S'aixeca el teló i apareixen un home i una dona donant voltes sobre una plataforma giratòria coberta de purpurina iridescent. Ella, agenollada i només coberta per un tanga vermell i la màscara de Dalí dels lladres de 'La Casa de Papel', es destapa el rostre, baixa la cremallera del mono del mateix color que ell porta posat i, sense més dilació, li fa una fel·lació. Ell mastega xiclet amb la mirada mig perduda, és la segona vegada que repeteixen aquest número en les últimes tres hores, i sona l'himne antifeixista italià 'Bella Ciao' de fons.
Són les dues de la matinada acabades de tocar i el show passa davant la mirada d'un parell de desenes de clients asseguts en butaques de vellut grana, sota un sostre recobert de miralls. Des de la barra i entre escultures neoclàssiques de cartró pedra, observa la Juani enfundada en un vestit de jaqueta verd; la seva fundadora obre les portes del Bagdad per a Crónica Global en ple Mobile World Congress.
Diversos clients a l'entrada del Bagdad
A l'escenari, l'espectacle continua amb penetració vaginal. A primera fila, un home asiàtic amb corbata mira amb cara de pòquer mentre, amb un moviment discret, s'acomoda l'americana per sobre de les cames. A l'altre costat de l'hemicicle, un altre home, local, es masturba públicament amb menys vergonya. Malgrat la insistència dels actors, en aquesta ocasió ningú s'anima a pujar per unir-se a la funció.
Públic asiàtic
"El públic del Mobile és menys participatiu", comenta la propietària d'aquest local de "pornografia interactiva" en directe famós arreu del món. "Els asiàtics --que representen el gruix dels assistents al congrés-- tenen una educació especial, no estan acostumats a una cosa així i, només mirant, ja flipen", detalla.
Les butaques amb millor visió estan ocupades per petites delegacions incapaces d'ocultar que venen gairebé directament de Fira Gran Via. Cada cert temps, para a la cruïlla del carrer Nou de la Rambla i l'avinguda Paral·lel de Barcelona una furgoneta negra amb finestres tintades en les quals es reflecteixen els llums del rètol del Bagdad, i en baixen tres o quatre homes, empresaris del sector tecnològic amb el propòsit de desinhibir-se.
Menys despesa
En una conversa amb aquest mitjà, la Juani reconeix que "abans" l'arribada del MWC "pujava molt més la clientela" però que, ara, noten en més mesura la presència d'altres congressos de rellevància internacional com l'ISE, celebrat a principis de febrer.
L'empresària atribueix aquest fet, segons li han comentat els seus propis clients, al fet que "moltes companyies els han retallat el límit de despesa de les targetes", i insinua que, durant anys, els delegats feien autèntics malbarataments en oci i festa dels comptes de les firmes que representaven.
Cartells publicitaris antics a l'interior del Bagdad
Tanmateix, assegura també que els dies forts per al seu negoci són els últims, quan els assistents a la convenció tenen menys responsabilitats, així com el cap de setmana posterior, amb tots aquells que s'han quedat per conèixer Barcelona. "Al matí, missa a la Sagrada Família; a la tarda, partit al Barça; i a la nit, show al Bagdad", bromeja la dona sobre les tres experiències religioses que cap turista pot perdre's a la capital catalana.
Sexe amb el públic
Amb motiu de la presència de congressistes internacionals, l'entrada del Bagdad costa aquesta nit 110 euros, 20 més de l'habitual. El preu inclou una beguda i l'oportunitat de mantenir relacions sexuals sobre l'escenari, durant els espectacles.
Un aparador de joguines sexuals i un caixer automàtic a l'interior del Bagdad
Insisteix que al seu local no es practica la prostitució, sinó la pornografia en viu interactiva, tot i que sí confessa que les actrius cobren extres segons el nombre de clients que aconsegueixen fer pujar a la tarima --per practicar sexe amb ells--, i la seva capacitat de convèncer-los perquè comprin més begudes.
Dos ballarines de striptease aconsegueixen aixecar del seient el primer voluntari de la nit, el tomben panxa enlaire sobre la plataforma giratòria i, mentre intenta no bolcar el contingut d'una ampolla de cervesa, una d'elles li treu el penis dels pantalons i li'l llepa durant diversos minuts. L'altra es continua despullant i manté la coreografia prevista i assajada al seu voltant.
El vestíbul del Bagdad
Falsa intimitat
Quan no són sobre l'escenari, les actrius, però no així els actors, deambulen per la sala en picardies o vestides sexy a la caça d'algun client que els compri una copa o ampolla per endur-se la comissió i al qual arrossegar en el seu següent número.
Tots els ulls observen l'actuació il·luminada pels potents focus, però la veritable acció passa entre xiuxiueigs al pati de butaques, entre glops de qualsevol combinat i calades d'amagat d'un vaper mentolat. La il·luminació tènue de la sala convida a creure en una falsa intimitat, per altra banda contradictòria amb l'exhibicionisme que s'hi practica, i el cartell de "no photos" que penja de l'entrada faria pensar a qualsevol que el que passi entre les parets recobertes de rajoles andalusines del Bagdad mai les traspassarà, i gairebé sempre és així.