La família d'E.M.G. ha denunciat l'Hospital de Bellvitge per provocar al pacient cremades greus de segon grau, causants de la seva mort. El difunt feia poc més d'un mes que es trobava al centre sanitari i es trobava en un estat de gran fragilitat.
"Resulta incomprensible que un pacient sota custòdia hospitalària pateixi danys d'aquesta gravetat en un acte quotidià com és la higiene", explica Daniel Salvador, lletrat de Vosseler Advocats que representa legalment la família d'E.G.M. "Busquem justícia per a la família i respostes sobre com un protocol d'higiene va poder acabar en una tragèdia d'aquesta índole".
18% del seu cos
En un comunicat de Vosseler Advocats informen que el pacient de l'hospital de 70 anys, E.M.G., va ser ingressat per una traqueotomia i una pneumònia el quatre de gener de 2024 i l'accident que li va causar la mort va tenir lloc cinc setmanes més tard, el 13 de febrer del mateix any.
Segons relata la família, el dia de l'incident van ser informats que el seu familiar havia patit una "gran cremada" durant la dutxa que havia afectat prop del 18% del seu cos: ambdós braços i mans en la seva totalitat, tota la part anterior del tors i la part anterior de les dues cames.
A causa de la tipologia de la ferida i de no tenir els mitjans pertinents per atendre el pacient, E.M.G. va ser traslladat d'urgència a la Unitat de Cremats de l'Hospital Vall d'Hebron.
Fallada multiorgànica
Malgrat els esforços de l'equip de cirurgia plàstica i de la UCI de la Vall d'Hebron, el difunt va empitjorar considerablement per l'impacte orgànic de les cremades de segon grau, que van començar a aprofundir-se.
Després de ser intervingut quirúrgicament el 21 de febrer, el pacient va entrar en fallada multiorgànica, i va morir finalment el 28 de febrer de 2024.
Acusació
Vosseler Advocats fonamenta l'acusació en "la clara manca de deure de cura per part del personal de l'Hospital de Bellvitge". Demanen a l'hospital que aclareixi immediatament: les circumstàncies exactes en què es va produir l'incident; i qui era el personal responsable del pacient que acompanyava (o havia d'acompanyar) el difunt durant la dutxa.
A més, al·leguen una possible situació de desemparament, ja que el pacient portava una traqueotomia que li impedia demanar auxili o avisar del dolor mentre es produïen les lesions.