Dins de la major confraria de Mataró: "Ho fem tot per una setmana que ens dóna vida la resta de l'any"

La Mare de Déu dels Dolors i el Jesús Cautiu creuen les gegantines portes de la Basílica de Santa Maria de Mataró una última vegada aquesta Setmana Santa minuts abans de la mitjanit del Divendres Sant.

Amb el públic fora, l'interior queda durant uns segons en un silenci que recull el pes de 25 quilos sobre les espatlles de cadascun dels noranta germans que porten cinc hores sota el pas i la càrrega de un any de treball que acaba de culminar.

Brollen llàgrimes entre llargs abraçades i xiuxiueigs de “ho vam fer” i “va valer la pena”. Cadascú busca la manera de alleugerir la tensió i surten a prendre l'aire al pati de l'església mentre comenten com ha anat minut a minut. Fane mal les espatlles, les lumbars, els genolls i els peus, però, ara mateix, hi ha més orgull que patiment.

Trasllat

Dos setmanes abans, a Rocafonda, l'olor a kebab gairebé oculta completament el perfum que emana dels encensers agitats davant de la casa de la Confraria de Jesús Cautiu i Nostra Senyora dels Dolors aquest dissabte, 21 de març, minuts abans de les 17.30, quan començarà la processó del Solemne Trasllat.

És la primera de les quatre processons en què participarà la Confraria en dues setmanes. La missió d'avui és que les imatges arribin a la Basílica, des d'on sortiran les properes peregrinacions. Ja gairebé no queda temps per ultimar detalls i els estómacs fets un nus de tots els participants ho testifiquen.

Gana

La majoria dels portadors, nazarens, mantilles i músics han sortit en processó desenes de vegades. Tanmateix, tenen els nervis a flor de pell com el primer dia i, si en alguna cosa coincideixen tots, és en què no han pogut ni menjar.

“Aquell dia no es menja ni res, és que no tens gana”, sospira Manuel Prados, capatàs de la Confraria, l'home encarregat de dirigir el pas dels portadors amb un martell que va picant en una campana penjada del tron de la Mare de Déu per donar indicacions.

Assajos

Porta dos mesos conduint els assajos perquè, arribats a aquest moment, tot surti bé, però no pot evitar patir, donada la responsabilitat de la seva posició: “Ho visc amb molts nervis, des de molts dies abans de la processó ja estic donant voltes al cap”.

Aquest any la tensió és fins i tot més gran, ja que hi ha gairebé seixanta cares noves a la Confraria a les quals ha calgut ensenyar a posar-se sota un pas. “El primer dia d'assaig em vaig quedar sorprès perquè va venir molta gent”, somriu el capatàs sobre una tendència que, assegura, s'ha repetit en altres confraries de Mataró.

Han practicat fins a tres vegades per setmana i ha donat els seus fruits. Amb les dues imatges titulars d'aquesta confraria fundada el 1986 de la qual formen part més de 400 persones ja ubicades dins del temple catòlic de més rang a la ciutat, comença el compte enrere per a l'inici de la Setmana Santa.

Relleu

“Uns anys enrere vèiem que això s'anava apagant, cada vegada hi havia menys gent”, comenta Prados. "Però torna a haver-hi molts portadors que volen sortir per Setmana Santa, hi ha un molt bon ambient d'aquesta joventut que està empenyent", li respon Antonio Jesús Prado, un dels membres més antics de la Confraria.

"Ha entrat una junta jove, amb moltíssimes ganes de fer coses noves, de pujar, de que se'ns torni a veure, aquest any serà com un ressorgir", aplaudeix Pilar Cortijo, la responsable de vestir la imatge del Jesús Cautiu.

En aquesta junta s'ha estrenat, amb només 23 anys, Paula Zorrilla com a vice-germana major. Va entrar a la confraria amb vuit anys de la mà del seu pare i ella mateixa confessa la seva "sorpresa" davant l'interès de la seva pròpia generació: "No sé si és per moda o per una devoció que ara ve impulsada per no sé què, però veig la gent força oberta de ment com perquè els agradin aquest tipus de coses".

Retrobar-se

Són les vuit del vespre de dilluns, 6 de febrer, i els amples murs d'aquesta Basílica on xoquen el Barroc i el Neoclàssic són incapaços de resguardar d'un hivern especialment fred a la capital del Maresme. És dia de retrobaments i noves trobades.

Arriben al primer assaig de portadors amb sabata negra, la mateixa que es posaran durant les processons. Mentre molts es posen al dia, després de mesos sense veure's, Zorrilla i un altre company s'encarreguen de mesurar a l'espatlla l'alçada de tots els que carregaran algun dels dos passos aquesta Setmana Santa. Amb aquesta dada, el capatàs posarà cadascú al seu lloc precís per equilibrar el pes.

Ritme

Després d'unes breus explicacions del capatàs sobre el significat de cada toc de campana i l'aclariment de com col·locar-se per carregar la biga a l'espatlla i amb quin peu començar, sona una primera marxa pels altaveus: "Tranquils, la música ja us anirà marcant el ritme", diu Prados per relaxar els nervis dels novells.

Avui porten només l'esquelet del pas, però li aniran afegint pes les properes setmanes, mentre aprenen a seguir els tempos de l'Agrupació Musical que els guiarà pels carrerons del centre de Mataró.

Arribada

En dies així, Luis Alejo Ramos, el nou germà major, recorda el mateix moment, però catorze Setmanes Santes enrere, quan la família de la seva dona ja formava part de la Confraria.

"Un any em va dir que volia carregar les seves imatges i jo em vaig comprometre a anar-la a veure, però s'acostava el dia de la processó i els faltava gent, així que em van demanar que els donés un cop de mà per al Divendres Sant; jo ni m'ho vaig pensar i vaig dir que sí, però amb la condició que sortiria també el Divendres dels Dolors i el Diumenge de Rams".

Resistència

L'Agrupació Musical, que porta el mateix nom que la Confraria, assaja encara més hores. Durant tot l'any, es reuneixen els diumenges a la tarda en una sala que l'Ajuntament de Mataró els cedeix a la masia Can Boet, però entre setmana també fan pràctiques en grups més petits segons els instruments.

"Cal preparar la resistència amb assajos durs, perquè al final haurem d'estar tocant al carrer durant cinc hores", assenyala Gabriel Moreno, cornetista autodidacta i un dels quatre directors de l'orquestra, orgullós de les tres noves marxes que, amb una mica de suor i molt de "prova i error", han aconseguit incorporar per a aquesta Setmana Santa.

"De debò feu tot això per una setmana a l'any? És que aquesta setmana ens dóna vida tot l'any", es respon a si mateix sobre l'esforç que suposa l'organització d'una processó per aquells implicats "en el món".

Cautiu

Després d'un Divendres dels Dolors de dol i amb la Mare de Déu com a protagonista, per donar suport en el seu patiment a Maria, durant la mort del seu fill, la imatge del Crist Cautiu surt al carrer en la processó del Prendiment de Jesús del Diumenge de Rams.

"És el millor dia de l'any perquè el veig gloriós", afirma Cortijo, després de vestir la imatge, un ritual que segueix a soles, juntament amb el seu nebot, que li fa d'ajudant, i segons les instruccions que va aprendre dels fundadors de la Confraria.

"Abans de tocar-lo, li recitem una oració i li demanem que ens deixi desvestir-lo", comença, "perquè, per nosaltres, és quelcom més que una imatge i li devem un respecte". Li retira les potències --les tres peces d'orfebreria que porta al cap-- i li cobreix la cara amb una capa.

Vincle

Cortijo sent una gran responsabilitat en aquest moment d'intimitat que viu juntament amb el Cautiu abans de cada sortida, ja que és una "imatge molt cara i molt estimada" a la qual ha d'exaltar.

"A mi m'agrada sempre que vagi com més senzill, millor; si el puc posar llis, el poso llis perquè, al final Jesús Cautiu, no ha de portar res més, encara que per al Divendres Sant sí que li poso la seva túnica brodada, va de rei", detalla sobre els patrons que segueix per fer la seva feina, a més de conjuntar els gemelos amb el mantell de la Mare de Déu.

Aquest coneixement l'està inculcant ara al seu nebot, com fa anys un veterà va fer amb ella: "Només veure els seus ulls quan li vaig preguntar si volia ajudar-me ja vaig saber que era el seu". Celebra que aquesta tasca que comparteixen els ha unit més, amb un llaç "preciós".

Família

"Som una família" és la resposta unànime en preguntar a qualsevol membre de la Confraria de Jesús Cautiu i Nostra Senyora dels Dolors sobre quin tipus de vincle comparteixen.

Per a Moreno va ser també el seu refugi quan de petit va arribar a Espanya des de l'Argentina. Recorda que la seva àvia els va portar a veure "una cosa molt bonica" a Mataró, on ella vivia, i es van quedar tots "enamorats". Tant va ser així, que la seva germana va esperar un any sencer per seguir tota la processó i "trobar on era la Mare de Déu". A la següent Setmana Santa, ja formaven part de la Confraria.

"Els nostres inicis aquí van ser complicats i va ser la Confraria la que ens va ajudar a integrar-nos", sosté amb rotunditat. Lamenta que en alguns entorns es reien d'ells per l'accent i per fer servir expressions argentines, però "a la Confraria això mai va existir": "Aquí vam trobar aquest escalf i aquesta acollida, no érem estranys".

Escaletes

El tron de fusta del Jesús Cautiu surt per la porta de la Basílica i una nostàlgia envaeix automàticament els seus portadors. "Pujar les Escaletes el Diumenge de Rams és la tradició que sempre ens ha diferenciat", introdueix el capatàs.

Per aquest carrer estret d'uns cinquanta metres d'adoquins i gran inclinació pujaven corrent amb el pas a coll. “Al principi, es va fer com un repte: I per què no pugem per aquí? Ens vam venir amunt i ho vam fer, però és molt perillós”, relata Prados.

“És molt emocionant i els propis nervis del portador fan que pugis, però també és molt perillós i jo, com a capatàs, he de vetllar per la seva seguretat”, argumenta sobre per què aquesta tradició ha quedat suspesa des de 2022.

Tradició

Les opinions entre els partidaris i contraris de reprendre la tradició estan molt dividides. “Jo he tingut oportunitat de pujar-les i impressionen moltíssim, només qui ha estat allà sota sap el que són les Escaletes", comenta el germà major, reconeixent la seva perillositat. "Només encarar el carrer, ja hi havia gent plorant perquè sabia el que venia", afegeix Moreno.

"La gent ho esperava a les Escaletes i el Cautiu anava pràcticament sol la resta del recorregut, però preferim que estigui acompanyat tot el camí, creiem que llueix moltíssim més", subratlla Zorrilla sobre l'altre argument que va acabar amb la pujada de les Escaletes.

"Per mi era el més gran, se'm posa la pell de gallina només de recordar-ho, el que senties sota el pas en aquell moment i en arribar a dalt no es pot explicar", lamenta Cortijo, amb l'esperança de tornar-ho a viure algun dia.

Última

L'última processó de la Setmana Santa arriba la tarda del Divendres Sant, en què participen totes les confraries i germandats de la ciutat, encapçalades per l'entitat cultural dels Armats de Mataró. A la plaça de Santa Maria no hi cap ni una agulla i "el nervi batega per tot arreu", defineix Zorrilla.

Per a Ramos estan a punt d'acabar uns dies de "sentiment, felicitat i por" en completar el seu primer Via Crucis al capdavant de la Confraria i, per a Moreno, el moment de relaxar-se, per fi: "Nosaltres sempre diem que per Setmana Santa no gaudim, patim; gaudim quan acaba, quan ha sortit tot bé".

Fe

"Sortir al carrer és la culminació espiritual interior del teu any treballant la fe i l'esperança", tanca el capatàs amb un últim toc de campana amb el qual els dos passos tornen a descansar sobre el terra de pedra de la Basílica.

Només queden 350 dies per al proper Divendres dels Dolors i no hi ha temps a perdre per començar amb els preparatius.