El comissari dels Mossos d'Esquadra i excap del cos, Eduard Sallent, ha sol·licitat una excedència i abandonarà la policia catalana a finals de març.
El comandament, que actualment ocupava la cap de la Regió Metropolitana Sud, no ha explicat quin serà el seu nou destí professional.
Amb aquesta decisió es tanca una trajectòria de gairebé tres dècades dins del cos autonòmic i marcada per una presència constant a la cúpula policial en alguns dels moments més complexos de la seguretat a Catalunya, entre ells: la fugaç reaparició de Carles Puigdemont el 8 d'agost de 2024.
Dos etapes al capdavant dels Mossos
Sallent va ser cap dels Mossos en dues etapes diferents. La primera va començar al juny de 2019, quan va ser nomenat comissari en cap durant el mandat de Junts al capdavant de la conselleria d'Interior, amb Miquel Buch al capdavant del departament.
La seva etapa va durar tot just un any i mig, fins al novembre de 2020, quan el nou conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va decidir restituir el Major Josep Lluís Trapero, després de la seva absolució a l'Audiència Nacional pel paper del cos autonòmic durant el referèndum de l'1-O de 2017.
Després d'aquest relleu, Sallent va ser destinat com a responsable de la Regió Policial Metropolitana Sud, on també era el màxim dirigent en l'actualitat.
El 'conseller' Elena i el comissari cap dels Mossos, Eduard Sallent,
La segona etapa al capdavant del cos a l'octubre de 2022, quan Pere Aragonès (ERC) el va tornar a situar al capdavant del cos; aquesta vegada, amb Joan Ignasi Elena al capdavant de la conselleria, segons la informació que ha avançat El País i ha pogut confirmar aquest mitjà.
La polèmica fugida de Puigdemont
El seu mandat va acabar abruptament a l'agost de 2024, quan el Govern del PSC, amb Salvador Illa al capdavant, va decidir cessar-lo després de la polèmica fugida de l'expresident Carles Puigdemont durant la seva visita a Barcelona amb una ordre de detenció del Tribunal Suprem en vigor.
Cal recordar, el líder independentista va reaparèixer a la capital catalana el 8 d'agost de 2024, va participar en un acte polític a l'Arc de Triomf i va aconseguir abandonar el país sense ser detingut, malgrat l'ampli dispositiu policial desplegat per arrestar-lo.
L'episodi va obrir una crisi interna als Mossos i va acabar amb tres agents investigats per presumptament col·laborar en la seva fugida.
L'expresident Carles Puigdemont, a Barcelona, durant la seva visita exprés
Sallent va comparèixer posteriorment com a testimoni en el procediment judicial obert per aquests fets. Durant la seva declaració, el comissari va explicar que el cos havia dissenyat un pla operatiu per detenir Puigdemont i que aquest dispositiu va ser remès al Tribunal Suprem quan el jutge Llarena ho va sol·licitar.
L'ascens a Major
Tanmateix, abans de ser cessat pel PSC, el Govern de Pere Aragonès va impulsar, poc abans d'anunciar eleccions anticipades, el procés perquè el comissari Eduard Sallent ascendís a Major dels Mossos d'Esquadra, el rang més alt del cos policial autonòmic, que fins ara només ostentava Josep Lluís Trapero.
La designació es va plantejar mitjançant un sistema de lliure designació entre comissaris, previst a la normativa del cos. Tanmateix, el procés va quedar envoltat de polèmica des de l'inici.
Els sindicats policials SAP-Fepol i COPCAT van recórrer la convocatòria en considerar que es tractava d'un procediment dissenyat “a mida” per consolidar Sallent a la cúpula policial abans d'un possible canvi de govern.
La situació va canviar el 2025. Dues sentències del Jutjat del Contenciós-Administratiu de Barcelona van avalar la convocatòria impulsada per Interior i van rebutjar els recursos dels sindicats.
Les resolucions judicials van deixar oberta la porta a que la Generalitat pogués atorgar-li finalment el rang de Major, tot i que la decisió definitiva quedava en mans del Govern.
El comissari cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, en un acte anterior
Gairebé 30 anys al cos policial
Llicenciat en Filosofia, Sallent va ingressar als Mossos fa gairebé 30 anys i va desenvolupar bona part de la seva carrera en àrees sensibles del cos, especialment als serveis d'informació i a la comissaria de relacions institucionals.
El seu perfil tècnic i el seu coneixement dels entorns polítics i d'intel·ligència el van situar durant anys entre els comandaments amb més pes dins de l'estructura policial catalana.