Ha arribat l'hora. La 40a edició dels premis Goya és a tocar i amb uns presentadors de luxe, Luis Tosar i Rigoberta Bandini, la cantant de Mamá, que dona l'accent català a una gala que torna a Barcelona 26 anys després.
No és la primera vegada que la catalana pujarà a l'escenari dels premis de l'Acadèmia de Cinema. Ho va fer el 2024 per recollir el Goya a Millor Cançó per Yo solo quiero amor, tema principal de T'estic estimant bojament.
Va repetir el 2025 per posar música a la cerimònia amb Amor i aquest any està previst que, a més de presentar, també canti alguna cosa. Aquesta vegada, a més, ho farà a casa.
Els Goya són, per tant, un terreny conegut per Bandini que, aquesta vegada, a més, juga a casa, a Barcelona, on va créixer i es va educar. I no ho va fer en un lloc qualsevol, sinó en una escola concertada, religiosa i obra de Gaudí: les Teresianes de Ganduxer, un centre de la zona alta de la ciutat.
Obra poc coneguda
La història d'aquest centre educatiu és menys coneguda que la trajectòria de la cantant, però és una joia arquitectònica per descobrir.
La seva història comença fa més d'un segle. La construcció del col·legi es remunta a 1888, quan es va posar la primera pedra i, el 1890, l'obra va ser culminada.
No és modernista
L'edifici connectava gairebé per primera vegada Gaudí amb la religiositat, abans de l'inici de la Sagrada Família i fins i tot abans de les seves famoses Casa Batlló i La Pedrera.
Tot i que la construcció mostra ja la seva desbordant imaginació i la seva capacitat per adaptar-se a les exigències d'un encàrrec summament funcional i auster, no és del tot modernista. Les Teresianes de Ganduxer són, per als entesos, l'obra que inaugura l'etapa neogòtica de l'arquitecte de Reus.
Les Teresianes de Ganduxer
El projecte va ser una petició directa del fundador de la Congregació de les Religioses Teresianes, sant Enric d'Ossó, que volia un convent i col·legi femení que irradiés sobrietat i recolliment, en total sintonia amb els principis d'humilitat de l'ordre.
Originalment, l'obra va ser encomanada a l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, però el seu disseny va resultar massa convencional per a les aspiracions espirituals d'Ossó. Va ser llavors quan es va recórrer a Gaudí.
Obres prèvies
El català ja havia demostrat el seu talent amb obres com la Casa Vicens o el Palau Güell, així com amb la construcció d'alguns pavellons per a aquest burgès i mecenes de l'arquitecte.
Ossó volia una feina delicada i funcional, i Gaudí va saber donar-li-la. Això sí, la seva intervenció va transformar completament el concepte inicial.
Una aposta pel neogòtic
Va introduir solucions tècniques que van eliminar la necessitat de contraforts. Va apostar per unes formes que serien gairebé el segell del geni modernista: uns arcs catenaris que permetien optimitzar la llum natural i la ventilació a tot el recinte d'una manera gairebé orgànica.
Més enllà d'això, l'edifici presenta una barreja fascinant entre la passió de Gaudí per la llum i el gòtic català, un estil molt més sobri que encaixava amb el pressupost limitat del projecte.
El resultat és una construcció de maó vist, amb un joc de volums i textures que li donen un dinamisme únic sense caure en l'ostentació.
La seva façana, coronada per merlets que evoquen un castell medieval, és una clara referència al·legòrica a Les morades de santa Teresa de Jesús, suggerint que el col·legi és un refugi per a l'ànima i l'intel·lecte.
L'entrada
L'entrada principal, que Rigoberta Bandini creuava cada matí abans de les seves classes, està protegida per una magnífica reixa de ferro forjat modelada en plom pel mestre artesà Joan Oñós.
Aquest disseny és d'un simbolisme molt potent: integra els cors de Jesús i santa Teresa, una estrella, la creu central i els colors de la bandera catalana. Una obra d'art convertida en protecció i benvinguda.
Com és
Un cop dins, l'espai s'organitza en tres seccions amb amplis passadissos, on la geometria natural dels arcs crea una atmosfera de serenitat i silenci, un contrast dràstic amb el bullici que més tard definiria la carrera musical de la seva alumna més famosa.
El disseny original de Gaudí responia estrictament a la divisió de la vida educativa i conventual. A la planta baixa s'ubicaven (i s'ubiquen) les aules, despatxos i el menjador, per on va passar Bandini.
Les Teresianes de Ganduxer
Els pisos superiors es destinaven als dormitoris de les monges, les habitacions de les internes i, a l'últim nivell, un espai per a exercicis espirituals. En qualsevol cas, l'alçada dels quatre pisos decreix progressivament.
Hi ha, a més, detalls que revelen el pensament místic i juganer de Gaudí. Un dels més comentats és una escala de catorze graons que no condueix enlloc, deixada així deliberadament com una metàfora del camí cap a la divinitat, el final del qual no sempre és visible per a l'ésser humà.
Misteris i jardins
Així mateix, l'arquitecte va deixar un petit pilar solitari sense adorns en una de les columnates, argumentant que representava Déu, la presència del qual és tan absoluta que no necessita ornaments ni funcions aparents per existir.
Fins i tot la vegetació exterior va ser planificada amb una visió de conjunt. Gaudí va dissenyar els jardins circumdants amb pins i palmeres que evoquen el paisatge mediterrani.
Lloc d'inspiració
Destacen també els sinuosos camins dels jardins i els bancs de pedra que anticipaven les solucions estètiques i ergonòmiques que més tard empraria al famós Park Güell.
No és estrany que, en aquest entorn, la jove Paula Ribó (nom real de la cantant) comencés a sentir certa atracció pel món de la creació. Les Teresianes són un autèntic Monument Històric-Artístic d'Interès Nacional. Així està declarat des de 1969.
I això que va patir danys durant la Guerra Civil, però per sort la seva estructura roman intacta. Només s'han perdut els planos originals de Gaudí.
Avui dia, les Teresianes de Ganduxer continuen sent un autèntic monument arquitectònic i una escola oberta a tothom qui pugui pagar la matrícula.
L'escola avui
És un centre concertat i encara religiós, de més de 2.000 metres quadrats, que acull milers d'alumnes des d'educació infantil fins a batxillerat.
Els estudiants d'avui gaudeixen de patis diversos, un poliesportiu modern, laboratoris i una extensa biblioteca. Tot això sota el recer d'una de les obres més espirituals de Gaudí.