Les vies ràpides a Catalunya deixaran de ser un terreny fàcil per delinquir. O, almenys, aquest és l’objectiu que persegueixen els Mossos d’Esquadra amb el desplegament del nou pla 'Kanpai-Pista.'
Una ofensiva policial que estèn la pressió contra la multireincidència a les grans autovies i autopistes catalanes, amb especial atenció a l’AP-7.
Després de reordenar el mapa delictiu a ciutats com Barcelona i la seva àrea metropolitana amb el 'Pla Kanpai', la policia catalana fa ara un pas més i posa el focus en un espai on els delinqüents persistents —els anomenats DARP (delinqüents actius amb risc de persistència)— es mouen amb especial comoditat: autopistes i àrees de servei.
De nord a sud
El pla, en marxa des de l’1 de gener de 2026, abasta els prop de 350 quilòmetres de l’AP-7 al seu pas per Catalunya, a més d’altres vies estratègiques com la C-32, la C-25 o l’A-2.
"No ens podem centrar en un punt i oblidar-nos de la resta", va subratllar l’intendent Txema Montero, cap de la Divisió de Trànsit, durant la presentació del dispositiu.
Un pla que, com van explicar els comandaments implicats, trenca amb els límits territorials clàssics i es desplega de manera coordinada a pràcticament totes les regions policials.
Un agent de l’ABP de Granollers col·locat a la sortida d’una àrea de servei a l’AP-7
Menys delictes, més pressió
Els primers resultats apunten a un impacte immediat. Entre gener i febrer de 2026, els fets delictius en aquestes vies han caigut un 37%, passant de 622 a 384.
També han baixat de manera notable les trucades al 112, amb una reducció del 47%.
Darrere d’aquestes dades hi ha un increment substancial de la pressió policial.
Les hores de servei s’han disparat un 117% —de 9.000 a prop de 19.000—, cosa que ha permès augmentar un 171% les identificacions i elevar les detencions de 25 a 41 en només dos mesos (respecte al mateix període de l’any anterior).
Agent de la Unitat de Trànsit col·locant el cep al vehicle intervingut
En paral·lel, els Mossos han actuat sobre 40 vehicles clau per a l’activitat criminal: 29 han estat intervinguts i 11 recuperats després de constar com a robats.
"Sense vehicles, no hi ha delicte”, resumeix l’intendent Montero, que considera l’ofec logístic com un dels pilars estratègics del pla.
Ordres d’allunyament
Més enllà del desplegament policial, el pla incorpora una vessant judicial clau. En coordinació amb fiscalia i els jutjats, els Mossos han aconseguit imposar 28 ordres d’allunyament —11 a lladres i 17 a 'teloners'— que els prohibeixen accedir a les seves zones habituals d’actuació.
Es tracta d’una eina que ja ha demostrat la seva eficàcia en altres entorns, com l’aeroport de Barcelona, i que ara es trasllada a la xarxa viària per limitar els moviments dels multireincidents.
Radiografia del delicte
Així mateix, l’anàlisi operatiu ha permès identificar dues grans tipologies delictives que concentren la majoria dels fets.
D’una banda, els lladres diürns —coneguts com 'punxa-rodes'—, que actuen en petits grups i seleccionen les seves víctimes, sovint turistes amb vehicles d’alta gamma.
La seva tècnica és tan simple com eficaç: simulen una avaria, obliguen el conductor a aturar-se i aprofiten la distracció per sostreure objectes de valor.
Agent de la Unitat de Trànsit de Mossos en una de les sortides del Circuit de Catalunya
A l’altre extrem, detalla el sergent Raül Oliva, cap de la Unitat Operativa de Mobilitat (UOM), hi ha els 'teloners', grups més nombrosos que operen de nit i centren la seva activitat en camions.
Tallen lones, inspeccionen la càrrega i, si detecten mercaderia valuosa, executen el robatori en qüestió de minuts. A diferència dels primers, no dubten a fer servir la violència o fins i tot bloquejar la via per facilitar la seva fugida.
En el que portem d’any, el pla ha permès identificar 40 lladres i 35 teloners habituals, molts d’ells interconnectats i amb activitat en diferents punts de la xarxa viària catalana.
4.000 fets anuals
El repte no és menor. Cada any es registren uns 4.000 fets delictius en vies ràpides a Catalunya, dels quals el 85% es concentren a l’AP-7, una infraestructura amb 350 quilòmetres i fins a 60 accessos que faciliten la mobilitat —també la dels delinqüents—.
Per fer front a aquesta realitat, el dispositiu combina dispositius diaris amb operatius extraordinaris com el que s’ha desplegat aquest divendres, 27 de març, amb uns 260 agents repartits per tota la xarxa.
Agents dels Mossos d’Esquadra durant un control de carretera
“Expulsar” els reincidents
L’objectiu final és clar: incomodar el delinqüent fins a obligar-lo a abandonar aquest entorn. “Es tracta que no se sentin còmodes”, resumeix l’intendent Miquel Hueso, número dos a la Comissaria Superior Territorial.
Un exemple recent il·lustra aquesta estratègia. Dos lladres habituals de l’AP-7 a Girona han ingressat a presó després de ser detinguts a Figueres, després de cometre un furt i protagonitzar una fugida temerària que va posar en risc altres conductors.
I és que, més enllà de les xifres, el missatge és clar: l’autopista ja no és un espai sense control.