Catalunya travessa una situació hídrica excepcional després d'un hivern marcat per pluges freqüents i generalitzades. Les conques internes han assolit el 91,5% de la seva capacitat, mentre que el sòl presenta nivells màxims de recàrrega a pràcticament tot el territori.
Des de començaments de 2026, els embassaments han experimentat una recuperació molt significativa. El volum emmagatzemat ha passat de 573 hectòmetres cúbics l'1 de gener a 620,82 a finals de març, la qual cosa suposa un augment de 47,82 hectòmetres cúbics en tot just tres mesos.
Aquest creixement ha estat especialment notable si es compara amb l'any anterior: al març de 2025 les reserves se situaven al 63,6%, gairebé 28 punts menys que en l'actualitat.
Millora
El sistema Ter-Llobregat, fonamental per a l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona i Girona, també reflecteix aquesta millora, en situar-se al 92,2% de la seva capacitat, més de sis punts per sobre dels nivells d'inici d'any.
Alguns embassaments han registrat pujades destacades, com Siurana, que ha passat del 17% al 75,9%, o Riudecanyes, que pràcticament ha assolit l'ompliment tècnic en fregar el 100%.
Pluges
L'increment de les reserves es va concentrar sobretot entre gener i febrer, coincidint amb episodis de precipitacions intenses. Part d'aquest augment es deu a l'impacte del temporal Harry, que va deixar pluges abundants i generalitzades a les conques internes.
Durant aquest període, embassaments com Sau o Darnius Boadella van registrar pujades molt ràpides, consolidant la recuperació hídrica després de mesos anteriors de més sequera.
Evolució
Al març, la tendència va ser més desigual. Alguns embassaments van experimentar lleugeres baixades, mentre que d'altres van continuar guanyant capacitat, cosa que reflecteix una estabilització després del fort creixement de les setmanes anteriors.
Malgrat aquestes oscil·lacions, el balanç global del trimestre continua sent clarament positiu.
Saturació
En paral·lel a la millora dels embassaments, el sòl català ha assolit un nivell de saturació hídrica pràcticament total. Aquest estat es va detectar de manera simultània en diferents estacions de mesura a mitjans de desembre i s'ha mantingut durant mesos.
Els sensors mostren valors propers a 0 kPa en el potencial hídric, la qual cosa indica que les plantes no necessiten esforç per absorbir aigua, un senyal inequívoc de saturació.
Persistència
En alguns punts, aquesta situació s'ha prolongat durant llargs períodes. És el cas d'Aguilar de Segarra, on el sòl es va mantenir saturat durant 88 dies consecutius, tant en superfície com en profunditat.
Aquest comportament també s'ha observat en zones amb climes tradicionalment més secs, fet que reforça el caràcter excepcional de l'episodi.
Excepcionalitat
Els experts subratllen que es tracta d'un fenomen poc habitual tant per la seva durada com per la seva extensió territorial. La combinació de pluges constants, associades a baixes pressions atlàntiques, ha generat una recàrrega simultània d'embassaments i sòls.
De fet, la precipitació registrada aquest hivern se situa en el percentil 100 respecte a les sèries històriques, confirmant-se com una de les més intenses registrades.
Perspectiva
De cara als pròxims mesos, l'impacte del desgel serà limitat a les conques internes, on l'acumulació de neu és reduïda i la seva aportació als embassaments sol ser progressiva.
Mentrestant, les dessalinitzadores continuen funcionant al 50% amb l'objectiu d'afavorir la recuperació d'aqüífers i mantenir l'equilibri del sistema hídric.