C. A. M. viu a les fosques. Literalment. La llum —qualsevol llum— s'ha convertit en una amenaça constant que li provoca un dolor punyent als ulls, nàusees, marejos i una incapacitat total per desenvolupar-se amb normalitat.
Ni pantalles, ni fluorescents, ni tan sols els contrastos lumínics més quotidians. La seva vida, en aquests moments, transcorre entre ombres i limitacions extremes.
Malgrat aquest quadre clínic sever, avalat per un tribunal mèdic, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li ha denegat la incapacitat permanent.
A partir d'una obra de teatre
Veïna de Girona i professora de Formació Professional, aquesta dona, d'uns cinquanta i pocs, arrossega aquesta situació des de fa més de dos anys.
L'origen va ser, en aparença, un episodi puntual: una funció de teatre en què l'exposició a llums estroboscòpiques va desencadenar una fotofòbia extrema d'origen central. El que podia semblar un incident aïllat ha derivat en una patologia crònica i incapacitant.
Els informes mèdics no deixen marge a la interpretació. L'informe forense descriu un dolor ocular neuropàtic intens que impedeix fins i tot realitzar determinades proves diagnòstiques: la pròpia llum dels aparells mèdics resulta insuportable per a la pacient.
En el seu cas, la incompatibilitat amb la seva professió és absoluta. Com a docent, el seu dia a dia depèn de l'ús de pantalles i de la permanència en aules amb il·luminació artificial, dos elements que ara li resulten “altament lesius”.
Llums estroboscòpiques, en una imatge d'arxiu
Segons els informes de Prevenció de Riscos Laborals, no pot realitzar tasques bàsiques com vigilar grups, impartir tutories, assistir a reunions o participar en activitats escolars.
I, tanmateix, l'administració ha dit que no, que ha de continuar treballant.
Exigeixen la incapacitat permanent
La decisió de l'INSS resulta especialment controvertida perquè contradiu el criteri del mateix Tribunal Mèdic, que sí va avalar la situació d'invalidesa de la treballadora. Una discrepància que ha portat el cas als tribunals.
El despatx Vosseler Advocats ha interposat una demanda contra la Seguretat Social per reclamar el reconeixement de la incapacitat permanent.
Al capdavant de l'estratègia legal hi ha l'advocada laboralista Ambar Zambrano, que no és aliena a litigis complexos: també lidera la vessant laboral del conegut cas d'en Raúl, el veí de Bacares (Almeria) que va quedar paraplègic després d'un accident de treball.
"L'Administració està ignorant una realitat mèdica i laboral indiscutible", sosté Zambrano. L'advocada recorda que C. A. M. ja té reconegut un 45% de discapacitat i que la seva patologia no presenta perspectives de millora.
“Negar-li la incapacitat és deixar-la en uns llimbs jurídics i vitals insostenibles”, afegeix.
Accés a una seu de l'Institut Nacional de la Seguretat Social
A l'espera del recurs
El cas, a més, posa sobre la taula una contradicció difícil de justificar: mentre un òrgan mèdic oficial reconeix que la malaltia afecta pràcticament totes les funcions de la seva professió, l'administració rebutja concedir la prestació.
Més enllà de la docència, la situació de C. A. M. transcendeix l'àmbit laboral. La seva patologia limita severament qualsevol activitat en una societat on la llum artificial i les pantalles són omnipresents.
La batalla judicial que ara s'obre busca alguna cosa més que una prestació econòmica: aspira a que es reconegui una evidència mèdica i una realitat quotidiana que, de moment, l'administració es resisteix a assumir.
Mentrestant, C. A. M. continua esperant. A les fosques.