Fa prop d’un any, la Cristina, de 58 anys, va ser diagnosticada de colangiocarcinoma. Es tracta d’un càncer rar i, en la majoria dels casos, fatal, que ataca les vies biliars que connecten amb el fetge.
Malgrat el pronòstic habitual en aquest tipus de patologies, des del primer moment, el seu oncòleg de confiança li va assegurar que es recuperaria.
Quan va ser diagnosticada, la malaltia ja presentava metàstasi, quelcom que des del principi dificultava la possibilitat d’extirpar el tumor. Tot i això, el seu doctor confiava que el seu cas tenia els criteris clínics necessaris per poder realitzar una cirurgia que, fins al novembre passat, només s’havia fet a França.
“Inoperable”
Ahir, un dia abans del Dia Mundial del Colangiocarcinoma, l’equip de Vall d’Hebron que va fer possible l’operació va presentar la gesta juntament amb la pacient en una roda de premsa. Els doctors Gonzalo Sapisochin, Jaume Capdevila i la doctora Patrícia Galan van explicar com havien fet possible la intervenció.
La Cristina, més tard, confessava: “M’ha impressionat molt escoltar l’explicació dels metges; en cap moment vaig ser conscient que fos inoperable, ni de les dificultats de la cirurgia”.
Segons va explicar la pacient: “El meu doctor, en tot moment, m’ho va plantejar com una opció, i em va assegurar que a França ja s’havia aconseguit”. La Cristina, després del que ha passat, assegura que "tot ha estat una cadena de bona sort”.
El quiròfan durant l'operació de la Cristina
“Un raig d’esperança”
El seu és un cas excepcional. Segons dades de l’últim informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), al 80% dels pacients se’ls diagnostica la malaltia quan ja es troba avançada, la qual cosa limita considerablement les opcions de tractament. Conseqüentment, s’estima que el 20% dels pacients mai arriba a rebre tractament, i que la supervivència a cinc anys se situa en el 20%.
En conversa amb Crónica Global, una representant de l’Associació de Tumors de Vies Biliars (ATUVIBI) assegura: “Dona molta esperança; la sensació és que, dins d’aquest túnel fosc en què vivim, hi ha llum al final”.
No obstant això, va afegir un missatge de prudència: “Cal ser molt cautelosos. Són pacients en un estat molt sensible i, abans de generar expectatives, cal confirmar l’aplicabilitat real d’aquests avenços”. Des de l’associació subratllen la importància de compartir els progressos sense alimentar “falses il·lusions”.
Només el 30%
Tot i que aquesta intervenció representa un avenç significatiu, els especialistes adverteixen que no tots els casos són susceptibles de beneficiar-se d’aquesta tècnica. El doctor Jaume Capdevila va precisar: “Cal tenir en compte que, per les particularitats d’aquest càncer, només el 30% dels afectats podrà ser tractat amb aquesta cirurgia”.
El principal obstacle és el diagnòstic tardà. En fases inicials, la malaltia sol ser asintomàtica, la qual cosa afavoreix que, quan es detecta, ja existeixi afectació metastàtica o infiltració d’estructures vasculars crítiques que impedeixen una resecció convencional.
D'esquerra a dreta: la Dra Patrícia Galan, Dr Gonzalo Sapisochin, la pacient Cristina i el Dr Jaume Capdevila
Cirurgia
La cirurgia en qüestió és una tècnica usual en els trasplantaments hepàtics que permet mantenir l’òrgan amb vida mentre se’n desconnecta temporalment la circulació sanguínia. La clau està en l’ús de la tecnologia HOPE, acrònim de perfusió oxigenada hipotèrmica, una màquina que durant els trasplantaments manté l’òrgan amb vida.
En aquest cas, però, la màquina no es connectava a l’òrgan, sinó al cos de la pacient, amb l’objectiu d’extirpar el tumor sense afectar el fetge. Durant el temps que dura la resecció tumoral i la reconstrucció vascular, la màquina manté l’òrgan en una pausa metabòlica controlada, subministrant de manera continuada un líquid oxigenat en condicions d’hipotèrmia, entre 4 i 10 graus.
El cas de la Cristina
Vall d’Hebron feia temps que sospesava la possibilitat de dur-la a terme a l’hospital i, quan van trobar el cas de la Cristina, van decidir posar-la a prova.
Al començament del seu diagnòstic, el càncer ja estava en metàstasi, per la qual cosa, abans d’entrar a quiròfan, va haver de sotmetre’s a sis mesos de quimioteràpia i immunoteràpia per reduir el tumor.
El tumor de la Cristina tenia la mida d’una pilota d’handbol, i afectava les tres venes suprahepàtiques, els grans vasos que recullen la sang del fetge, i la vena cava inferior. El càncer, en envoltar aquestes estructures vitals, feia inviable la possibilitat de realitzar un abordatge quirúrgic convencional, sent aquesta cirurgia pionera l’única alternativa.
Els doctors de la Vall d'Hebron operant la Cristina
Multidisciplinari
El tractament del càncer cada vegada s’està convertint en una disciplina més multidisciplinària. Aquesta fita suposa un exemple del que es pot aconseguir amb una mirada més àmplia en el tractament, en aquest cas del càncer, tot i que és aplicable també a altres malalties.
Els especialistes de Vall d’Hebron defensen el valor de comptar amb metges especialitzats en diferents disciplines per descobrir noves formes d’abordar aquesta malaltia. “En aquest cas, la metodologia en els trasplantaments ha estat el referent que ha fet possible la cirurgia, però el mateix es pot aprendre d’altres disciplines”, assegura Capdevila.