El president del Govern, Pedro Sánchez, ha expressat el seu desig de blindar la infància davant l'impacte de les xarxes socials. L'anunci de prohibir-ne l'accés als menors de 16 anys ha irromput en el debat públic més com un senyal d'alarma que com una solució tancada.
Mentre Moncloa treballa en el blindatge legal de la iniciativa, molts menors senten que se'ls castiga col·lectivament per un entorn digital dissenyat per retenir la seva atenció, condicionar la seva autoestima i modelar les seves relacions socials.
A consultes de psicologia de Barcelona ningú discuteix la gravetat del problema i la urgència de protegir la infància, però molts dubten que la resposta passi únicament per aixecar un mur administratiu a internet.
La mesura, que busca obligar les plataformes a verificar l'edat de manera fefaent, ha obert un debat on xoquen la neurobiologia, la enginyeria de l'atenció i les llibertats dels menors.
"Se'ns ha anat de les mans"
El suport més clar al Govern arriba des de l'àmbit clínic. Clàudia Rossy, psicòloga sanitària i professora universitària de psicologia i psiquiatria de la UIC Barcelona, considera que el veto és un "primer pas" necessari davant una situació que qualifica de crítica. "Se'ns ha anat de les mans", resumeix.
Tres adolescents miren un mateix telèfon mòbil
L'especialista alerta de possibles efectes estructurals en el desenvolupament cerebral. L'exposició constant a estímuls ràpids i canviants pot interferir en la maduració del neocòrtex, l'àrea encarregada de la planificació i el control d'impulsos. "Aquestes àrees es desenvolupen pitjor o de manera incompleta", adverteix.
Trastorns
L'impacte, segons descriu, transcendeix el cognitiu. A consulta detecten un augment de trastorns depressius, alimentaris i casos de dismorfofòbia corporal associats a la pressió per assolir ideals irreals difosos a les xarxes.
Des d'aquesta perspectiva, limitar l'accés dels menors suposaria una mesura de protecció. Rossy, de fet, aniria més enllà: "Personalment ho limitaria fins als 18 anys, quan es produeix un canvi vital important amb l'entrada a la universitat", planteja.
Tot i així, avisa que la restricció no pot plantejar-se com un conflicte generacional. "Cal fer còmplices els adolescents i ajudar-los a entendre el perquè. Si no, es converteix en una lluita", assenyala. Al seu parer, l'objectiu ha de ser recuperar formes de relació social fora de la pantalla.
Vist des dels 13 anys
Marina i Lena, dues joves catalanes de 13 anys, descriuen una relació amb les plataformes que oscil·la entre la necessitat social i el desgast provocat per dinàmiques dissenyades per retenir la seva atenció
Marina identifica un dels mecanismes que més condiciona el seu ús: les ratxes o streaks de TikTok, que premien la interacció diària continuada entre usuaris. "Això fomenta que els adolescents entrin mínim un cop al dia", explica. Reconeix, però, una certa fatiga digital: "Al final potser és massa cada dia".
La seva proposta no passa per abandonar la xarxa, sinó per modificar-ne el disseny. "Jo trauria les ratxes", planteja.
L'aplicació Tiktok en un mòbil
La Lena introdueix una altra dimensió del debat: el sentiment de càstig col·lectiu. Considera que el problema no rau només en els menors, sinó en un entorn digital hostil on els adults també participen. "Nosaltres no som els culpables (...), hi ha senyors grans que posen comentaris, marranades", denuncia.
El seu testimoni apunta també a una bretxa informativa generacional. Per a molts adolescents, les xarxes socials funcionen com a principal via d'accés a l'actualitat. "No veiem les notícies, perquè no ens agraden. Instagram també serveix per informar-se", afirma.
Tornar "a l'antiga"
El sector del màrqueting digital analitza l'impacte econòmic de la mesura amb especial atenció. Nacho Jiménez, director comercial i de màrqueting de l'agència Hamon, adverteix d'un possible retrocés operatiu si es restringeix l'accés dels menors. "Tornaríem a l'antiga, a fer estudis de mercat per intuir què els agrada als nens", explica.
La principal por no és només la pèrdua d'audiència, sinó la distorsió de les dades. Jiménez apunta a la possibilitat d'un "mercat negre d'identitats": menors que falsegin la seva edat per accedir a les plataformes, cosa que podria alterar les mètriques publicitàries. "Estaríem pagant per impactar adults que en realitat no ho són", resumeix.
A més, alerta del possible efecte sobre la competitivitat del sector creatiu espanyol davant altres mercats europeus. "Perdríem el contingut generat entre els 14 i els 16 anys i es retardaria la professionalització de futurs creadors", sosté.
En tot cas, igual que part de l'àmbit sanitari i els propis adolescents, el sector aposta per intervenir el disseny de les plataformes abans que prohibir-ne l'accés, assenyalant elements com l'scroll infinit com un dels principals generadors de dependència.
El mirall europeu
Espanya no afronta aquest debat en solitari; diversos països europeus han començat a fixar límits d'edat per a l'accés a xarxes socials, tot i que amb enfocaments diferents.
França és un dels referents més propers. L'Assemblea Nacional ha aprovat recentment un projecte de llei que estableix la "majoria d'edat digital" als 15 anys. La normativa, això sí, permet l'accés a menors d'aquesta edat si compten amb el consentiment parental, una fórmula que el pla del Govern espanyol preveu eliminar.
Al nord d'Europa, Noruega també ha endurit el seu discurs. L'Executiu laborista de Jonas Gahr Støre ha anunciat la seva intenció d'elevar l'edat mínima d'accés de 13 a 15 anys per protegir els menors de l'impacte dels algoritmes. El mateix primer ministre ha reconegut que serà "una batalla costa amunt", però considera que les plataformes han exposat els menors a dinàmiques d'alt risc.
Fora de l'àmbit comunitari, Austràlia ha anat més enllà en aprovar una prohibició total per a menors de 16 anys, sense excepcions parentals. No obstant això, el país s'enfronta al repte tècnic d'evitar que els adolescents burlin les restriccions mitjançant eines com les VPN, una dificultat que els experts consideren inevitable en qualsevol regulació.
Eines de control
Més enllà de les iniciatives nacionals, la Unió Europea treballa en el desenvolupament d'eines tècniques que permetin verificar l'edat sense comprometre la privacitat dels usuaris. El principal projecte és la Cartera d'Identitat Digital Europea (EUDI Wallet), prevista per estar plenament operativa el 2026.
Aquest sistema permetrà demostrar, mitjançant credencials criptogràfiques, que un usuari supera una determinada edat sense necessitat de compartir dades personals addicionals, resolent un dels principals dilemes regulatoris.
Tot plegat s'emmarca en la Llei de Serveis Digitals (DSA), que ja obliga les grans plataformes a mitigar riscos sistèmics per als menors, com el disseny addictiu o el ciberassetjament.