Estafa Criptomonedas Barcelona
Catalunya irromp en la investigació contra el cap de la UDEF
L'organització captava intermediaris en grups de missatgeria per convertir efectiu en criptomonedes i enviar-lo a comptes als Emirats, Panamà i Suïssa
Contingut relacionat: El jutge del 'cas comissari de la UDEF' demana dades a flotes d'Uber, Cabify i Bolt
Barcelona es va convertir en un dels principals nodes operatius del sofisticat engranatge financer que l'organització criminal en la qual presumptament participava l'excap de la UDEF Óscar Sánchez Gil va desplegar per blanquejar diners procedents del narcotràfic.
L'estructura, basada en l'ús de criptomonedes, intermediaris captats a Telegram i transferències internacionals, va permetre a la xarxa introduir grans quantitats d'efectiu al circuit financer amb aparença legal.
Fonts coneixedores de la trama confirmen a Crónica Global que almenys quatre milions d'euros blanquejats per l'organització són traçables des de Catalunya, a través d'una operativa que combinava intercanvis físics de diners i la seva posterior conversió en actius digitals.
Els intermediaris
El sistema començava en grups de Telegram, on membres de l'organització captaven persones disposades a actuar com a mules financeres a canvi d'una comissió.
Aquestes persones rebien instruccions precises per acudir a punts concrets de Barcelona, on recollien diners en efectiu.
Diners intervinguts en un operatiu policial anterior
A canvi d'un petit percentatge, els intermediaris havien d'ingressar aquest efectiu en plataformes digitals i convertir-lo en criptomonedes, que posteriorment enviaven a adreces virtuals controlades per l'organització.
Aquest mètode permetia introduir diners d'origen il·lícit a l'ecosistema digital sense recórrer directament al sistema bancari tradicional.
70.000 moviments
Totes aquestes operacions convergien en una wallet recol·lectora, un compte virtual central que actuava com a nucli del sistema de blanqueig. Aquesta adreça rebia de manera constant els actius digitals procedents de múltiples intermediaris, inclosos els captats a Barcelona.
Els investigadors han identificat una activitat massiva vinculada a aquesta wallet --cartera--: 28.000 moviments d'entrada i 45.000 de sortida.
Aquest volum revela un sistema dissenyat per absorbir i redistribuir grans quantitats de diners mitjançant milers de microtransaccions destinades a dificultar-ne la traçabilitat.
Des d'aquesta wallet principal, els fons eren fragmentats i enviats a múltiples wallets secundàries, una maniobra destinada a trencar la cadena de seguiment i complicar eventuals investigacions policials.
Transferències opaques
El següent pas consistia a transferir els fons des d'aquestes wallets distribuïdores cap a comptes radicats als Emirats Àrabs Units, Panamà i Suïssa.
En aquests destins, estructures financeres especialitzades s'encarregaven de reintegrar els actius al circuit econòmic, completant el procés de blanqueig mitjançant successives conversions i transferències internacionals.
Aquest sistema escalonat permetia distanciar progressivament els diners del seu origen il·lícit.
Imatge d'una cartera de criptomonedes
Alerta del mecanisme antiblanqueig
Els propis mecanismes antiblanqueig d'una de les aplicacions utilitzades van detectar patrons irregulars compatibles amb activitats de rentat de capitals, cosa que va generar les primeres alertes sobre l'operativa.
A més, una de les wallets secundàries va arribar a estar monitoritzada per la Unitat d'Assumptes Interns de la Policia Nacional, en sospitar-se que podia estar vinculada a un dels membres de l'organització.
La identificació dels responsables va resultar especialment complexa a causa de l'alt nivell d'anonimització i fragmentació emprat en les transaccions.
L'organització criminal
Fonts policials confirmen a Crónica Global que aquest sistema financer encaixa amb el mecanisme de blanqueig atribuït a l'organització criminal investigada a l'Audiència Nacional, una trama internacional dedicada al tràfic de cocaïna i al posterior rentat dels beneficis obtinguts mitjançant estructures financeres opaques, criptomonedes i transferències internacionals.
El presumpte líder de l'organització és el narcotraficant Ignacio Torán, processat per l'Audiència Nacional per tràfic de drogues i blanqueig de capitals. La investigació el situa com un dels principals responsables de la introducció de grans carregaments de cocaïna a Espanya i com a figura central de l'entramat criminal.
Des de l'esquerra, els suposats narcos Alejandro Salgado Vega, àlies 'El Tigre'; i Ignacio Torán.
Juntament amb ell figura també com a investigat el narcotraficant Alejandro Salgado, àlies El Tigre, considerat un dels seus socis operatius i actualment fugit de la justícia. Fonts policials el situen a Dubai, des d'on presumptament seguiria controlant part de l'estructura financera i logística de l'organització.
El paper clau de l'excap de la UDEF
Entre els principals investigats figura l'inspector en cap Óscar Sánchez Gil, exresponsable de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), actualment en presó provisional.
Els agents van localitzar prop de 20 milions d'euros en efectiu emparedats al seu domicili, una troballa que va suposar un punt d'inflexió en la investigació.
Els investigadors sostenen que el comandament policial hauria utilitzat la seva posició privilegiada per facilitar les operacions de l'organització, presumptament accedint a bases de dades confidencials, anticipant actuacions policials i protegint l'activitat de la xarxa.
Imatge antiga de l'inspector en cap Óscar Sánchez Gil, excap de la UDEF
L'organització hauria introduït a Espanya desenes de tones de cocaïna mitjançant contenidors marítims procedents d'Amèrica Llatina, desplegant posteriorment una sofisticada estructura financera internacional per blanquejar els beneficis.
En aquest entramat, Barcelona va emergir com un dels punts utilitzats en la fase inicial del rentat de capitals, mitjançant la captació de mules financeres i la conversió dels diners en efectiu en actius digitals per a la seva posterior dispersió internacional.
