El Govern incentivarà els CAP que redueixin la durada de les baixes laborals
Entre el 2017 i el 2024 el nombre d'incapacitats temporals va créixer a Espanya un 60% i la seva durada un 15%, segons els càlculs de l'AIReF
Notícies relacionades: Salut reordena el mapa sanitari per garantir l'atenció integrada a la Catalunya rural
Una part del pressupost complementari dels Centres d'Atenció Primària (CAP) de Catalunya quedarà condicionada a la durada de les baixes laborals que s'hi tramitin.
La Conselleria de Salut ha començat a comunicar als equips que introduirà per primera vegada incentius econòmics vinculats a la durada de determinades incapacitats temporals.
Aquesta informació l'avança Cadena SER, que ha tingut accés al catàleg d'objectius exigits aquest any per accedir a l'anomenada “contraprestació per resultats”. Entre els nous indicadors figura la necessitat d'adequar la durada òptima de les baixes per salut mental i lesions osteoarticulars, amb l'objectiu que no superin els temps previstos als manuals mèdics.
Un complement del 5%
La mesura no afecta el pressupost base que rep cada centre per al seu funcionament ordinari. Tanmateix, sí que condiciona la percepció d'un fons addicional que pot representar al voltant del 5% dels recursos totals.
L'objectiu de la mesura és reduir la durada d'aquestes incapacitats temporals. Es tracta d'ajustar els períodes de baixa als estàndards considerats òptims.
Augment de les baixes
La mesura busca pal·liar el dràstic augment de baixes que hi ha hagut després de la Covid. Les incapacitats temporals han assolit el seu màxim el 2025, amb una mitjana de 53,3 baixes per cada 1.000 treballadors.
El 2023 es van perdre aproximadament 368,7 milions de jornades laborals per incapacitat temporal, davant dels 242 milions registrats el 2018. Un augment del 52%. Les baixes més llargues (més de 365 dies) s'han duplicat en sis anys, i les baixes totals han augmentat tant en nombre com en durada mitjana.
La pèrdua de producció associada a aquest fenomen es va estimar al voltant del 5,4% del PIB, uns 81.570 milions.
Què diu l'AIReF?
Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), la incidència de baixes per contingències comunes ha augmentat prop d'un 60% entre 2017 i 2024, mentre que la durada s'ha disparat prop d'un 15% en el període.
Per a l'organisme independent, existeix una “deficiència estructural” en com es supervisen i gestionen les baixes, cosa que dificulta un seguiment eficaç.
L'entitat també indica que les baixes per trastorns de salut mental i per dolors musculars s'han disparat, i són una part important del creixement.
Salut s'explica
Davant les crítiques d'alguns col·lectius, el Departament de Salut assegura —segons han explicat a Crónica Global— que cap centre perdrà el pressupost ja assignat.
El que es condiciona, subratllen, són compensacions complementàries destinades al funcionament operatiu del centre, no a retribucions individuals.
Defensen que l'objectiu és evitar baixes que es prolonguen per demores diagnòstiques. Argumenten que si s'agilitzen proves i visites mèdiques, el diagnòstic i el tractament arribaran abans, i la incapacitat durarà únicament el temps necessari.
També precisen que les durades òptimes no les fixa la conselleria, sinó l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que estableix taules de referència en convenis subscrits amb les comunitats autònomes.
Resposta política
De moment, la CUP ha sol·licitat la compareixença de la consellera Olga Pané, petició a la qual s'han sumat ERC i els Comuns.
La diputada Laure Vega, en declaracions a Cadena SER, ha qualificat la mesura de “xantatge”. La formació reclama la retirada dels incentius i una reunió urgent amb el Departament per revisar la política anunciada.
