Tomàs Josep Salàs, director d'Antifrau, sobre l'auge de denúncies: "A Catalunya hi ha més paranys per al corrupte"

La corrupció no desapareix, però sí que pot posar-se contra les cordes. Aquest és el punt de partida —i també el repte— de la Oficina Antifrau de Catalunya, que afronta una nova etapa amb més denúncies que mai i una creixent consciència social contra les males pràctiques.

Al capdavant hi ha, des d'aquest 2026, Josep Tomàs Salàs Darrocha, magistrat de carrera i acabat d'arribar a la direcció de l'organisme. Ha estat titular del Jutjat Penal número 22 de Barcelona i ha passat també per Manresa, Vic i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on va exercir com a lletrat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) adscrit a la Presidència.

Des d'aquesta posició, defensa una institució “rabiosament independent” que ja tramita més de 2.000 denúncies a l'any i que s'enfronta ara a reptes clau: protegir millor els alertadors, incorporar intel·ligència artificial i consolidar un model que faci cada cop més difícil “sortir-se'n amb la seva”.

En aquesta entrevista amb Crónica Global, traça un diagnòstic clar: avui hi ha més control, més exigència, encara que també existeix la por a denunciar.

Per començar pel bàsic: què és exactament l'Oficina Antifrau de Catalunya i què fa en el seu dia a dia?

L'Oficina Antifrau ha anat evolucionant des del seu origen, al ritme de les diferents lleis que s'han anat aprovant. Avui la podríem definir com una agència integral de lluita contra la corrupció.

Això inclou la prevenció, la investigació, la posada a disposició d'un canal extern perquè ciutadans i servidors públics puguin denunciar fets que coneguin, la supervisió dels canals interns que la llei obliga a tenir a administracions i a bona part del sector privat, la protecció de les persones alertadores que ho sol·licitin i, si escau, l'exercici de potestats sancionadores.

L'Oficina ha estat sempre dirigida per perfils de l'àmbit jurídic. Fins a quin punt això garanteix la seva independència?

Probablement aquesta pregunta l'haurien de respondre qui ha fet els nomenaments, és a dir, els presidents de la Generalitat i els grups parlamentaris.

Des de la meva perspectiva, es tracta de buscar un perfil independent, com el que poden aportar membres de la carrera judicial o fiscal.

Però més enllà del perfil, la independència es garanteix exercint-la. Sent rigorosos i, diria, rabiosament independents. Això té dues direccions: d'una banda, no permetre interferències —i he de dir que no tinc constància que s'hagin produït— i, de l'altra, ser absolutament respectuosos amb l'activitat i les decisions del Parlament i del Govern.

Si existeix una oficina antifrau és perquè assumim que la corrupció existeix. Quin diagnòstic fa de Catalunya en els darrers anys? Som una societat corrupta?

La corrupció existeix des de fa segles. Ja en temps del rei Hammurabi, fa més de 4.000 anys, es legislava contra funcionaris corruptes. Per tant, no és un fenomen nou.

El que sí que ha canviat és el context social. Jo diria que a Catalunya hem avançat molt, especialment en el nivell d'exigència i en la menor tolerància cap a la corrupció.

Si comparem la societat actual amb la de fa 15, 30 o 50 anys, l'exigència és molt més gran i la conscienciació també. I això es tradueix en una cosa molt clara: l'increment de denúncies que rep l'Oficina, que està directament vinculat a una major confiança per part de la ciutadania i, en especial, dels servidors públics.

On són avui els principals riscos?

Nosaltres gestionem el que podríem anomenar un “menú estàndard”. Indiscutiblement, la contractació pública és un dels principals àmbits de risc. També ho és la funció pública i, en general, els conflictes d'interessos.

La percepció de corrupció està alineada amb la corrupció real?

El problema és que no tenim xifres objectives, perquè la corrupció, per definició, és una activitat secreta. El silenci i l'ocultació formen part de la seva pròpia estructura.

Per això treballem amb percepcions, i aquestes percepcions estan molt condicionades pel rebuig social. Fins i tot encara que es castigués tots els corruptes, tornessin els diners i es reparessin els danys, seguiria existint un dany reputacional que és pràcticament irreparable.

A més, hi ha un altre factor: els temps. Els casos de corrupció tenen tramitacions molt llargues. Sovint es jutgen fets de fa 10, 15 o 20 anys. Això fa que sempre hi hagi casos a l'agenda pública, cosa que impedeix que hi hagi períodes sense notícies de corrupció que permetin ajustar millor aquesta percepció.

De quin volum de denúncies estem parlant actualment?

L'any 2025 vam rebre unes 2.100 denúncies. Per posar-ho en context, el 2016 en van ser unes 150. És a dir, el creixement ha estat molt significatiu.

I la previsió per aquest any és d'entre 2.300 i 2.400 denúncies, cosa que suposa un increment de més del 10%.

Té l'Oficina capacitat per assumir aquest augment?

Fins ara ho hem resolt incrementant la plantilla. Però probablement estem arribant al nostre límit humà i organitzatiu.

Per això estem impulsant un canvi important en les eines, especialment en l'àmbit documental i tecnològic. Hem licitat un sistema que incorpora intel·ligència artificial per ajudar-nos a gestionar millor les denúncies i reduir la càrrega manual.

Altrament, necessitaríem créixer molt més en personal, cosa que seria difícilment sostenible.

Quin recorregut segueix una denúncia dins de l'Oficina?

Les denúncies són molt diverses, però podem agrupar-les en quatre tipus: anònimes, anonimitzades —en què coneixem el denunciant però no es fa pública la seva identitat—, identificades i aquelles en què la persona sol·licita ser considerada alertadora protegida.

Les denúncies identificades solen ser més completes i amb més documentació. Les anònimes requereixen més feina d'investigació.

A partir d'aquí, sol·licitem documentació a administracions o particulars, analitzem contractes, expedients o processos, i també podem fer entrevistes.

En els casos més greus, si apreciem indicis de delicte, traslladem l'assumpte a la Fiscalia. Si no hi ha delicte però sí irregularitats, emetem un informe raonat a l'administració afectada perquè corregeixi la situació en un termini determinat i ens informi de les mesures adoptades.

Si no actua, això queda reflectit a la memòria anual.

Parlem dels alertadors. Està suficientment protegida aquesta figura?

No. La protecció és insuficient.

Depèn de diversos factors: la llei estatal, l'actuació de la pròpia Oficina, les circumstàncies personals de l'alertador i la resposta de la institució afectada. I en molts casos aquesta suma és clarament millorable.

Hi haurà una llei catalana?

S'està treballant en això. Tinc el compromís del president de la Generalitat que es presentarà un projecte de llei en aquesta legislatura. Després veurem com evoluciona, però és imprescindible.

Segueix havent-hi por a denunciar?

Sí. I a vegades no és per desconeixement, sinó precisament per coneixement. Hi ha persones que s'informen i decideixen no fer el pas.

Per això nosaltres oferim una figura prèvia, podríem anomenar-la de "prealertador", perquè la persona s'informi abans de decidir.

La situació pressupostària actual, amb els comptes encara pendents d'aprovació, preocupa a l'Oficina Antifrau?

Sí, preocupa. L'augment de denúncies ens ha obligat a incrementar personal i recursos amb el pressupost actual, que no ha crescut al mateix ritme.

És cert que hem pogut tirar d'alguns romanents d'anys anteriors i això ens permet, per ara, cobrir les necessitats. Però si la situació es perllonga i seguim sense nous pressupostos, podríem haver de prescindir d'alguns reforços.

Això implicaria una ralentització de l'activitat de l'Oficina.

És a dir, més feina amb els mateixos recursos.

Exacte. Estem parlant d'un increment de més del 10% en el nombre de denúncies amb una estructura pràcticament igual.

És una situació que no és exclusiva de la nostra institució; passa en moltes administracions: les plantilles no sempre estan dimensionades per a la demanda real.

Nosaltres intentem adaptar-nos amb ajustos interns, reorganitzant recursos i funcions —una mica com un Tetris constant—, però arriba un punt en què és complicat continuar absorbint més càrrega sense afectar el ritme de treball.

Quins són els grans reptes del seu mandat?

El principal és consolidar la institució. Les organitzacions necessiten temps per assentar-se.

També volem incorporar eines com la intel·ligència artificial per ser més eficaços, millorar la protecció dels alertadors i avançar en un objectiu que em sembla clau: introduir la cultura de la integritat en el sistema educatiu, des de batxillerat fins a la universitat.

Es pot erradicar la corrupció?

Erradicar-la completament és molt difícil, perquè és un fenomen multidisciplinari: hi intervenen factors jurídics, econòmics, psicològics i socials.

Però sí que es pot contenir. I aquí són clau dos elements: la prevenció i la dissuasió. El que realment frena la corrupció és la probabilitat de ser descobert.

Avui és més difícil cometre corrupció sense ser descobert?

Sí. Avui hi ha més controls, més transparència, més procediments i més institucions vigilant. Això fa que sigui més difícil “sortir-se'n amb la seva” que fa 10 o 20 anys.

Catalunya és especialment exigent en aquest sentit?

Probablement sí. Hi ha una societat civil molt implicada i múltiples institucions de control: l'Oficina Antifrau, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, a més de jutges, fiscals i cossos policials.

Tots aquests elements configuren un entorn en què la corrupció té cada cop més obstacles.