Ni dels Estats Units ni de Mèxic: la Pantera Rosa es va inventar en un laboratori de Granollers

És una creença arrelada en l'imaginari popular espanyol. En mossegar aquest bescuit de cobertura cruixent i color inversemblant, la ment viatja instintivament a dos llocs llunyans.

El primer és Hollywood, bressol del famós dibuix animat de la Metro-Goldwyn-Mayer. El segon és Mèxic, seu central del gegant de l'alimentació que el comercialitza.

Mite enderrocat

Tanmateix, la realitat és molt més propera i prosaica. El pastisset Pantera Rosa no va creuar l'Atlàntic en un contenidor refrigerat ni va néixer en un gratacel de Ciutat de Mèxic.

Pantera Rosa

El seu origen té denominació d'origen catalana. Concretament, va sorgir al polígon industrial Congost de Granollers, al Vallès Oriental, l'any 1973.

De Rocafonda a Sarrià: la nova vida tranquil·la del pare de Lamine Yamal

Talent local

L'artífex d'aquest icona de l'EGB va ser Josep Pujol Codina, un químic nascut a Castellar del Vallès que va entrar a treballar a la planta catalana el 1967.

La seva missió inicial no era crear un icona pop, sinó desenvolupar nous productes que poguessin competir en el difícil mercat del berenar industrial.

Repte tècnic

En aquell moment, els productes estrella de la marca, com el Bony o el Tigretón, tenien un hàndicap logístic important relacionat amb la seva cobertura de xocolata.

Pastisset Bony

Pastisset Tigretón

La xarxa de distribució de l'època patia amb les altes temperatures de l'estiu, i la xocolata tendia a fondre's i embrutar abans d'arribar a les mans dels nens.

Solució creativa

Des del laboratori de Granollers, Pujol buscava una fórmula diferent. Necessitava una cobertura que aguantés millor el transport i tingués una consistència diferent.

El químic va experimentar amb diferents formulacions i processos de banyat, buscant una textura que fos sòlida però agradable al paladar.

El bonic nom català de la filla de Manel Fuentes: significa "força i protecció" i és molt comú a Barcelona

Assaig error

El resultat tècnic va ser impecable, però estèticament pobre. Pujol va aconseguir una pasta blanca que complia els requisits físics, però que no tenia atractiu comercial.

"Era una cobertura blanca, que no tenia gust de res", va confessar el mateix Pujol en una entrevista a la ràdio catalana RAC1, recordant aquell procés de recerca fallida.

Giro inesperat

Tenia la textura, però li faltava l'ànima. Va ser llavors quan la casualitat va entrar en joc al laboratori vallesà.

Un pastisset de Pantera Rosa

Per intentar salvar l'experiment, va decidir afegir-hi colorant vermell a la mescla, buscant un to maduixa que resultés atractiu per al públic infantil.

Barreja curiosa

En abocar el colorant sobre aquella base blanca i densa, el resultat no va ser el vermell esperat, sinó aquell to rosa pàl·lid, gairebé químic, que avui és inconfusible.

En aquell precís moment, el destí comercial del producte va canviar per sempre gràcies a una maniobra dels despatxos de la companyia.

Coincidència feliç

El departament de màrqueting de Bimbo acabava de comprar els drets de la Pantera Rosa, el personatge de moda, i buscava desesperadament un producte per assignar-li.

Caràtula de la sèrie de la Pantera Rosa

Pujol tenia un pastisset rosa sense nom; l'empresa tenia un nom sense pastisset. L'encaix va ser tan perfecte que semblava planejat.

Icona generacional

El producte va sortir al mercat el 1973. El seu sabor singular —ni maduixa ni nata, sinó Pantera Rosa— i el seu cromo de regal el van convertir en un fenomen de vendes.

"La xocolata se'ns queia", recordava Pujol amb pragmatisme sobre el motiu que el va portar a investigar cobertures alternatives més resistents.

Confirmat pel govern català: comencen les millores de la N-260 amb una inversió de 280 milions d'euros

Llegat vallesà

Josep Pujol va morir el 2019 als 86 anys al seu Castellar natal, deixant rere seu una de les invencions més rendibles de la indústria alimentària espanyola.

Tot i que la marca és global, la fórmula que ha embrutat els dits de milions de nens és patrimoni exclusiu de l'enginy català.

Història viva

Avui, més de cinquanta anys després, la recepta es manté viva als lineals, sobrevivint a modes dietètiques i canvis generacionals.

I cada vegada que algú obre aquell embolcall, està validant l'experiment d'un químic del Vallès que, buscant una solució tècnica, va trobar un mite.