per sota dels 1.500 euros al mes.
És per això que la nova estratègia --que és un full de ruta, per la qual cosa no recull inversions concretes-- busca reforçar la formació professional, establir aliances amb empreses i facilitar itineraris d'inserció laboral més estables, així com reduir les barreres en l'accés al mercat laboral.
Entre les actuacions previstes destaca també la creació de la Casa de la Cultura Gitana, concebuda com un espai de reconeixement, visibilització i promoció de la cultura i la identitat gitana.